ESPANYOL

Dos projectes asiàtics amb urgències esportives

L'Espanyol rep el València amb la necessitat de sumar els primers punts a casa

"Estem molt necessitats, està clar. Hem de sumar els tres punts a casa de manera urgent, tots ho sabem. Va ser un dels pilars l'any passat, és on més punts treuen els equips”, va reflexionar dijous Diego López, reconeixent la imperiosa obligació de començar a sumar de tres en tres de l’Espanyol a l’RCDE Stadium. L’estadi que visitarà demà al migdia el València (13 h, M. La Liga) encara no ha vist sumar cap punt dels seus en les primeres cinc jornades, cosa que constitueix la pitjor arrencada de l’Espanyol en la seva història a la Lliga. Una situació radicalment oposada a la que, just fa un any, vivia i gaudia el mateix escenari. Amb Rubi, els blanc-i-blaus van firmar un ple al quinze en les cinc primeres jornades, un inici immillorable que va acabar convertint-se en un rècord a final de curs: 36 punts com a local, la xifra més elevada a Cornellà-El Prat. 

Enfonsat des de fa set jornades a les posicions de descens, l’Espanyol no pot fallar més, sobretot en un estadi on disputarà tres de les pròximes quatre jornades. València, Getafe i Osasuna posaran a prova els ciments d’un projecte que confia que aquest mal començament de curs quedi aviat en una anècdota. També ho desitja un conjunt, el valencianista, que viu uns mesos convulsos després de la controvertida sortida de Marcelino García, cessat per les desavinences amb el propietari del València, Peter Lim. La sortida de l’asturià no ha agradat al vestidor, molest amb les formes i la decisió d’acomiadar un dels principals artífexs dels èxits del curs passat, la Copa i la classificació per a la Champions. Sense Marcelino, el València només ha guanyat dos dels vuit partits que ha disputat a la Lliga. Els mateixos que ha estat capaç de guanyar l’Espanyol sense Rubi, que va deixar el projecte blanc-i-blau argumentant que l’aposta d’inversió del club de cara a una temporada de retorn a Europa no era suficient. Machín és el cinquè tècnic de Chen Yansheng. Celades és el setè de l’era Lim. 

Paral·lelismes i diferències entre Chen i Lim

La gestió dels dos dirigents asiàtics guarda certs paral·lelismes, però també notables diferències. D’entrada, tots dos van salvar els respectius clubs assumint dos deutes considerables. Quan Chen Yansheng va aterrar, el conjunt blanc-i-blau presentava un deute total de 192 milions. Un cop finalitzi la segona ampliació de capital, prevista per als pròxims mesos, el deute serà d’uns 40 milions. Una considerable reducció per part de Rastar Group, que en quatre anys ha fet possible aquestes xifres gràcies a una política econòmica prudent, de creixement sostingut, que ha prioritzat recuperar deute, controlant les inversions en reforços. Tots dos dirigents, a més, consideren el planter com una fórmula per obtenir recursos esportius i econòmics.

Yansheng i Lim dirigeixen els respectius clubs a distància. Assumeixen les principals decisions, però deriven la gestió del dia a dia a gent de confiança. En el cas del xinès, va assumir la presidència del club, delegant l’àrea esportiva en el director general esportiu, Òscar Perarnau, i l’econòmica en el director general corporatiu, Roger Guasch. Tots dos, supervisats per un consell d’administració format, majoritàriament, per professionals de Rastar Group. Lim, al seu torn, va derivar la presidència en Layhoon Chan primer, i en Anil Murthy després. “Aquest segon ha estat l’enllaç entre el València de Singapur i el de Mestalla. Al principi va estar captant l’essència del club i de la ciutat. Té una aparença més europea i parla bé el castellà. Amb els bons resultats s’havia fet una imatge prou carismàtica, però ha fet una gestió desastrosa de la crisi que viu el club des de l’acomiadament de Marcelino”, explica a l’ARA Vicent Chilet, periodista especialista en el club xe del diari Levante-EMV

Chilet també desgrana com va començar a caure la popularitat d’un Lim que, a diferència de Chen Yansheng, aposta per tenir una intervenció més directa en l’àrea esportiva. “Li agrada especular amb moviments del mercat”, arrenca. “Del 2015 al 2017 hi van haver molts canvis d’entrenador, canvis a les parcel·les esportives amb decisions frívoles i el club col·lapsat, fins que va entrar Mateu Alemany. Ell i Marcelino van tenir autonomia per decidir, perquè el club ja no podia funcionar amb les directrius de la primera etapa de Lim”. Des del 2017, aquests dos van aportar estabilitat esportiva a un grup que va tancar el curs passat amb somriures. La relació amb els propietaris, però, estava deteriorada. “Alemany va trencar un acord amb Setién per firmar a Marcelino. Lim proposava noms de jugadors a través de Murthy, però no passaven el filtre d’Alemany. Tot i així, decidia un 5% de la planificació esportiva, així se sentia part activa del projecte”. Aquest anhel de protagonisme del propietari va acabar dinamitant la relació. “Era un equilibri que semblava senzill, però era molt fràgil”, segueix Chilet. “El 2017 la plantilla estava taxada en menys de 200 milions, i després de guanyar la Copa valia més de 500. Lim tenia una plantilla revaloritzada i estava en condicions d’anar al mercat”, afegeix. A partir d’aquí, es van succeir decisions no autoritzades, com el traspàs no comunicat a Mateu i Marcelino de Rodrigo a l’Atlètic, frustrat per les exigències econòmiques del mateix Lim. El propietari ja havia volgut vendre Diakhaby al Wolverhampton, en una operació patrocinada per Jorge Mendes, i recuperar Otamendi, dos moviments que no van permetre el tècnic i el director general. “La relació amb Marcelino i Alemany ha estat una història de falta de confiança, de secretismes. El volien vendre a un rival directe com l’Atlètic, amb qui havien d’escurçar distàncies. Això denota que encara no tenen un coneixement pur del futbol”, resumeix el periodista. 

Unes ingerències esportives que, a l’Espanyol, han estat força menors, ja que Yansheng ha derivat les decisions en els responsables d’aquesta àrea, Òscar Perarnau i els diferents directors esportius que han passat pel club durant el seu mandat. El propietari xinès, això sí, sempre ha acabat tenint l'última paraula pel que fa a l’elecció dels tècnics, un cop analitzats els perfils de l’àrea esportiva. L’aposta de Quique Sánchez Flores va resultar desencertada per la manca de creixement esportiu i la impossibilitat d’invertir tot el que inicialment es buscava. Rubi va deixar el projecte al final del seu primer curs, desencantat amb la manca d’inversió en l’any del retorn a Europa. La plantilla blanc-i-blava, que havia gaudit i celebrat l’estil del maresmenc, busca ara tornar a recuperar les sensacions que la van dur a brillar el curs passat, de la mateixa manera que la del València busca tornar a ser el que era amb Marcelino. “El València s’ha desnaturalitzat sense Marcelino. Era un equip molt lligat al tècnic. Serà complicat el curs vinent perquè molts jugadors voldran marxar, i els que vinguin ho faran amb els dubtes de no saber què es trobaran”, avisa Chilet. També incert és el futur d’un Espanyol que vol créixer sobre la gespa com ho fa als despatxos. Tots dos volen sortir de la zona on es troben, però per a això necessiten tornar a sumar de tres en tres.