Publicitat
Publicitat

HANDBOL

"Ens hem adonat de la nostra situació"

La derrota contra el Granollers deixa al descobert les mancances culers

185 partits. El Fraikin Granollers va posar punt final aquest divendres a la ratxa estatal d'imbatibilitat del Barça Lassa. Antonio Rama i David Ginesta van portar finalment una derrota al Palau, blanc-i-blau 25 anys després. La dupla, que ara fa vuit temporades guanyaven junts un campionat de Catalunya juvenil, va fer que un equip amb mancances reconeixibles sotmetés el campió. Només un lapsus vallesà en els primers minuts del segon període va evitar mals més grossos. Els locals no van dominar en cap de les dues àrees.

Els atacs eren precipitats. En defensa, els rivals miraven porteria sense gaire oposició i Adrià Figueras es tornava a doctorar en l'art de córrer la línia dels sis metres. L'equip de Xavi Pascual va perdre els dos punts i la condició d'intocable, una mica més. El derbi, en concret, és una bona radiografia de la seva temporada. Les muntanyes russes han sigut letals i han deixat al descobert la realitat d'un Barça que va a menys. "Ens ajuda a adonar-nos de la nostra situació. Ens hem de recuperar", comentava el tècnic. Qui n'és el responsable? Pascual? Un d'ells, segur. És part del seu càrrec, de ser el primer en la cadena de comandament.

En aquest cas, acumular gairebé 10 anys al capdavant d'un grup d'esportistes crea automatismes tàctics –i vicis– que alimenten una incapacitat per esperonar els jugadors. Més encara a la Lliga Asobal. Aquesta edició es farà llarga. Els blaugranes hi tenen poc a guanyar i molt a perdre. Amb el títol al sarró, el format de 'final eight' de la Copa del Rei no és prou atractiu per mantenir la tensió fins a l'estiu. El treball de 'coaching' col·lectiu haurà de ser notable. De tots, perquè les decisions de la banqueta no expliquen tota la fotografia.

Una lectura sensata demostra que la matèria primera de la plantilla és escassa per al nivell d'exigència de l'escut. El Barça juga amb quatre primeres línies: Dika Mem, Raúl Entrerríos, Timothey N'Guessan i Aron Pálmarsson. Tenint en compte que l'islandès s'està adaptant –una situació una mica preocupant–, el grup queda reduït a tres jugadors, un per cada posició. En temps d'analitzar les segones unitats, la culer és gairebé testimonial. Wael Jallouz ja no és el canoner que es va fer l'amo i senyor del lateral esquerre el 2016. El cas de Jure Dolenec és igual de preocupant. L'afició encara no ha vist l'esquerrà fi que destacava al Montpeller i va ser bronze amb l'Eslovènia al Mundial del 2017.

La lesió de genoll ha fet que perdi la confiança i sigui un fintador pla, intranscendent, que en el millor dels casos dona senzillament continuïtat a la pilota. Motius a banda, la falta de recanvis ha provocat que els titulars hagin acabat fosos. El moment individual dels segones línies arrodoneix un context a mitges tintes, estèril contra equips que tenen 12 o 14 jugadors capaços de competir amb garanties contra el Conca i a la pista del Rhein-Neckar Löwen. Això explica els moviments d'aquest estiu. Si no hi ha arribades (i el retorn de Lasse Andersson), no hi haurà gasolina per a tot. David Barrufet ha fet els deures i els fitxatges de Fàbregas, Möller o Pietru, entre d'altres, sumaran talent i noves cartes per recuperar el rumb. Xavi Pascual ja va dir a l'agost a l'ARA que l'equip cauria a l'Asobal, i que la gent no ho entendria. Les circumstàncies examinen l'afició, adormida entre victòries. El Barça encara té més arguments per reaccionar. Els comptadors del Palau es posen a zero.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT