FUTBOL - SEGONA DIVISIÓ
Esports 06/02/2017

Roman Zozulya és un futbolista neonazi?

L’ucraïnès decidirà avui si juga al Rayo, on l’afició no el vol per la seva ideologia política

4 min
Roman Zozulya  és un futbolista neonazi?

BarcelonaEl futbolista ucraïnès Roman Zozulya haurà de decidir avui si accepta jugar cedit al Rayo o prefereix passar mig any entrenant-se al Betis, el club al qual pertany, sense poder jugar. Ahir el club de Vallecas va derrotar el Còrdova per 1-0, amb pancartes i càntics a la graderia demanant que Zozulya no jugui amb ells. “No és una cosa dels ultres del club, la major part de l’afició del Rayo no vol una persona que està acreditat que ha posat diners en grups armats que no encaixen amb els nostres valors”, defensa David Arranz, un dels representants de l’Agrupació de Penyes del Rayo.

El jugador va ser rebut amb insults l’únic dia que es va entrenar amb el Rayo, la setmana passada, fet que va provocar que demanés tornar al Betis, on no podria jugar. Javier Tebas, president de la LFP; Raúl Martín Presa, president del Rayo, i Luis Rubiales, president de l’Associació de Futbolistes Espanyols, es van reunir dijous per abordar el tema, i van acordar que es garantirà la “seguretat” del jugador si avui accepta seguir al Rayo, tal com vol el president, Presa. “Si finalment es queda, protestarem, però de manera pacífica”, deien ahir les penyes en un comunicat. “Un dels problemes és la mala gestió de Presa, una gestió personalista. Si coneixes el club, ja no intentes portar un jugador així”, afegeix Arranz.

La figura de Stepan Bandera

El cas de Zozulya ha provocat que l’ambaixada ucraïnesa a Madrid arribi a culpar Rússia del cas. “No soc un nazi”, es justificava el jugador, que era molt popular al seu país pel suport que ha donat a les milícies que lluiten a la guerra de l’est d’Ucraïna, al Donbass. Però Zozulya no només ha donat suport a l’exèrcit ucraïnès o el govern sorgit de les revoltes del novembre del 2013 contra el govern del pro-rus de Víktor Ianukóvitx. La seva fundació ha recollit fons per al Batalló Azov, en què lluiten militants d’extrema dreta ucraïnesos, molts sorgits de les graderies de camps de futbol, i voluntaris de l’estranger, en alguns casos de militància neonazi. “No pot negar que dona suport a grups d’extrema dreta, la premsa ha publicat imatges de neonazis en aquest batalló, tothom ho sap”, diu Arranz. Segons el periodista britànic Tom Parfitt, que va documentar símbols, com tatuatges i banderes, neonazis entre els membres del Batalló Azov, a Ucraïna “hi ha tanta confusió que una persona pot declarar que no és neonazi i donar a la vegada suport a aquesta gent, ja que prioritzen la protecció del país. Ara, dins del Batalló d’Azov, molts dels seus membres em deien obertament que es consideren nazis. Si la pregunta és sobre la presència de neonazis al conflicte, la resposta clara és que sí, n’hi ha”. ¿És nazi el jugador? "Molts ucraïnesos han donat suport a grups on hi han nazis per patriotisme, i aquest podria ser un cas, ell diu que no hi és, però al seu voltant hi han altres que ho són" diu Parfitt. "El nou govern no confiava en l'exèrcit i s'han armat milícies per defensar el front. I és clar, els companys de viatge no són els millors" afegeix.

Zozulya també ha penjat fotos amb la imatge de Stepan Bandera, una de les figures més controvertides de la història contemporània a l’Europa de l’Est. Nascut en una regió reclamada pels polonesos i els ucraïnesos, Bandera va ser un dels líders de l’Exèrcit Insurgent Ucraïnès, que va proclamar un estat ucraïnès independent aprofitant que la Unió Soviètica era atacada pels nazis el 1941. Bandera havia treballat amb els serveis secrets nazis, però els alemanys no van veure amb bons ulls que proclamessin aquest estat independent sense demanar permís i Bandera va acabar empresonat a Alemanya. El 1944 seria alliberat amb el pacte que lluités contra els soviètics, que ja guanyaven la guerra. Exiliat a Munic, va morir assassinat pel KGB. El nou estat ucraïnès li ha dedicat títols, carrers i monuments, i ha creat fins i tot una llei que condemna ser crític amb l’Exèrcit Insurgent Ucraïnès. Però Bandera va firmar proclames que demanaven netejar el país de “russos, polonesos, hongaresos i jueus” i els seus homes van cometre crims contra la humanitat, especialment amb civils polonesos i jueus. El seu biògraf, Grzegorz Rossoliński-Liebe, afirma: “Bandera era un feixista. Volia una Ucraïna independent, amb un sol partit, sense minories”. Des del 1991, el seu nom s’ha rehabilitat i ciutadans com Zozulya el consideren un pare fundador del nacionalisme ucraïnès modern. “La nova Ucraïna busca referents i Bandera és ideal. S’escriu la història dient que lluitava contra soviètics i nazis, però va cometre crims i, quan va entendre que calia fer-ho, va col·laborar amb els nazis”, afegeix.

Zozulya haurà de dir avui si vol jugar al Rayo, on els aficionats radicals són d’extrema esquerra. “Som la major part de la gent de Vallecas qui no vol un jugador que dona suport a racistes”, puntualitza Arranz. "No sóc un nazi, segur" insisteix Zozulya, qui sense imaginar-ho, ha portat el conflicte d'Ucraïna a la Segona Divisió espanyola.

stats