FÓRMULA 1

25 anys enyorant Ayrton Senna

El pilot brasiler va perdre la vida l'1 de maig de 1994 en un accident a Imola

Es disputava la setena volta del Gran Premi de San Marino, la tercera cita del Mundial de F1 de 1994. La temporada no havia començat gaire bé per als interessos d'Ayrton Senna, que, després de tres títols de campió del món amb McLaren (1988, 1990 i 1991), volia demostrar que també podia guanyar amb Williams, però un jovenet alemany, Michael Schumacher, havia arrencat l'any disposat a fer-li la guitza.

A les 14.17 hores de l'1 de maig, el Williams número 2 perdia el control quan intentava gestionar un revolt i s'estavellava contra el mur de Tamburello a 220 km/h. La gent que s'aplegava al circuit i els milions de persones que arreu del món veien en directe la cursa per televisió van contenir la respiració. Estava sent un cap de setmana negre per a la F1, amb un accident greu d'un jove Rubens Barrichello durant els entrenaments de divendres i amb l'accident mortal de l'austríac Roland Ratzenberger durant la jornada de dissabte. Però les males notícies van anar encara més enllà, quan hores més tard, a l'hospital, es va confirmar la mort de Senna, un dels pilots més carismàtics que ha tingut la F1 i que ara, 25 anys després de la seva mort, els aficionats encara enyoren i el recorden amb pancartes cada cap de setmana de Gran Premi. "És un heroi i ho seguirà sent sempre. No coneixia bé la seva personalitat, així que el que m'agradava més és el que ell representava i el que era capaç de fer al volant", deia recentment Lewis Hamilton, actual campió de F1.

Segons les informacions que es van conèixer més tard, l'accident es va deure al trencament de la barra de direcció del Williams, que va fer que el monoplaça seguís recte, sense control. I, per l'impacte contra el mur de Tamburello, una peça del braç de suspensió del Williams FW16 es va desprendre i va travessar el casc del brasiler, fet que li va provocar la mort. Els metges van córrer per tractar de salvar-li la vida, però tot i els esforços l'ídol brasiler va morir a l'hospital hores més tard després d'una cursa que ell va confessar que no volia córrer, tal com explica el periodista Giorgio Terruzzi al llibre 'La última noche de Ayrton Senna' (Contra). L'accident de Barrichello el va trasbalsar, i la mort de Ratzenberger dissabte va fer que la tensió i el neguit s'apoderessin d'ell. Tant, que des del mateix traçat, dissabte Senna va trucar la seva nòvia, la model Adriane Galisteu, per dir-li que no volia córrer la cursa d'Imola. Va demanar a la FIA suspendre la cursa, però li van dir que no, que el Gran Premi es disputaria.

Com explica Terruzzi, aquell 30 d'abril Senna va marxar a sopar a la Trattoria Romgnola de Castel San Pietro Terme i d'allà va anar capcot cap a la seva habitació de l'hotel. I era la 'seva' perquè sempre que corria a Imola s'allotjava a la mateixa: la suite 200 de l'Hotel Castello. Aquella nit, el pilot brasiler va repassar la seva vida, tant el present com el passat. Molts episodis per rememorar, molts instants actuals per analitzar. Tants, que a les 5 de la matinada de l'1 de maig de 1994, Senna encara estava despert estirat al llit, amb la bíblia a la tauleta de nit, com no podia ser d'una altra manera. "Està exhaust, però ha valgut la pena. Ha recorregut els anys de la seva vida, un viatge impossible de realitzar en pocs minuts. Ha necessitat una nit sencera, aquesta nit tan estranya, tan necessària. Tan ordenada", conclou Terruzzi al seu llibre.

L'accident va convertir un pilot carismàtic en un mite, en una icona de la F1, en una llegenda. Ell, que va ser dels primers a entendre que ser pilot de F1 era molt més que ser un pilot excepcional, que també calia cuidar la preparació física i la mental, i que també calia cuidar la imatge. La fe catòlica li donava un punt místic que contrarestava d'alguna manera amb les sonades relacions que va tenir amb Xuxa, la coneguda estrella de televisió, i amb la model Adriane Galisteu, una relació que no comptava amb l'aprovació de la seva família però per la qual ell va lluitar.

25 anys després, Senna encara és recordat. Ell, que l'1 de maig de 1994 es va amagar sota el mono una bandera austríaca per, en cas de triomf, dedicar-l'hi a Ratzenberger, podrà veure anys més tard com aquell homenatge es porta a terme. El Circuit de Barcelona-Catalunya prepara per a la setmana vinent, durant la cursa de F1, un seguit d'actes per recordar-lo i per completar aquell homenatge que Senna volia fer i que encara ara queda pendent.