Anna Godoy: "Abans la prioritat era entrenar i ara veus joves pensant quina foto penjaran a les xarxes"

BarcelonaL'Anna Godoy (Barcelona, 1992) va néixer en plena ressaca olímpica quan el seu pare començava a fer-se un nom en un esport que pocs catalans coneixen, llavors: el triatló. Convertida en la millor triatleta catalana de tots els temps, Godoy ha participat en dos Jocs Olímpics i ara acaba de tornar a casa, fitxant pel club en el qual va aprendre a nedar, el C.N. Barcelona. L'Anna Rep l'ARA a les instal·lacions del CNB un dia en què en teoria, descansa. Però ja ha nedat trenta minuts i està llesta per tornar al gimnàs.

Com ha anat aquest retorn a casa?

— La veritat és que estic superagraïda que hagin volgut que estigués aquí un altre cop. Aquí va començar tot i el C.N. Barcelona ja feia temps que em demanava que tornés a casa. Després de gairebé deu anys competint amb un club de Lugo que va apostar per mi quan era jove, és especial poder tornar a defensar el CNB. Sempre havia pensat que si tornava seria per ajudar. I així serà. La meva vida està molt relacionada amb aquest club, aquí vaig aprendre a nedar a la piscina vella, la que ara està en obres. Després vaig anar a la piscina del globus, que ja no existeix, després la nova piscina de cinquanta metres, ara la nova piscina de 25 metres... Vas caminant pel passadís i els records et tornen. Els primers entrenaments, tu de nena jugant a fet i amagar amb les amigues, la paret amb les fotos dels olímpics del club sense imaginar que jo seria olímpica... Ara competeixo amb el club que estimo. És bonic.

Vostè va començar aquí com a nedadora, tot i que el seu pare ja era una llegenda del triatló, guanyant campionats d'Espanya. Com va ser el moment en què va decidir canviar d'esport?

— Jo era nedadora i feia podi als campionats d'Espanya o de Catalunya... Ho feia bé. Però després de molts anys calia un canvi. Ser nedadora és molt dur, eh? Et lleves a les sis per nedar hores, a la tarda més hores de piscina... Curiosament de petita jo no volia ni veure la bicicleta, però quan li vaig dir al pare que meditava fer el canvi, el primer que va fer va ser oferir-me consells per pedalar. El triatló és sacrificat, perquè nedes, corres, vas en bicicleta... En aquell moment era més divertit fer el canvi.

Està en un moment dolç de la seva carrera, amb experiència però amb molt futur.

— Sí, és veritat que fa uns quants anys que competeixo en el món del triatló, però l'any passat va ser el meu millor any esportiu. I crec que encara me'n queden uns quants més que puc seguir millorant.

Té a l'horitzó els Jocs del 2028 a Los Angeles?

— Ara mateix et diria que hi penso poc, Quan la gent m'ho pregunta, sí que li dono voltes. Soc esportista, vull anar-hi. Però em centro en millorar cada dia. Al triatló cada any teníem campionats mundials i europeus, així que vius molt el dia a dia.

Va canviar d'entrenador ara farà poc més d'un any. Els resultats van arribar.

— Sí, l'any passat vaig començar a treballar amb en Joel Filliol. Feia set anys que treballava amb l'Álvaro Rancé, i vaig millorar i aprendre molt. Però em calia un canvi. A vegades costa molt acceptar que estàs bé, però que si fas un canvi encara pots estar millor. Canviar de club no m'afecta tant pel que fa a dinàmiques, més enllà de portar el logo del CNB al pit, que és bonic, però canviant d'entrenador sí que era tot diferent. A l'Álvaro li dec molt, m'ha fet millor triatleta. Però vaig voler arriscar perquè era un any olímpic, en el qual calia estar molt endollada i llavors encara no estava classificada.

A un esport que no deixa de ser tres esports a la vegada, com ha canviat la forma de treballar?

— He millorat diverses coses. Quan portes molts anys ja coneixes en què ets bona i en què cal millorar. Per exemple, ara faig més metres en natació, que és on destaco més, ja que jo era nedadora. Abans em centrava més a córrer i anar amb bicicleta, però ara torno a treballar molt a la piscina. En Joel és dels millors entrenadors del món, en detalls m'ha fet millorar. I en dinàmiques, com fer estades a Girona entrenant amb altres triatletes. Al final el que canvia és el mètode, coses que poden semblar més petites de fora, però que et permeten fer un salt de qualitat.

El 2024 ha estat un any magnífic, ha funcionat.

— Sí, vaig començar amb una Copa Europa en la qual vaig ser quarta, molt meritori, ja que tenia un nivell molt alt de participants. Allà vaig dir-me: "Ostres, crec que estic molt bé". Pots entrenar el que vulguis, però fins que no competeixes no veus com estàs. I em vaig veure bé. Després vaig ser sisena a la primera prova mundial a Yokohama, un dels millors resultats aconseguits mai per una espanyola. I després em van seleccionar per als Jocs. Vaig ser setzena al Mundial i dissetena a París. Un any de somni.

Quin record li ha quedat dels JJOO? Es va parlar molt de la contaminació al Sena, amb la vostra prova.

— Em va anar bé tenir l'experiència de Tòquio, tenia clar que m'havia de centrar en estar concentrada. Jo entenc que tothom ens preguntés per l'aigua bruta, però jo m'havia de centrar en la prova. És cert que hauria ajudat a poder entrenar al Sena els dies abans i que moltes altres coses s'haurien pogut fer millor, però el record que tinc és que van ser uns Jocs brutals. Competir al centre de París, amb els carrers plens de gent, va ser molt bonic.

Havia debutat a uns Jocs en plena pandèmia, sense gent. Es mereixia uns Jocs com els de París, no?

— Totes ens ho mereixíem. Tòquio va ser estrany, tot buit, amb la por de donar positiu, els controls, la incertesa. París, en canvi, va ser una gran festa. Un cop em vaig classificar, vaig trucar als meus dient que ja podien comprar bitllets per anar a París. Hi havia tanta gent que no els vaig poder veure durant el recorregut, però sabia que eren allà i ja em feia feliç. A més, a l'última volta corrent, vaig quedar en una posició en la qual ja no m'atraparia ningú, però tampoc enxampava a qui tenia davant. Així que vaig poder gaudir-ho. Anava corrent amb una gran rialla, eufòrica, crec que la gent se sorprenia, perquè en lloc d'una ganyota de patiment jo anava contenta, saludant.

Ara, amb la trajectòria que té, com veu el moment actual del triatló? No para de sumar nous adeptes, però professionalment cal millorar-lo?

— Avança com cal, tot i que sempre podem millorar coses. Per exemple, a la nostra prova de París va haver-hi una errada, ja que moltes atletes van saltar al riu abans, sense que passés res. Ara han modificat la forma de sortir aprenent de l'errada. Es podria millorar la tendència de tenir moltes curses de curta distància, que desvirtuen la competició una mica, i pel que fa al calendari, ja molts cops tens proves de la Copa del món el mateix cap de setmana a dos continents diferents. A vegades tens una prova a Austràlia i una al Brasil en tres dies, però després et passes dos mesos sense competir.

No ha deixat mai d'estudiar, ha estat fàcil compaginar-ho?

— Primer feia publicitat i relacions públiques a la Blanquerna i em costava de compaginar-ho, així que vaig passar a la UOC. I ara faig un màster de gestió esportiva. Soc curiosa, m'agraden moltes coses diferents i sempre he tingut clar que la carrera s'acabarà, algun dia. I cal estar formada. A les atletes joves sempre els hi dic, que no han de deixat d'estudiar. Jo em vaig treure la carrera en sis anys, al meu ritme, però estudiar m'anava bé per desconnectar de la competició. A vegades veig atletes que només pensen en les marques, en competir, com si ho fos tot. I no ho comparteixo.

L'ha ajudat en aquesta visió ser la filla d'en Paco, el pioner del triatló aquí, i tenir a prop la figura del seu germà Francesc, un gran triatleta?

— Sí, sempre he tingut clar que el més important és estudiar. A casa sempre m'ho han inculcat així.

Com porta el fet que tantes persones l'admirin?

— Aquest cap de setmana vam competir a la Lliga espanyola, per exemple, amb proves de duatló. I va ser emotiu veure tantes noies joves amb ganes d'aprendre. Sentia que m'escoltaven, que em miraven pensant que si jo, sortida del club, he arribat a uns Jocs, elles també poden. Abans em trobava amb elles, però no hi pensava gaire, ara que torno a ser al CNB m'adono que puc ser un bon exemple per a elles.

Què els aconsella?

— Avui en dia amb les xarxes socials reps molts inputs de fora. Els esportistes hem canviat. Abans la prioritat era entrenar i ara veus joves que pensen primer en la foto que volen penjar a les xarxes. Si estàs a uns Jocs, deixa el telèfon i viu el moment! Crec que és important treballar psicològicament per poder estar bé, per saber gaudir de les coses bones. Centrar-te a rebre inputs positius, valorant el que et passa. Cal valorar el moment en què sopes amb els companys en una concentració, els viatges... el que vius.

Com la seva rialla corrent a París?

— Correcte. Jo soc competitiva, si cal, pateixo. Però el record d'aquells últims metres a París el tindré sempre.