Entrevista
Esports 01/05/2020

Ramon Terrassa, director del CAR: "Obrirem l’11 sense menjador ni residència i amb menys esportistes”

Natalia Arroyo
6 min
Ramon Terrassa: "Volem que tothom tingui clar què s'ha de fer, no és moment de qüestionar les mesures"

BarcelonaUn cas de coronavirus en un membre de l'equip sanitari va obligar el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat a tancar les seves portes abans de l'estat d'alarma. Dos mesos més tard, el CAR encara la fase de reobertura per a l'11 de maig amb un protocol que alterarà la dinàmica habitual. S'obre una nova etapa per al centre que dirigeix Ramon Terrassa.

Com esteu vivint la situació al CAR de Sant Cugat?

La vivència de la situació és comunitària, tots estem preocupats pels familiars i per la gent que pateix. Hem tingut un entrenador que ha mort [l'exatleta i tècnic Llorenç Cassi i Morató] i ens ha deixat molt tocats, especialment els seus esportistes. Tota la comunitat del CAR no deixa de ser una petita mostra representativa del que és la societat i estem vivint la situació amb la diversitat de colors que té i amb un denominador comú: l'angoixa, l'ansietat i el neguit de saber què passarà, com acabarà tot plegat. Tenim una barreja de sensacions, per una banda tenim un fort desig de continuar amb la rutina però per l'altra, hi ha esportistes que tenen una mica de por.

Que finalment s'ajornessin els Jocs deuria ser una mena d'alleujament.

Sí, que es guanyés un any va ser un factor de destensió important, un abans i un després. Teníem una preocupació molt alta, no sabíem com encaixar els temps de treball. Que s'ajornessin al 2021 va permetre reubicar mentalment el pla de treball i veure que era possible afrontar-ho. Per aquest estiu era impossible. Veies que altres centres seguien oberts, tot i que després la majoria han acabat fent com nosaltres. La reobertura d'ara es fa en unes circumstàncies diferents a si tinguéssim els Jocs ja.

El 'Pla per a la transició cap a una nova normalitat' us permet obrir l'11 de maig. Quines mesures heu hagut de prendre i com preveieu el retorn a l'activitat?

Nosaltres ja fa setmanes que vam fer un plantejament de com faríem la reobertura. Vam avançar-nos i vam estudiar les nostres opcions. El vam compartir i el vam anar perfeccionant, era el nostre encàrrec. Finalment, ens han donat el quan i ens han dit que hem de reobrir l'11, i ens han dit el què, amb unes mesures generals d'alta precaució en el marc d'un pla que té indicacions per al conjunt de la societat i que també ens afecten. Parlo de mesures per als restaurants, per a les terrasses, per a les zones comunes. Hem d'obrir amb les condicions que diu el document i obrirem l'11 sense donar menjars, sense residència i amb reducció d'esportistes. On farem el tall per reduir el volum d'esportistes? En l'alt rendiment. Després caldrà ajustar les distàncies entre persones, que no són les mateixes en parat que durant l'entrenament i segons la disciplina. L'entrenador exposarà la sessió i els esportistes se n'aniran, no es faran sessions en grup.

Quin impacte calculeu que ha tingut l'aturada i quin podrà tenir aquesta nova normalitat per al CAR?

El pla d'ara funciona per fases i no ens han explicat la següent fase, en què consistirà aquesta nova normalitat. No hi ha una explicació clara de què es podrà fer i què no. Nosaltres hem fet càlculs de l'afectació que té a nivell econòmic que no puguem tenir concentracions internacionals, que no es facin esdeveniments extraordinaris, que no puguem tenir més esportistes, i estem veient com reorganitzar-nos com a entitat. Estem estudiant com sobreviure. Però donar terminis o xifres és difícil quan no se sap res del que passarà demà.

Cal anar competició a competició, partit a partit, per entendre'ns.

Clar. D'entrada hem de gestionar la fase 1, que no sabem fins quan durarà. Fins al 28? Fins al juny? Concentrem-nos en la fase que ens toca i anem a fer-la el millor possible. No volem córrer el risc de fer-ho malament.

Com a director, ¿és difícil haver de gestionar tant a curt termini?

No m'ho plantejo, és el que hi ha i ja està. El que vull ara és que tothom sàpiga què ha de fer, des de l'esportista a l'entrenador, al metge, al vigilant, tothom ha de tenir clar el pla i ningú pot passar-se de la ratlla. No és moment que ningú qüestioni coses, no toca debatre sobre per què hi ha d'haver un nedador per carril o per què s'utilitza aquest espai i no aquest altre. No és moment de discutir les mesures, perquè llavors les energies no les podem destinar a les coses importants. Totes les decisions s'han pres amb coneixement.

Ja vau viure una situació d'urgència, amb un sanitari infectat al principi de tot.

Era un extern però havia mantingut un contacte estret amb molts companys, i tots van haver de mantenir-se confinats. De cop vam quedar-nos sense equip mèdic i vam haver de prendre la decisió de tancar. Vist ara, precipitar aquella decisió va permetre'ns gestionar millor la tornada de la gent a casa, tenim molts esportistes d'arreu d'Espanya i, en ple estat d'alarma, no haguessin pogut marxar. Hagués sigut una bola complicadíssima de gestionar. Vam poder anticipar uns dies, encara que fossin molt pocs, una decisió que s'hauria hagut de prendre igualment.

De quina manera heu pogut mantenir el contacte amb els esportistes en aquest temps?

Des del primer dia hem posat l'equip de ciència, medicina i preparadors físics a disposició de tothom, tant de l'staff tècnic com del col·lectiu d'esportistes. I no només quan ells ens han sol·licitat, sinó de manera proactiva, donant pautes i orientacions. S'ha estat monitoritzant a distància els entrenaments a través dels mitjans telemàtics. El que no hem fet és mobilitzar gent per repartir màquines perquè hauria sigut contradictori amb la filosofia d'estar-se a casa i perquè hauria sigut complicat decidir qui la rep i qui no. No tenim 400 cintes de córrer.

¿Hi haurà cap de les dinàmiques d'aquests dies que podran tenir continuïtat en els pròxims mesos? Penso en fer més sessions a distància o en noves maneres de monitoritzar els esportistes.

El CAR ja feia molta activitat amb recursos a distància i de manera telemàtica. Tenim molts residents i molts esportistes fan molta feina fora, no només s'entrenen al centre. Cal controlar-los en les competicions, on ja fem servir aquests indicadors per acompanyar-los. En el fons és un paral·lelisme amb el que ha passat ara, quan hem analitzat dades i els hem acompanyat amb l'ús de mitjans tecnològics. Al CAR ja teníem la tecnologia de dirigir entrenaments a distància, perquè no sempre fos necessària la presència física del tècnic, que potser estava en una altra sala o amb uns altres esportistes. Amb algunes disciplines ho podíem fer i en d'altres no.

El que potser s'haurà de fer més ja ho fèieu, per entendre'ns.

Exactament.

stats