Esports 27/07/2021

Bàsquet 3x3, pur frenetisme sota la cistella

La modalitat més urbana del bàsquet tindrà campions olímpics el dia 28 de juliol

Joan Carol
3 min
El torneig 3x3 de bàsquet dels Jocs Olímpics

BarcelonaEl bàsquet 3x3 s'ha convertit en una de les modalitats més espectaculars dels Jocs Olímpics. Neix de la popularització extrema de la NBA als anys vuitanta. En el millor moment de les primeres estrelles mediàtiques, com Magic Johnson, Larry Bird o Julius Erving, entre d'altres –incloent-hi les primeres passes a la lliga d'un tal Michael Jordan–, el bàsquet va guanyar en fama. I com que és un esport que demana poc material, dues cistelles i una pilota, l'equació pot quedar encara més simplificada si tan sols s'utilitza una cistella. A més, això automàticament redueix les mides del camp i, per tant, menys jugadors entren en acció. El bàsquet 3x3 simplifica el seu germà gran en una dosi de pur espectacle.

La professionalització

Per primera vegada el 2007 la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA) va adaptar formalment la normativa del bàsquet 3x3, i va preparar aquesta modalitat per debutar en els Jocs Olímpics de la Joventut del 2010. Des de llavors, la FIBA ha creat un mundial de 3x3 tant a escala de clubs com de seleccions. Més de 180 països participen en aquesta modalitat, en un esport que té més de 430.000 jugadors arreu del món. 

[L’equip d’esports de l’ARA té en marxa un minut a minut dels Jocs Olímpics de Tòquio. Clica aquí per estar al dia de com avança la jornada!]

El camí per ser esport olímpic no ha sigut llarg per a aquesta variant del clàssic bàsquet, com tampoc ha sigut difícil, ja que els canvis entre les dues modalitats són fàcilment detectables. D'entrada, el 3x3, com el seu propi nom indica, enfronta dos equips amb 3 jugadors dins de la pista. Cada equip compta amb un suplent, que pot substituir qualsevol jugador sempre que la pilota no estigui en joc. Pel que fa a la pista, l'amplitud és la mateixa que en el bàsquet tradicional, 15 metres, mentre que la profunditat és tan sols d'11 metres, i només hi ha una cistella, ja que els dos equips anoten a la mateixa, de manera que s'han de guanyar la possessió per atacar. D'inici, l'equip que saca és el que ataca. L'equip que defensa, per tenir el dret a atacar, ha de treure la pilota fora de la línia de triple, sigui agafant un rebot o robant la pilota.

La línia de triple canvia la puntuació però els tirs anotats més enllà no valen tres punts: anotar fora d'aquesta marca suposa sumar dos punts, mentre que fer-ho des de dins farà pujar tan sols un punt al marcador. L'objectiu dels dos equips és ser el primer a anotar 21 punts en un temps de 10 minuts. El primer equip que supera la vintena és automàticament el guanyador. En cas que cap equip ho aconsegueixi, el guanyador és el que acaba amb més punts. Amb una pista més petita i molt menys temps de joc, el bàsquet 3x3 tendeix a generar frenètics duels entre atletes que prioritzen l'habilitat a la tàctica.

Territori serbi

En el quadre masculí hi ha un clar favorit: Sèrbia està obligada a arrasar. Dusan Bulut és el considerat de llarg el millor jugador de 3x3, i el seu és l'únic país que realment s'ha preocupat de generar jugadors per a aquesta competició en lloc d'adaptar jugadors de bàsquet convencional.

La competició femenina està dominada per França, actualment número u del món. Els Estats Units, ni classificats en categoria masculina, ocupen el tretzè lloc en el rànquing femení. Romania i la Xina són les grans amenaces per a les franceses, juntament amb el Comitè Olímpic Rus, les número dos del món.

stats