Esports 13/10/2014

Márquez escriu el segon capítol de la seva llegenda

El de Cervera revalida el títol i ja és el bicampió més jove de la història del Mundial

Nuria García
6 min

BarcelonaHo ha tornat a fer. I aquest cop, a la primera. Marc Márquez va aconseguir ahir, a Motegi, a la casa d’Honda, on mai cap pilot de la marca japonesa ho havia fet, convertir-se en campió del món. El pilot de Cervera va revalidar el títol que ja havia guanyat la temporada anterior. El 2013 va fer història i enguany ho ha repetit, ja que s’ha convertit en el pilot més jove que és bicampió del món, després de superar Mike Hailwood, pilot dels anys seixanta.

Per una vegada, Márquez va fer cas al que li deia el cap i va deixar de banda el cor. “Avui m’he portat bé, eh? T’he fet cas!”, li deia a la seva mare en una conversa a través de Catalunya Ràdio. I sí, per una vegada, Márquez, a qui no agrada gens renunciar al triomf, va pensar en el campionat. Només necessitava acabar davant de Dani Pedrosa i de Valentino Rossi i, quan es va veure segon, amb Jorge Lorenzo liderant la cursa, al cap de Márquez alguna cosa va fer clic i va canviar el xip. Ja no calia arriscar, ja no calia demostrar res. El de Cervera només havia d’acabar i arribar al parc tancat per celebrar el segon títol consecutiu amb el seu equip, la seva segona família. I així ho va fer.

Cautelós a l’inici

“A l’inici de la cursa no he sigut el Marc de sempre. He notat que frenava amb por perquè no volia cometre cap errada i això m’ha costat molt”, va reconèixer el pilot. A la sortida, Márquez, que arrencava quart, va trobar-se amb Lorenzo i allò va ser per a ell un avís. El de Cervera tenia només una idea clara: no havia de cometre els errors de Misano i de l’Aragó, no es podia permetre cometre un tercer error consecutiu i menys a casa d’Honda i davant dels caps. I això va fer que fos molt cautelós a l’inici: va caure fins a la sisena posició i va creuar per primer cop la línia de meta cinquè, després d’haver superat Dani Pedrosa. Paciència sí, però res de deixar que els rivals passessin al davant. Sabia que, per ser campió, necessitava acabar davant del seu company d’equip, Dani Pedrosa (que tenia just al darrere), i de Valentino Rossi, que liderava la cursa. Però no es va desesperar. El cerverí, que acostuma a ser passional sobre la moto, va deixar les emocions per després de creuar la línia de meta.

A la pista es va mostrar fred i calculador. No valia la pena precipitar-se. Així, va esperar vuit voltes fins que va decidir atacar i superar Andrea Dovizioso a la zona de les esses que hi ha després del primer túnel del circuit de Motegi. Amb seguretat, sense haver de prendre més riscos que els necessaris. Ho va fer just en el moment en què veia que Rossi i Lorenzo, al capdavant, s’escapaven. Quan Márquez va veure que el mallorquí se situava primer va respirar una mica més tranquil. Un avançament més i ja tenia matemàticament el títol al sac. Però per aconseguir-ho havia de superar Valentino Rossi, el seu ídol.

Atrevit i intel·ligent

El de Cervera va necessitar set voltes per acostar-se a Valentino Rossi i estudiar els moviments de l’italià. Precisament això, que quan va debutar a MotoGP ell assegura que feia que es desconcentrés i que fins i tot s’oblidés de donar gas, va ser clau ahir a Motegi. Quan va tenir clar on havia d’intentar-ho, quan faltaven deu voltes per al final, Márquez va provar sort. “Un cop he contactat amb Rossi, m’he oblidat del Jorge [Lorenzo] i només he pensat què havia de fer per guanyar el Valentino [Rossi], per intentar passar-lo a falta de set o vuit voltes i després intentar obrir una mica de forat. En una altra situació podria haver seguit Lorenzo per mirar de guanyar, però aquest no era l’objectiu aquí a Motegi”, deia Márquez. Tenia el guió escrit i el va complir a la perfecció. Quan faltaven deu voltes va intentar-ho. A Cervera, al restaurant Els Comdals, on es van aplegar els aficionats per veure en directe la cursa en una pantalla gegant, tothom va contenir la respiració. El català es va situar primer, però Rossi s’hi va tornar. Márquez sabia que aquell era el punt on havia de superar l’italià, en el novè revolt. I impacient i ambiciós, en la següent volta va tornar a provar sort. I aquest cop Valentino Rossi no va poder fer-hi res: Márquez el va superar amb relativa facilitat.

Altra vegada, el de Cervera va tornar a apostar per pilotar amb el cap, tot i que el cor intentava imposar-se i li deia que busqués el triomf. Márquez va ser intel·ligent i va decidir no arriscar. No calia guanyar la cursa: si era Lorenzo qui guanyava al Japó, no passava res. El mallorquí sumaria el segon triomf consecutiu de la temporada i ell no l’hi impediria. Ell s’emportaria el premi gros, el títol de campió del món, el segon campionat consecutiu amb només 21 anys. “Sembla que ha sigut fàcil, però gestionar la pressió no ho és. Jo sempre estic rient, però la pressió la noto. Ha sigut complicat”, reconeixia Márquez, que s’ha assegurat el títol quan encara falten tres curses perquè acabi el campionat.

Guanyar a casa d’Honda

Márquez va sentenciar ahir el títol de MotoGP al circuit d’Honda, la marca que va apostar per ell per fer el salt a MotoGP quan encara no era campió de Moto2. “Hi havia una o dues oportunitats i semblava que tothom creia que era millor tancar el Mundial aquí. Encara recordo la pressió de dimecres passat, quan el president d’Honda [Takanobu Ito] em va dir que el diumenge ens veuríem després de la meva victòria. Vaig sentir una mica de por, però quan he arribat al parc tancat i l’he vist l’he abraçat com si fos un mecànic més, crec que estava molt content”, explicava el pilot, que ha enamorat els dirigents de la marca nipona també per la seva espontaneïtat en situacions com aquesta.

Pot semblar que Márquez ja tenia coll avall que seria campió, però una cosa és pensar-ho i una altra fer-ho realitat. “Sento que encara no entenc gaire bé el que he aconseguit. És difícil d’assimilar haver guanyat dos títols. I en vull més, perquè els pilots sempre en volem més”, apuntava Márquez. “En la carrera d’un pilot el més difícil és mantenir-se al capdamunt i no fer una muntanya russa. Jo m’hi he pogut estar dos anys, però sé que és difícil per l’exigència, la preparació... Si puc continuar guanyant, millor, però el meu somni ja s’ha complert”, afegia. Somni complert, però Márquez, perfeccionista com és, ja pensava que l’any vinent havia de millorar encara una mica més. “Quan estava a 125 cc i a Moto2, eren el Jorge, el Valentino i el Dani els que guanyaven. I jo em fixava en ells. Durant aquests dos anys n’he seguit aprenent. El que més em sorprèn de tots és Rossi, que té 35 anys i lluita fins a l’últim revolt”.

Els elogis dels rivals

L’any passat la resta de pilots de la graella van assegurar que Márquez havia merescut el títol i van destacar la sorpresa que havia significat que un debutant guanyés el Mundial. Però aquest any tots han reconegut que el català ha fet una temporada gairebé perfecta. “És ràpid des de l’inici, amb qualsevol moto. L’any passat em preguntava quant podria millorar i per a desgràcia nostra ha afinat l’estil de pilotatge i les frenades”, deia Rossi, i Lorenzo afegia: “La del Marc ha sigut una temporada gairebé perfecta. És tremendament efectiu, agressiu, ràpid i fort en el cos a cos”. “Només podem felicitar el Marc, es mereixia el títol”, reconeixia Pedrosa, el seu company d’equip i, juntament amb Rossi, el pilot que podia haver endarrerit el títol de campió.

Amb només 21 anys, Márquez acumula un palmarès de luxe. El cerverí ha sumat quatre títols en cinc anys: 125 cc (2010), Moto2 (2012) i MotoGP (2013 i 2014). És el pilot amb més triomfs al Mundial (25) abans de fer els 20 anys, a més d’haver-se adjudicat un per un gairebé tots els rècords de precocitat del campionat. Aquest any encara li queda un repte: el dels 12 triomfs que van aconseguir Doohan i Stoner. En suma 11. “Vull disfrutar i ajudar el meu germà”, avançava. Però amb una Honda feta a mida i amb un pilot com ell, res és impossible. Ahir va escriure el segon capítol d’una llarga llegenda.

stats