Guanyar la Champions amb la teva germana: "Amb una mirada ens entenem"

Barcelona"Vam arribar a la conclusió que era millor jugar juntes", bromegen l'Ariadna Ruiz (Rubí, 2002) i l'Elena Ruiz (Rubí, 2004). Gairebé sempre han jugat plegades, però durant un breu període de temps es van enfrontar a la lliga de waterpolo. Va durar poc. "És que ens entenem amb una mirada. O ni això. Dins de la piscina a vegades creus saber què farà una companya, però no sempre l'encertes. Potser li demanes la pilota... Amb ella no passa, no cal demanar-l'hi. És com telepatia. Penso què farà i, efectivament, ho fa", diu la germana petita sobre la gran. I l'Ariadna fa que sí amb el cap.

Les germanes Ruiz Barril s'han fet un lloc a l'elit del waterpolo mundial. Com ja van fer les germanes Anni i Clara Espar, han arribat a la selecció juntes. Han creuat mig món per participar en Mundials de Singapur al Golf Pèrsic. El seu palmarès impressiona, tot i ser ben joves. La passada temporada van ser clau per donar al CN Sant Andreu la seva primera Lliga de Campions al Pireu (Grècia) amb una gran remuntada a la final contra el CN Sabadell. Precisament el club on l'Elena ja havia guanyat la Champions un any abans. Per a l'Ariadna, en canvi, era la primera. Aquest cap de setmana buscaran seguir ampliant el seu palmarès amb la Supercopa d'Europa. Les andreuenques disputen per primer cop la final d'aquest torneig contra les neerlandeses del ZV de Zaan a la seva piscina Pere Serrat diumenge a les 14 h. "Jugar a casa és bonic, podrà venir tota la nostra gent, com les nenes que entrena l'Elena", diu l'Ariadna. Sí, l'Elena, a més de ser la golejadora de l'equip, entrena l'equip femení benjamí. Competeixen sense parar i estudien. L'Elena fa ciències de l'activitat física i l'Ariadna, infermeria. Quan reben l'ARA a les instal·lacions del Sant Andreu, ella arriba volant de fer les pràctiques a l'Hospital de Sant Cugat. No paren quietes.

El waterpolo és la seva vida. Herència de la mare, que va ser una de les pioneres d'aquest esport al Club Natació Rubí. "Vam començar a fer cursos de natació. Ens van portar a aprendre a nedar que devíem tenir un any. Sempre hem nedat. I un entrenador ens va oferir provar el waterpolo. La mare estava encantada i vaig provar-ho primer jo", explica l'Ariadna. "Després em va convèncer a mi, perquè primer jo deia que no. I seguim juntes fins ara", afegeix l'Elena. Les dues encara viuen a Rubí i solen passar pel CN Rubí per entrenar en dies de festa o veure amics. Aquell club és "una família al 100%, on la gent es coneix", una entitat de la qual han anat sorgint bones jugadores els últims anys, com aquestes germanes nascudes a una casa "on es mira molt esport". Però tots els esports. "Amb el pare s'encén la televisió el cap de setmana i anem encadenant esports, de les motos al que sigui, del matí fins al vespre. Ell havia jugat a bàsquet a l'Espanyol fa anys, és d'aquells que mira totes les disciplines dels Jocs per la tele". L'estiu del 2024 els Jocs els va poder veure en directe a París, ja que l'Elena va ser clau en la medalla d'or de la selecció espanyola. "Un moment màgic", explica la màxima golejadora de l'equip. Amb 16 anys, la germana petita ja havia anat als Jocs de Tòquio, on havia estat capaç de marcar cinc gols en el seu primer partit i va endur-se la plata. "Sempre se m'ha donat bé marcar, em surt", diu com si no fos res de l'altre món.

Fa un any, a les graderies de les piscines de La Defense, hi havia la germana gran veient com l'Elena tocava el cel amb el primer or olímpic del waterpolo espanyol. L'Ariadna havia estat a un pas de ser seleccionada, però va ser l'última a quedar descartada de la llista. Es va quedar a un pas. Havia anat als Mundials del 2022 i el 2023, així que creia que podria ser olímpica, per fi. No va ser així. "Va ser un cop dur. Va costar. Però quan et passa una cosa així, has d'analitzar què ha passat i treballar per millorar. Vaig decidir que tornaria a la selecció com fos", diu. Dit i fet, aquest estiu ja ha anat al Mundial, on Espanya ha guanyat el bronze, tot i que totes dues prefereixen no fer volar coloms quan els preguntes si s'imaginen juntes als Jocs del 2028. "Queda massa. Si vols ser-hi, has de competir bé cada dia. Així que ens centrem en el que toca", raona l'Ariadna.

Ara juguen juntes a la selecció i al CN Sant Andreu, on han renovat fins al 2028. Alguns anys, però, van ser rivals. "Vam jugar juntes al Rubí i després ens vam separar. Seguíem vivint juntes, però a la piscina érem rivals. Però el millor és competir al mateix equip, perquè tenim aquesta connexió especial. Tenim telepatia", diu l'Elena, que va brillar al Sabadell del 2022 al 2023. L'Ariadna va anar directe de Rubí a un Sant Andreu on ja és la màxima golejadora històrica del club. "Tenim un bon equip, si ens defensen a nosaltres dues, moltes companyes poden marcar. Aquest any hem tingut alguns canvis a l'equip, arriben tres estrangeres noves. Les peces encaixaran i podrem competir en una temporada que serà divertida, perquè el CN Sabadell sempre hi és, amb un equip nou, però sempre competeixen. I el CN Mataró ha fitxat molt bé. És bo per al waterpolo, que hi hagi igualtat. És bo per als espectadors i per potenciar la lliga", explica l'Ariadna.

El Sant Andreu arriba a la cita amb l'orgull ferit, després de perdre la final de la Supercopa espanyola contra el CN Sabadell. "Va ser un cop dur, però ens dona un plus de motivació. Arribem fotudes, però ens hauria de servir per arribar a la nostra millor versió", diu l'Ariadna. "La fam de Victòria no l'hem perdut mai. Som un equip que ha guanyat finals que semblaven perdudes, tenim una mentalitat forta. Ara, millor si no hem de remuntar perquè és un patiment", afegeix l'Elena. Quan perden un partit, ja pensen en com guanyar el següent.