ESPANYOL

La màxima facturació per vendes de jugadors marca la línia a seguir

L’Espanyol podria arribar a ingressar 34 milions pels traspassos d’aquest estiu

“Ens tocarà vendre, no enganyem a ningú”, va reconèixer a principis d’estiu el director general corporatiu de l’Espanyol, Roger Guasch. Tancada la finestra d’incorporacions, la seva sentència s’ha transformat en un mercat de rècord: la facturació de 31 milions (que podria pujar a 34 si es compleixen totes les variables de l’acord amb el Mainz per Aarón Martín) suposa un nou rècord pel que fa a la quantitat total facturada per traspassos a l’Espanyol.

Una xifra alta per a l’entitat blanc-i-blava però que cal contextualitzar, perquè podria ser més elevada: Gerard Moreno va sortir per la meitat de la seva clàusula perquè el Vila-real en posseïa la meitat dels drets; Aarón venia d’un curs poc destacable i volia marxar; Navarro ocupava una posició, la de lateral dret, que segueix patint una sobreocupació, i altres jugadors com Pau López o Álvaro no van deixar diners a la caixa perquè el primer va marxar lliure després de no renovar i el segon només podia sortir cedit perquè tenia una fitxa molt alta. En un altre escenari (venint d’un curs amb millors sensacions i amb condicions contractuals diferents en alguns casos), l’Espanyol podria haver-ne tret encara un bon pessic més.

Quart rècord des del 2001 

Les xifres que es mouen en aquest mercat han aconseguit trencar el cim actual de l’entitat periquita. Enguany, de fet, s’ha batut el quart rècord en vendes des del 2001. Fins ara el curs amb vendes de més valor havia sigut el 2011-12: entre Dani Osvaldo, José Callejón i Luis García van deixar 22 milions d’euros. Una xifra que, al seu torn, superava la que s’havia registrat només tres temporades abans, la 2008-09: 18,6 milions va ingressar l’Espanyol pels traspassos d’Albert Riera, Pablo Zabaleta i Albert Serrán. Aquell curs es va superar-se un límit que portava set temporades fixat en els gairebé 18 milions rebuts per Sergio González i Constantin Galca.

Però, històricament, anar superant el límit pel que fa a diners ingressats no ha tingut un retorn en inversió, perquè durant molts anys l’Espanyol s’ha vist obligat a vendre per sobreviure. Hisenda, la construcció de l’estadi i altres deutors exigien que gairebé cada euro que entrava sortís immediatament. Malgrat l’entrada de Chen Yansheng, el panorama no ha canviat del tot, perquè ara el dirigent xinès és el principal creditor de l’entitat, que li ha de tornar 65 milions els pròxims cursos, i per tant vendre seguirà sent obligatori. Des d’aquest mercat, el 50% dels ingressos aniran destinats a reforços, el 40% a retornar deute i el 10% restant a la transformació i professionalització del club.

Vendre, una necessitat global

“La venda de jugadors és una demostració del món del show football, consisteix a generar bons jugadors que puguin passar a altres clubs, i és una part important del compte de resultats, però ho és en molts clubs nacionals i estrangers. Entenc que no pugui agradar i s’ha d’explicar molt bé”, va apuntar el director general corporatiu. La idea que volia transmetre era clara: vendre no agrada a ningú, però és necessari si es vol escalar a la zona noble. El Sevilla, un dels grans exponents a l’hora de treure rèdit econòmic per la revalorització de jugadors, ha facturat 529 milions l’última dècada. Supera el València (507) i el Vila-real (247), però encara està lluny de l’Atlètic de Madrid (685). Tots quatre, però, s’han vist afavorits per la inflació del mercat els darrers anys. Exceptuant un curs el València i dos el Vila-real, tots han superat els 40 milions ingressats en vendes els últims cinc cursos.

No és estrany, per tant, que tots aquests clubs hagin anat fitxant cada cop més car: l’Atlètic va pagar 40 milions per Falcao el 2010, 66 per Diego Costa el gener passat i 70 per Lemar aquest estiu. El València ha viscut casos semblants amb Rodrigo (30 el 2015) i Guedes (40 aquest agost). El Sevilla va pagar-ne 15 per Negredo el 2009, 18 per Correa el 2016 o 21 per Muriel el 2017. I el Vila-real va comprar Soldado per 16 el 2015 i Ekambi (18) i Moreno (20) aquest estiu.

La correspondència és clara: si augmenten les vendes es pot incrementar l’import destinat a comprar. L’Espanyol encara s’allunya de les xifres d’aquests clubs, però ha entès que per créixer cal augmentar les vendes. Els últims 10 anys ha facturat 145 milions, quantitats properes a les que han ingressat la Reial Societat (175), el Betis (120) i el Celta (103). Tres rivals que, a diferència dels periquitos, han jugat a Europa les últimes temporades.

Etiquetes

Més continguts de