Marc Márquez i Honda: dos campions que han perdut el nord

BarcelonaNo és normal que Marc Márquez hagi d'esperar fins a la desena cursa de la temporada per sumar els primers punts del campionat de MotoGP. Entre caigudes i lesions, el campió de Cervera està vivint un calvari que va començar el 2020, l'any de la pandèmia, amb un accident greu que va patir a Jerez. Des de llavors ha estat incapaç d'aixecar el cap, llevat de tres victòries la temporada 2021. Triomfs que, dos anys després, han quedat com una anècdota, com un oasi enmig del desert. El panorama no millorarà aquest cap de setmana a Montmeló. "És més fàcil que em toqui la loteria que pujar al podi", va afirmar, mig de broma, el mateix pilot aquest dijous, en els lliures del GP de Catalunya, en què també va anar a terra.

La caiguda a Jerez, en la primera prova del 2020, va apartar Márquez de la competició durant tota la temporada. Va reaparèixer a Portugal, l'abril del 2021, tot i que encara no estava físicament al cent per cernt. Aleshores la seva Honda seguia sent una màquina molt competitiva i això li va permetre guanyar tres curses, a Alemanya, a Texas i a l'Emília-Romanya. Feia la sensació que havia tornat, però era un miratge. Les caigudes i les lesions seguien a l'ordre del dia. Des de llavors, només va pujar un cop al podi, a Malàisia, a finals del 2022.

Honda, com la majoria dels constructors, desenvolupa la seva motocicleta en funció del millor pilot de l'equip. Alberto Puig, antic mànager de Dani Pedrosa, sempre explicava que la clau era convèncer "el dels xurros" per aconseguir una màquina a mida. Es referia a l'encarregat de la telemetria, que aleshores descarregava les dades connectant tot de cables a la moto. Amb Márquez, mai va fer falta convèncer ningú. Els campionats de 125 cc i Moto2 parlaven per si sols, i els sis Mundials en els set primers anys a MotoGP feien la resta. El problema arribava amb la lesió del 2020. Sense el líder, s'estroncava l'evolució mecànica i aerodinàmica de la màquina. Tres anys després, Honda ha passat de ser la campiona a tenir una de les pitjors motos de la graella de MotoGP. Les dades ho corroboren. I també els fets: a Àustria, on Márquez va ser desè a la cursa a l'esprint i dotzè a la carrera del diumenge, no podia competir amb l'acceleració dels rivals, que el ridiculitzaven a la recta principal.

Va ser també a Àustria, després de les vacances d'estiu, on reapareixia Márquez i on arribaven algunes peces per fer evolucionar la moto. Sobretot, aerodinàmiques. Una mica de maquillatge. Com reconeixia el pilot, "ho hem canviat tot, però la posició és la mateixa". A l'equip de l'ala prometen que hi haurà més millores, i Márquez, resignat, ja s'ha oblidat de lluitar pels podis i se centra "en petits objectius". L'única manera que té per no engegar-ho tot a rodar.

Que Marc Márquez caigui no és cosa nova. Quan guanyava Mundials també se n'anava a terra, però rarament ho feia a les curses, sinó als entrenaments. Explicava en petit comitè que era la seva manera d'explorar els límits de la moto, de saber fins on podia arriscar. Eren temps en què tenia la sensació de ser de goma. Queia i s'aixecava com si res. Ara és diferent. La diferència de rendiment amb els rivals és tan gran que ha d'arriscar sempre. "Molts cops em desespero, arrisco i acabo caient", admetia recentment en una compareixença.

Cants de sirena per canviar d'equip  

El calvari de Márquez ha obert un segon debat, el de la retirada. No són rumors, ell mateix va reconèixer que hi havia pensat, però que preferia seguir. Amb vuit mundials al sarró, sap que no ha de demostrar res a ningú. Però l'orgull passa per davant de tot. I per al campió de Cervera no hi ha res més estimulant que tornar a ser el d'abans. "Vaig començar la temporada molt bé, però em vaig lesionar, em vaig trencar tres ossos i un lligament, i això em va fer perdre confiança. Llavors ho veia tot negre, ara ho veig gris. Una decisió com aquesta [retirar-se] no es pot prendre en calent. S'ha de deixar refredar. Ara m'ho miro d'una altra manera. Vull tornar a recuperar el meu nivell, però sé que ara per ara he d'anar pas a pas, tenint un perfil més baix", ha explicat.

Als 30 anys, creu que pot tornar a guanyar. Però per fer-ho, necessita millorar el to físic i tenir una moto capaç de competir com les altres. Márquez garanteix que complirà amb la seva part del tracte. Tanmateix, al pàdoc tenen dubtes amb Honda i veuen difícil que la marca torni de seguida a l'elit. És aquí on apareixen els cants de sirena d'altres marques, com KTM, que sondeja el pilot català de cara a la temporada 2025, quan Márquez hagi acabat contracte. El pilot no tanca la porta a res. "Ja es veurà". Els resultats i les lesions tindran l'última paraula. I a Montmeló, aquest cap de setmana, Pecco Bagnaia (Ducati) espera continuar ampliant el seu avantatge a la general per aconseguir el seu segon Mundial consecutiu.