L’atac amb millors noms de Segona, obligat a ser més productiu
L’Espanyol rep el Mirandés amb ganes de refer-se de l’entrebanc a Vallecas
BarcelonaEl calendari dona a l’Espanyol l’oportunitat de refer-se ben aviat de la primera derrota del curs, viscuda diumenge a Vallecas. Els blanc-i-blaus obriran aquest dimecres (16.30 h, #Vamos) la primera jornada intersetmanal del curs davant d’un Mirandés a qui va cedir a l’estiu dues de les últimes perles formades a Sant Adrià, Víctor Gómez i Moha Ezzarfani. Dos jugadors que s’estan sentint importants sota les ordres de Borja Jiménez i que seran dues amenaces que haurà de tenir en compte un Espanyol que, tot i mantenir-se al capdavant de la classificació, encara té molts deures pendents. Vicente Moreno ha construït l’equip des de la base, fortificant una sòlida defensa que només ha encaixat un gol en sis partits. El tècnic de Massanassa, però, necessita que el seu atac, que per noms és sens dubte el millor de la categoria, comenci a ser més productiu.
Encara que l’Espanyol és el quart equip més golejador de Segona, amb set gols, la xifra pot resultar una mica enganyosa: en dos partits (Mallorca i Rayo) va quedar-se sense marcar i en dos (Sabadell i Alcorcón) només va fer un gol. Només en dues jornades i contra equips de la zona baixa (Albacete i Oviedo) ha marcat més d’un gol.
El curs passat la falta d’encert golejador va ser un dels principals motius que van propiciar el descens blanc-i-blau. Cap jugador va firmar més de quatre dianes a la Lliga. A més, el gol va quedar força repartit entre davanters (10), migcampistes (7) i defenses (8). Una tasca que enguany estan centralitzant davanters i extrems: De Tomás, Wu Lei, Embarba, Melendo i Melamed s’han repartit els set gols marcats. Encara no s’han estrenat Puado, Vargas, Vadillo ni Campuzano. Nou atacants amb prou nivell per jugar, la majoria, a bona part dels equips de Primera Divisió.
Noms a banda, què li falta a l’Espanyol per ser més productiu en atac? Les dades confirmen que no es tracta d’un problema de falta de possessió, ja que els blanc-i-blaus són el tercer conjunt que n’acumula més de la categoria, 56,3%, només superat per Almeria i Girona. A més, és l'equip que registra més passades bones en total (263 per partit) i en camp contrari (138 per duel).
Sense desequilibri ni precisió
La principal mancança, per tant, no és el domini. Hi ha dues facetes en què, en canvi, sí que té un gran marge de millora. La primera és en la capacitat de desequilibri: és el novè equip de la categoria pel que fa a regats completats, 4,8 per duel. Contra el Rayo ni Puado ni Vargas van saber estirar prou l’equip, fet que va provocar que Raúl de Tomás jugués més a prop del cercle central que de l’àrea rival. L’Espanyol tampoc va treure gran profit de l’entrada de Melamed, Embarba i Vadillo al segon temps. És el setè equip en centrades bones (només 2,6 per partit), una dada preocupant tenint en compte el bon peu de la majoria dels seus jugadors.
Sense profunditat, els blanc-i-blaus van tancar a Vallecas el primer partit sense rematar entre els tres pals. Malgrat tot, segueixen sent el quart equip que més xuts fa (6,5 per partit) i el tercer que més en dirigeix entre els tres pals (3 per partit) de tota la Segona Divisió. Dues dades que confirmen que l’altre gran aspecte que falla és la punteria. Unes mancances que Vicente Moreno voldrà corregir davant d’un os dur de rosegar, el tercer conjunt menys golejat de la categoria.
