Crits d'"A Segona" i una reunió a mitjanit entre policies: el dia D de Manolo González

BarcelonaA Manolo González no l’han destituït mai. Hi van estar a punt a l’Ebro, l’any 2018, però el director esportiu Ander Garitano –és qui el va recomanar a Garagarza per a l’Espanyol B– va defensar-lo davant del propietari del club aragonès. El seu primer cessament també va estar ben a prop fa nou mesos, el 23 de novembre del 2024, amb els blanc-i-blaus en zona de descens i després de la seva derrota més dura a la Lliga, el 4-1 a Montilivi: al minut 30, amb trams de possessió superiors al 90%, el Girona ja guanyava 4-0 i el públic local entonava càntics de "A Segona, a Segona", que ara recorden els aficionats periquitos a través de les xarxes veient la davallada dels de Míchel.

Una reunió a mitjanit

La històrica humiliació al camp gironí va provocar que al descans bona part dels 400 aficionats blanc-i-blaus desplaçats abandonessin la graderia de Montilivi. Entre ells, els membres de La Curva, que van sol·licitar una reunió urgent amb els responsables del club: havia de ser aquell mateix dissabte a la nit –el partit va acabar a les 20.30 h–. És per això que es van dirigir cap a la ciutat esportiva de l’Espanyol, on hi havia diverses furgonetes de Mossos i un inesperat cordó policial que aïllava la zona. S’hi va afegir també la Juvenil, l’altre gran grup d’animació. L’autocar amb els jugadors i la comitiva periquita va arribar de Girona a quarts d’onze de la nit.

Després de negociar els termes de la trobada amb el club i la policia, i acompanyats per la seguretat de l’Espanyol, al voltant d’uns 50 d’aficionats van entrar a les instal·lacions per parlar amb Manolo González, els capitans Sergi Gómez, Javi Puado i Lele Cabrera i el director esportiu Fran Garagarza, que a la sortida de Montilivi ja havia demanat perdó als seguidors visitants davant les càmeres en un dur cara a cara. “Volíem expressar el nostre malestar i demanar responsabilitats pel ridícul viscut a Girona”, explica a l’ARA un dels presents a la reunió de la ciutat esportiva, que va allargar-se durant més de mitja hora i va finalitzar a mitjanit. Tot i els retrets i la tensió evident, la sang no va arribar al riu en cap moment.

A la crisi social s’hi va unir la disjuntiva esportiva sobre què fer amb Manolo González. La golejada havia obert una profunda ferida a l’Espanyol i la propietat va plantejar-se seriosament el cessament del seu entrenador, que, tot i tenir el suport del vestidor, era molt conscient que la forma de caure a Montilivi podia sentenciar-lo. Finalment, es va imposar el criteri de Garagarza, que va advocar per la seva continuïtat, i el tècnic gallec va disposar d’una vida extra que va saber aprofitar guanyant el Celta set dies després.

A partir de llavors, el de Folgoso do Courel va simplificar conceptes i va blindar més l’equip al darrere, apostant per un conjunt més reconeixible i estable, sense canvis de sistemes ni floritures. Els jugadors també es van dir quatre coses a la cara i després de Nadal l’Espanyol va alçar el vol, fins al punt que va acabar la Lliga per damunt d’un Girona en caiguda lliure des de principis del 2025.

Un derbi desigual

Aquest estiu el projecte de l’Espanyol ha fet un salt endavant i, amb millors peces i més registres futbolístics que el curs passat, actualment ocupa posició europea i ve d'una de les millors actuacions de l'era Manolo González, líder indiscutible dels periquitos. El Girona, el seu rival d'aquest divendres (21.00 h, DAZN), conviu amb una situació diametralment oposada: és cuer de la Lliga tot i el gran partit a Bilbao i només ha sumat 15 dels últims 75 punts en joc. Com li va passar a Manolo González ara fa nou mesos, el seu entrenador comença a estar qüestionat i una derrota al derbi català de Montilivi podria posar en dubte la continuïtat de Míchel Sánchez, que un any després de debutar a la Champions League viu el seu moment més crític a la banqueta gironina.