RUGBI

El rugbi, on el contacte és sagrat, busca adaptar-se al covid-19

Les autoritats han arribat a proposar fer menys melés, però els jugadors no ho veuen clar
El rugbi, on el contacte és sagrat, busca adaptar-se al covid-19 / GETTY IMAGES

Com es poden reprendre les competicions de rugbi, un dels esports en què el contacte físic és més important? El rugbi -un esport de llarga tradició i orgullós de la seva identitat- busca solucions per poder anar tornant als terrenys de joc, però de moment no se’n surt. “La melé és gairebé la part més sagrada del rugbi. Sense una melé, no hi ha rugbi; sense contacte, no hi ha rugbi. I ara no tenim la vacuna del covid-19”, es queixa el president de la World Rugby, la Unió Internacional de Rugbi, Bill Beaumont, que va ser jugador internacional amb Anglaterra.

La mateixa World Rugbyha encarregat un estudi on es proposa reduir algunes de les accions més típiques d’aquest esport. “No es tracta d’eliminar-les, es tracta d’intentar reduir-les. És a dir, si ara molts cops s’encadena una melé darrere l’altra, es podria modificar el reglament per fer-ne només una de seguida”, raona Beaumont. L’exinternacional amb Anglaterra ha vist com el covid-19 atura una de les principals competicions internacionals de rugbi, el Torneig de les Sis Nacions, que no va poder ni arribar a la meitat del seu calendari. L’estudi encarregat per la World Rugby proposa prohibir escopir a terra, intercanviar-se la samarreta o separar els jugadors quan parlen entre ells, però el mateix Beaumont admet que “algunes d’aquestes mesures poden servir només per conscienciar, ja que, en el fons, no pots evitar el contacte”. “Tal com està evolucionat tot plegat, tinc l’esperança que es puguin mantenir algunes tradicions”, ha explicat Beaumont, referint-se al tercer temps, en què els dos equips, després d’enfrontar-se, solen anar plegats a un pub. O fan una cervesa tot comentant la jugada. “El rugbi és un dels esports més socials, per això segurament és dels que porten pitjor el coronavirus. Ara, si ni tant sols el tenis, on una xarxa assegura la distància, poc tornar, ¿com podem fer-ho nosaltres? Ens cal encara temps”, afegeix.

La crisi del covid-19 ha provocat la suspensió de partits, dels tercers temps, però també dels viatges d’aficionats per veure partits del Sis Nacions, les gires amateurs, els campus d’estiu i els mítics finals de temporada dels clubs. “El rugbi és un joc que té molt de contacte i hi ha molta gent al terreny de joc. Si un davanter té el coronavirus el pot contagiar a mig equip rival en una melé. Jugar-hi comporta un gran perill. Per les pròpies característiques de l’esport, a més, no podem plantejar cap partit seriós fins que no hagi passat un mes des del reinici de la preparació física dels jugadors. Si no ho fem així ens arrisquem que hi hagi lesions importants”, explicava Ignasi Planas, president de la Federació Catalana de Rugbi, a L’Esportiu.

Per intentar anar fent via, permetent que de mica en mica els jugadors entrin en contacte amb la pilota ovalada, la Federació Espanyola de Rugbi ha enviat uns consells als clubs i jugadors El manual preparat per la Federació, basat en les recomanacions de la seva comissió mèdica, preveu una bateria de mesures per garantir, en la mesura del possible, que els jugadors i personal que participen en entrenaments i partits tinguin el mínim contacte. “Els partits, quan tornin, seran com abans. No es factible imaginar uns canvis al reglament que permetin mantenir distàncies”, explicava a l’agència Efe Juan José García Luna, vicepresident de la Federació Espanyola. “Veig factible eliminar algunes jugades, com les melés, quan es parla de rugbi per a nens, per a les escoles”, afegeix. A partir d’ara tots els clubs han de tenir un coordinador per a qüestions relatives al covid-19 a qui els jugadors han de lliurar abans un escrit en el qual expliquin si han passat un test, si han estat en contacte amb persones positives o han patit símptomes. Així, els tests PCR o d’anticossos es farien a aquells jugadors sospitosos, ja que el rugbi no es pot permetre anar pagant tests, com fa el futbol. El protocol de la Federació Espanyola demana reduir al màxim el personal no necessari al camps, tant durant els entrenaments com en els futurs partits. I, després, “evitar del tot donar la mà, aplaudir, abraçar i celebrar grupalment”. “Això és un esport de contacte i cal complir les directrius, però també incentivar perquè els jugadors no canviïn d’esport. Que ells i les seves famílies sàpiguen que segueix sent un esport segur i que la Federació té una reglamentació per al rugbi escolar i d’iniciació que és sense contacte, amb una cinta unida amb velcro al cinturó”, defensa García Luna. Posa així l’accent en les diferents modalitats que en els últims anys ja havien nascut per fomentar el rugbi entre infants, evitant els cops. Però el rugbi adult necessita contacte. I per evitar perdre jugadors, la mateixa World Rugby ha anunciat que hi invertirà 100 milions d’euros, que aniran a parar a les federacions perquè es puguin anar adaptant a una realitat incòmoda, a l’espera d’una vacuna salvadora.

A Nova Zelanda, la terra on el rugbi és gairebé una religió, els primers entrenaments ja han tornat, aprofitant que el virus ha sigut gairebé derrotat. Però en altres terres, com Sud-àfrica o França, seu del pròxim Mundial d’aquí tres anys, el rugbi segueix esperant.