RUGBI

Samu Ezeala: “De la nit al dia m’he convertit en mediàtic i no hi estic acostumat”

Entrevista al jugador sud-català del Clermont

Han hagut de passar sis temporades per veure un altre jugador sud-català jugant al Top 14 -la millor lliga del món- després del debut, el maig del 2012, del santboià Héctor García amb el primer equip de la USAP en l’última jornada de lliga. En aquest cas ha sigut el barceloní Samu Ezeala qui ha fet història convertint-se en el primer català del Principat a obtenir una titularitat amb el seu club -el Clermont, actual campió del campionat francès i subcampió de la Champions- i fent-se un forat en una de les plantilles més competitives del món. Desgraciadament el debut del de Sants va ser amarg, ja que al minut 53 de partit va rebre un fort cop en intentar placar un rival que el va deixar estès i sense coneixement a la gespa de l’estadi parisenc. Després d’uns minuts de nerviosisme, els serveis mèdics van poder reanimar el català, que encara està ingressat en un hospital parisenc on avaluen la seva evolució. Als seus 18 anys (va néixer a finals de 1999) Ezeala és tot un prodigi físic: fa 188 centímetres d’alçada i pesa 94 quilos, i explota tota la seva velocitat i potència en qualsevol posició de la zona de tres quarts, ja que pot jugar d’aler, de centre o de darrer. La seva polivalència, el seu bon joc amb el peu i les seves capacitats defensives i una plaga de lesions al primer equip (amb 16 homes de baixa) li van obrir les portes de la titularitat en un dels millors equips d’Europa.

Com vas arribar a Clermont?

Vaig ser jo el que vaig voler anar a Clermont, deixant enrere el BUC, el club on havia jugat tota la vida, des dels 4 anys, quan vaig començar a jugar a rugbi. Els tècnics de Clermont em van demanar un vídeo i, després de veure’l, em van agafar a prova.

Evidentment vas superar la prova.

Sí, al Clermont hi vaig arribar l’any 2015, ara tot just fa dues temporades, i des d’aleshores he jugat regularment amb els crabos i després amb els espoirs (categories juvenils i de formació dels clubs francesos).

Vas notar molt el canvi de nivell?

Moltíssim. Volia provar-me a França, tal com havia fet el meu amic Jordi Jorba (que juga a la USAP), i vaig tenir la sort que un gran club com el Clermont em va donar la possibilitat de fer realitat aquest somni. A França la velocitat i el ritme de joc són molt més alts que no pas a Catalunya, els jugadors són molt més tècnics... i l’atmosfera és especial, ja que a França el rugbi és el principal esport del país, i això es fa notar. He tingut la sort d’adaptar-m’hi bé, al club i a la ciutat, en part gràcies als meus companys.

Quina creus que és la teva principal virtut, que t’ha fet arribar fins al Top 14?

La veritat és que encara no ho he acabat de pair del tot, però si he de destacar alguna qualitat meva penso que soc un jugador ràpid i àgil, amb un bon contrapeu i que sempre m’esforço al màxim en tot el que faig.

¿Com portes debutar a la millor lliga del món en un escenari com l’estadi U Arena contra un històric com el Racing amb només 18 anys?

Tinc moltes ganes de jugar amb l’equip, encara que també sento molta pressió, ja que de la nit al dia m’he convertit en un objectiu mediàtic a França i encara no estic gaire acostumat a les càmeres [riu].

Ara comparteixes vestidor amb jugadors de nivell mundial com Greig Laidlaw, capità d’Escòcia, all blacks com Toeava i llegendes com Rougerie, Fofana o Morgan Parra, entre d’altres. ¿Com s’hi troba un català de 18 anys en un vestidor així?

El que més m’ha sorprès de tot és com m’han acollit. Són tots persones molt modestes que sempre intenten ajudar-me amb tot el que faci falta. Imagina’t! Quan et pares a pensar que t’estàs entrenant amb Parra o Fofana és impressionant, però de mica en mica ja hi estic més acostumat. És molt fàcil conviure amb ells, la veritat.

Més continguts de