Marc Márquez reneix per ser campió del món de MotoGP

BarcelonaLa carrera de Marc Márquez sempre quedarà marcada per la caiguda del juliol del 2020 a Jerez. La moto el va catapultar i l'impacte contra l'asfalt va ser violent. La inèrcia el va acabar de maltractar fent-li fer tombarelles amb el cos descontrolat. Després de l'assistència dels comissaris, el cerverí es va asseure a la primera cadira de plàstic que va trobar fora de la zona de perill. Els seus moviments abans de treure's el casc ja feien presagiar una lesió, però ningú s'imaginava que era l'inici d'un període cruel que gairebé posaria fi a la seva carrera. S'havia trencat l'húmer dret. A priori, una lesió poc preocupant. Però el va fer passar pel quiròfan quatre vegades i li va destrossar tres temporades.

Han passat cinc anys i dos mesos des d'aquella caiguda i aquest diumenge Marc Márquez, als 32 anys, s'ha proclamat per setena vegada campió del món de MotoGP a Motegi (Japó), el mateix nombre de campionats que Valentino Rossi i un menys que el rècord de Giacomo Agostini. El renaixement del cerverí s'ha confirmat com una de les epopeies històriques del món de l'esport.

A Marc ja li servia sumar sis punts menys que el seu germà Àlex per lligar el títol, però ha tornat a quedar davant seu (segon i sisè) en una cursa molt còmoda en què no ha necessitat arriscar. La sortida ha estat neta, sense novetats. Marc ha mantingut la tercera posició i Àlex la vuitena. De la mateixa manera que a la cursa a l'esprint, Pecco Bagnaia, en el seu millor cap de setmana de l'any, ha aprofitat la pole position per obrir marge des de l'inici i ningú l'ha pogut seguir. Tampoc Pedro Acosta des del segon lloc.

La situació s'ha mantingut fins a 13 voltes per al final, quan Marc ha avançat Acosta. Però aleshores Bagnaia ja havia agafat un avantatge de tres segons i mig que ha estat suficient malgrat el preocupant fum blanc que li ha sortit del tub d'escapament. Per darrere, Àlex ha estat incapaç de passar del sisè lloc. L'última plaça del podi ha estat per al balear Joan Mir, que amb la seva Honda ha demostrat un rendiment d'altres temps.

La millor decisió de Marc

Deixar Honda, la moto sobre la qual va pilotar per aconseguir els seus primers sis Mundials de MotoGP, va convertir-se en la millor decisió que podia prendre Marc a la segona part de la seva carrera esportiva. Les lesions (a la de l'húmer se li va sumar una diplopia i altres problemes a les extremitats) van ser l'inici de la desgràcia, però quan es va començar a recuperar el seu rendiment va quedar limitat per la inestabilitat d'una Honda que el tirava a terra una vegada i una altra. En el Mundial del 2023 Marc va caure 19 vegades. "No vull recordar; vull disfrutar del moment. Vaig voler tornar massa aviat, però vaig lluitar i ara em sento en pau", ha confessat Marc, entre llàgrimes, després de ser campió del món.

Els símptomes de renaixement no van arribar fins al 2024, quan va fitxar per l'equip satèl·lit Ducati Gresini, amb el seu germà Àlex com a company. A l'Aragó va tornar a guanyar una cursa després de 1.043 dies sense fer-ho i va acabar tercer el Mundial, darrere de Jorge Martín i Bagnaia. El seu rendiment va provocar que l'equip oficial de Ducati l'escollís per davant de Martín, malgrat el seu títol mundial, de cara a aquest any.

Marc ha guanyat el Mundial de MotoGP 2025 amb cinc Grans Premis de marge gràcies a les 11 victòries dels diumenges i a les 14 de 17 dels dissabtes. "No ho normalitzes i ho vius des d'un punt de vista extraordinari, però durant l'any no ho celebres amb la mateixa intensitat", diu a l'ARA una persona de l'entorn del cerverí sobre com es viu ser el primer gairebé sempre. "Forma part de l'exigència. Tu arribes a cada Gran Premi sabent que l'objectiu és guanyar", afegeix. Una altra cosa serà la intensitat de la celebració d'aquest setè Mundial a la categoria reina i el novè en total després del renaixement. Que tremolin Motegi i Cervera. "Això no només és història del motor, això és història de l'esport!", sentencien des de l'entorn de Marc.