La mare de família que ha emocionat als Jocs Olímpics: or amb 41 anys i dos fills sords

BarcelonaEn un despatx de Hollywood, algú deu estar negociant ja els drets per fer un film de la vida d'Elana Meyers Taylor. La seva història s'ho mereix, perquè té tots els ingredients: superació, dolor, un somni i un final feliç. Els Jocs Olímpics, com sol passar a la vida, acull històries fosques com l'ànima de moltes persones, sigui per dopatge o per corrupció, però també d'altres amb llum pròpia que emocionen. I aquella de Meyers Taylor és de les segones, de les bones.

Amb 41 anys, aquesta atleta nord-americana ha aconseguit la seva sisena medalla olímpica. Podria semblar que és una medalla més, però les anteriors eren de plata o de bronze. L'or s'escapava sempre. I finalment, ha arribat al torneig de monobob dels Jocs Olímpics d'Hivern de Milà-Cortina 2026. És a dir, bobsleigh individual, amb una sola tripulant. Amb un temps de 3:57.93, va superar per només 4 centèsimes l'alemanya Laura Nolte i per 12 la seva compatriota Kaillie Armbruster Humphries, que defensava el títol. Un cop va veure que era campiona, no va poder parar de plorar emocionada. I es va abraçar amb els seus fills. Claus per entendre la seva història.

Elana Meyers Taylor és mare de dos nens de 5 i 3 anys. I tots dos van néixer de forma prematura i sords. A més, el germà gran té síndrome de Down, motiu pel qual li costa molt comunicar-se i necessita uns aparells especials. L'Elana no se separa mai d'ells i ha patit molt per trobar els diners per poder tirar endavant com a esportista professional, competint en un circuit amb proves a Europa, enduent-se amb ella els dos menuts que ahir van gaudir de valent. De vegades dormia en furgonetes llogades per estalviar amb els fills, mentre el seu marit seguia treballant als Estats Units. Un camí molt dur per diferents raons. Una d'elles, racial. En un esport on hi ha pocs atletes negres, ha patit racisme, insults d'entrenadors rivals i fins i tot es va trobar amb la negativa d'una marca de material per a bobsleigh de vendre-li equipament, en considerar que una dona negra no sabria aprofitar-lo. Les seves queixes van servir perquè una investigació fos oberta dins del Comitè Olímpic Internacional i el Comitè Olímpic dels Estats Units.

¿Però com va arribar a aquest esport una dona nascuda a Geòrgia, al Sud, on no hi ha tradició d'esports de neu? L'Elana va entrar al bobsleigh el 2006, quan mirava per la televisió els Jocs i la seva mare li va dir que amb la seva força a les cames, potser podria fer-ho bé. Llavors ja duia l'esport a la sang, ja que havia fet atletisme i practicava softboll, una variant del beisbol. A més, el seu pare, l'Eddie Meyers, havia estat jugador de futbol americà, tot i que no va arribar a la NFL i va acabar a l'exèrcit, sent marine, motiu pel qual la família es movia molt per tot el país. Amb constància, Meyers Taylor va aconseguir anar millorant i tot just quatre anys després de decidir que volia provar aquest esport ja guanyava una medalla als Jocs de Vancouver del 2010. El bobsleigh també li va servir per conèixer el seu marit, Nick Taylor, qui formava part de l'equip dels Estats Units, però no va arribar mai a ser olímpic. Ara treballa com a especialista en lesions de jugadors de la NBA i dona suport a la seva dona, aprenent els dos la llengua de signes per parlar amb els seus fills.

Durant la seva carrera, ha patit alguns accidents, ja que aquests vehicles baixen a gran velocitat. En dues ocasions va acabar amb una commoció cerebral greu, motiu pel qual ja ha anunciat que el dia que no hi sigui, donarà el seu cervell a la ciència perquè s'investigui l'impacte dels cops forts al cap. Incansable, ha competit durant anys en modalitat de dos tripulants, però en aquest cicle olímpic va apostar pel monobob. Li ha sortit rodó. "Tinc un gran equip al meu voltant, ja sigui el meu espòs, els meus fills, que són uns soldats i la meva família. Mai deixarem de portar els nens a tot arreu, vindran amb nosaltres i els acompanyarem. M'ha costat molt ser aquí, així que no, encara no ho he assimilat, i dubto que ho faci per un temps" deia després de guanyar l'or.

Elana Meyers Taylor, que havia guanyat la plata a Sotxi el 2014 i a Pyeongchang el 2018 en un bobsleigh amb dues persones, així com dos bronzes a Vancouver el 2010 i a Pequín el 2022, s'ha convertit en l'esportista més veterana d'uns Jocs d'Hivern al guanyar una medalla d'or individual, ampliant un palmarès de luxe que la confirma com l'atleta negra més condecorada mai en uns Jocs Olímpics d'Hivern. A més, empata amb la patinadora Bonnie Blair com la nord-americana amb més medalles en uns Jocs d'Hivern. Un final feliç a una història plena d'entrebancs i d'amor. Aquell de l'Elana cap als seus fills.