El Barça és un club fascinant. Ara mateix tenim oberta la possibilitat de tornar al 2017, un retorn al passat si arriba el cas de veure Neymar de blaugrana dins d’una operació en què marxen els jugadors que van ser fitxats precisament amb els diners cobrats en el seu moment... per Neymar. Bartomeu i el club sempre podran dir, si s’acaba produint un fet com aquest, que fitxar Coutinho i Dembélé va ser una reacció, un pla B, un cop es va trencar el pla A, que era seguir amb Neymar. I no diran cap mentida, en aquest cas. Fa dos anys el Barça no volia perdre Neymar i el va perdre. Ara vol recuperar-lo i estaria disposat a afrontar aquest viatge al passat.

Tornar a la davantera d’ara fa dos anys, amb el reforç d’un Griezmann que deu seguir el cas amb neguit. Ben cert és que Suárez de mica en mica haurà de jugar menys per una qüestió d’edat. Però tampoc cal oblidar que Neymar, si torna, tampoc és el del 2017, quan estava en el millor moment de la seva carrera. S’ha lesionat molt, no ha guanyat la Champions i la seva imatge ha acabat tacada, especialment després del Mundial del 2018, per la seva dèria de fer teatre de manera infantil cada cop que rep una falta. El preu del brasiler, que ja era exagerat el 2017, hauria d’haver baixat aquests anys, encara que fos una mica.

Però com que el cas dependrà de la voluntat del PSG, els francesos difícilment el deixaran anar per menys de 220 milions. Si el Barça hi inclou Coutinho, Dembélé, Rakitic o Semedo, segurament acabarà pagant pel brasiler una xifra que, sumant els preus de mercat dels jugadors, superarà els 220 milions. Per tant, es pagarà més del que es va cobrar, i perdent alguns dels jugadors que es van incorporar per renovar el projecte. I tot, per tornar al 2017, allà on érem. Perquè, en el fons, el Barça sempre ha volgut Neymar. Per això va fer tant mal la seva fuga.