Els que no tenim selecció
Segurament hi haurà qui se senti identificat amb les línies que venen a continuació. De la mateixa manera, també hi haurà qui pensi justament el contrari. Aprofito aquest espai d'opinió per expressar un sentiment que sempre m'ha perseguit en la meva afició pel futbol i que es resumeix en la manca d'identificació amb una selecció nacional. Envejo qui pot celebrar els gols, les emocions i els èxits d'un combinat de futbolistes que defensen els colors d'un país. A qui segueix les competicions de seleccions, bàsicament les fases finals del Mundial i de l'Eurocopa, veient els partits amb la samarreta de l'equip que representa la seva nació. Jo no tinc una selecció a la qual seguir. Bé, això no és del tot veritat, estic convençut que si Catalunya pogués estar representada en les competicions oficials l'animaria amb ganes. No em sento representat per la selecció espanyola. Tampoc adopto la postura de voler que perdi els seus partits. Simplement, em deixa indiferent.
Suposo que, en bona part per això, la finestra de compromisos internacionals d'aquests dies em sembla tan inoportuna com poc atractiva. Centrant-me en una òptica blaugrana, la considero especialment inoportuna perquè aquesta aturada, per molt que estigués fixada al calendari des de fa molt temps, arriba quan millor està el Barça. Koeman passa de treure pit amb el joc i els resultats a veure com es queda sense poder treballar amb la majoria dels seus jugadors durant gairebé dues setmanes. Això, creuant els dits perquè cap futbolista es lesioni amb la seva selecció ara que l'equip afrontarà el tram final de la temporada, amb una final de Copa per disputar i deu partits en què es decidirà el campió de Lliga. De la mateixa manera, trobo especialment poc atractiu passar d'un duel com el Reial Societat-Barça a partits com els que jugarà Espanya contra Grècia, Geòrgia o Kosovo.
Entenc que la pandèmia ha atapeït el calendari i fa que ara es disputin partits de la fase de classificació per al Mundial de Qatar del 2022 quan encara no s'ha celebrat l'Eurocopa, però no per això deixo de pensar que aquesta aturada és un nyap. Hi ha qui gaudeix veient partits entre països, a mi mateix m'agrada seguir, pel gust de veure futbol, les fases finals de l'Eurocopa i el Mundial malgrat no sentir-me identificat amb cap selecció. Però el preu a pagar que suposen les finestres de seleccions durant la temporada de clubs sovint em desanimen.
