La segona final de l’Espanya de Gasol
El combinat estatal s’enfrontarà a l’Argentina per l’or del Mundial després de superar Austràlia a les semifinals amb la millor versió del pivot de Sant Boi
BarcelonaEspanya va arribar a la Xina l’estiu dels “no”. El seu projecte mundialista és el de les renúncies de Mirotic, Ibaka i el Chacho, el de la lesió de Pau Gasol i l’impacte de Sergio Scariolo, per aquest ordre. El seleccionador ha aconseguit que un rooster curt de talent superés ahir Austràlia (95-88) per disputar demà la segona final del campionat internacional de la seva història contra l’Argentina. “A la vida passen coses, hi ha mil lesions i derrotes, però al final, si segueixes creient en els teus objectius, la pilota entra”. El mantra de Ricky Rubio serveix per a qualsevol àmbit. També per a la versió descafeïnada del combinat estatal.
Coixeja d’estrelles, però li sobren jugadors box to box, els que et fan realment competitiu. Les coses van canviant en el bàsquet modern. Ni Espanya és el mateix equip que va tocar el cel el 2006 al Japó, el dels Navarro i Gasol, ni guanya com ho ha fet sempre, per la fúria competitiva, com es ven des de les federacions espanyoles amb tan poc criteri. Les semifinals contra Austràlia les va aixecar el joc. “Sabíem que si anàvem posant pedretes, al final aconseguiríem el mur que volíem per intentar guanyar”, deia Rubio. Espanya va demostrar que té la defensa més intel·ligent del campionat i un atac coral: el millor pivot, Marc Gasol, el millor base pur, Rubio, i un bon grapat de secundaris per reforçar l’estil que intenta posar en pràctica l’ staff.
L’aparició de Marc Gasol
Austràlia va portar la iniciativa gràcies al festival anotador de Patty Mills (34 punts). La dinàmica va canviar quan Scariolo va ajustar l’estratègia. El seu equip portava tres quarts ofegant-se en les errades dels llançaments de tres punts perquè sí, perquè és el que manaven les urgències. “La suma de cap i cor que ha tingut el grup ha fet que ho tiréssim endavant. Ja comptava amb el factor emocional. El que has de posar en els moments d’igualtat és el cap”, va comentar l’entrenador. En els dos últims quarts va apostar per l’ small ball, fent que Víctor Claver, de quatre, iniciés les jugades des del perímetre per deixar-li espais lliures sota la cistella a Marc Gasol. El pivot porta mitja temporada mostrant la seva faceta de jugador fi i treballador als Toronto Raptors. Va ser imprescindible en la conquesta de l’anell sense copar les estadístiques individuals. La franquícia canadenca va agrair-li el sacrifici. Gasol és molt més que defensa, distribució de pilota i lideratge de portes endins. Contra Austràlia va haver de fer el pas endavant que li demana Espanya. Va fer un clínic de com ha de ser un pivot modern, dibuixant un mapa de calor des de l’ampolla fins a la línia de tres punts. “Estic molt orgullós d’ell i de tot el que està aconseguint”. Kobe Bryant pot ser moltes coses, però no regala mai elogis. El mite dels Lakers va veure el partit en un seient de primera fila i va destacar Gasol, per acabar de donar valor al seu partit. La premissa després del descans va ser que tirés. Scariolo necessitava repartir responsabilitats i joc interior. L’equip s’havia encallat en accions estàtiques. Rubio era l’únic jugador inspirat més enllà de l’embranzida inicial de Juancho Hernangómez (8 punts), desaparegut en els trams decisius. Marc Gasol va començar carburar a ritme de bones decisions. Assistia quan ho havia de fer i anava a la guerra cos a cos quan Aron Baynes no estava ben col·locat. Espanya va veure’s amb opcions per primera vegada quan estava en l’últim tram del quart període. La intensitat dels dos equips era magnífica. Només els àrbitres desentonaven. La FIBA ha perdut una de les batalles que està fent amb l’Eurolliga. Les desavinences entre les dues organitzacions han deixat el Mundial sense els àrbitres referents d’Europa. A la Xina hi ha els millors jugadors, els disponibles, però no els col·legiats amb més experiència. La diferència es nota. El trident d’ahir va estar a punt de quedar en evidència. Van dubtar en les accions clau, responent amb tècniques quan s’equivocaven, com al pati de l’escola. Austràlia es va distreure més que Espanya, que va ser hàbil aprofitant-ho. Van forçar dues pròrrogues i les seves prestacions van millorar. Sergi Llull (17 punts) es va unir a la societat Rubio-Gasol per acabar de tombar els oceànics, encomanats a Mills i als rebots de Nick Kay. Espanya va controlar bé el base dels San Antonio Spurs amb una defensa zonal per ofegar-lo quan busqués la cistella. Scariolo se la va jugar cedint més marge per als altres jugadors, i li va sortir bé. “Sempre hem cregut en la nostra feina, des de l’inici. Jo dono el meu 100% i espero que la cosa surti bé. Ara estic molt concentrat per al següent repte”. Avís de Marc Gasol. Espanya ja espera l’Argentina.
