Regalen al Comitè Olímpic Internacional el seu document fundacional, escrit pel baró De Coubertin fa 128 anys

BarcelonaEl document fundacional del Comitè Olímpic Internacional (COI) ja és "a casa seva": aquest dilluns el milionari rus Alixer Usmànov, president de la Federació Internacional d'Esgrima, va donar al Museu Olímpic l'històric document en què el baró Pierre de Coubertin expressava l'any 1892 el seu desig de fundar l'organisme olímpic.

Usmànov va adquirir el manuscrit, de 14 pàgines, en una subhasta organitzada per la casa Sotheby's que va tenir lloc al desembre a Nova York: se'l va quedar per 8,8 milions de dòlars (8,6 milions d'euros) i ara l'ha donat al COI.

Aquest document va ser el que Pierre de Coubertin va escriure i posteriorment llegir el 25 de novembre del 1892 a l'antiga Sorbona de París, durant la celebració del cinquè aniversari de la Union des Sociétés Françaises de Sports Athlétiques quan tan sols tenia 29 anys. De Coubertin hi apuntava el seu desig de fer reviure els esdeveniments esportius que tenien lloc a l'antiga Grècia. Així, dos anys més tard, al mateix auditori de la universitat parisenca, es va formalitzar la decisió de restablir els Jocs Olímpics i es va fundar el COI: els primers Jocs Olímpics de l'era moderna van tenir lloc el 1896 a Atenes.

"D'una banda, som testimonis d'aquest document històric, el manuscrit del discurs que exposava els fonaments filosòfics del moviment olímpic. I, de l'altra, assistim a un moment històric, ja que aquest manuscrit torna a casa seva, el lloc on pertany", va assegurar el president del COI, Thomas Bach, dilluns, en l'acte d'entrega. Bach va lloar Usmànov, de qui va dir que la seva "generositat" fa possible un "moment únic, "un moment que ens recorda tan vivament la missió dels Jocs Olímpics, que no és altra que unir el món en una competició pacífica".

Usmànov va recollir les seves paraules i va recordar que, en el manuscrit, Pierre de Coubertin explicava la seva visió "d'un món unit pels esdeveniments esportius i no dividit per enfrontaments i guerres". Finalment, va assegurar que "el Museu Olímpic és el lloc més adequat per guardar aquest impagable document".

De fet, en el seu discurs de fa 128 anys, De Coubertin explica com els Jocs Olímpics moderns poden ajudar a construir un món millor gràcies a l'esport. "No sé quin serà el destí de l'esport, però vull cridar l'atenció sobre dues novetats. És democràtic i internacional. La primera garantirà el seu futur, ja que qualsevol cosa que no sigui democràtica no serà viable. I pel que fa a la segona, s'obren perspectives inesperades. Hi ha persones que pots dir que són utòpiques perquè et parlen de la desaparició de la guerra, però n'hi ha d'altres que creuen en la progressiva reducció de les possibilitats de guerra, i aquí jo no hi veig cap utopia. És evident que el telègraf, el ferrocarril, el telèfon, l'apassionada investigació en ciència, alguns congressos i exposicions han fet més per la pau que qualsevol tractat o convenció diplomàtica. Bé, espero que els esports facin encara més", deia De Coubertin davant l'auditori de l'antiga Sorbona. I afegia: "Els que hàgiu vist 30.000 persones corrent sota la pluja per assistir a un partit de futbol sabreu que no exagero". Per acabar, De Coubertin demanava ajuda a tots els assistents per crear una "base adequada a les condicions de la vida moderna" que li permetés fer realitat el seu somni, que no era altre que restablir els Jocs Olímpics.

El document s'ha convertit en el més car de temàtica esportiva que s'ha subhastat mai i, pel fet d'haver-lo regalat al Museu Olímpic, Usmànov tindrà l'honor de veure el seu nom gravat a l'entrada del museu, al costat del d'altres entitats i empreses que han col·laborat amb anterioritat amb el moviment olímpic.