Una transició feta des de la felicitat
El Girona viu el relleu a la banqueta amb naturalitat a l'espera d'una venda que li permeti fitxar
GironaL'ombra de Pablo Machín a Montilivi és llarga, però Eusebio Sacristán ha aconseguit endolcir la transició amb mà esquerra, donant normalitat a un canvi que el Girona ha acceptat des del positivisme i buscant el famós equilibri com a estendard del seu projecte, que vol mantenir les millors virtuts del passat més recent amb patrons que marquin el futur més immediat. Dibuixat l'escenari i passats sis partits de pretemporada amb un balanç força engrescador (quatre victòries, un empat i una derrota; 16 gols a favor i 2 en contra), la plantilla abraça l'arribada dels nous matisos, elevats a la màxima expressió en la golejada contra el Tottenham (4-1). Els anglesos no van competir ni de bon tros amb tota la seva artilleria, però les magnífiques sensacions que van deixar els gironins van més enllà de qui tenien al davant, tal com ha anat passant en un estiu progressiu en què els resultats positius a l'Índia, campió del Toyota Yaris LaLiga World, i en terres catalanes han fet créixer la confiança. Assentada la defensa de 4 i la presència d'un pivot defensiu que compensi la profunditat que aporti un dels dos laterals (dissabte va ser Pedro Porro, a la dreta, qui oferia arribades, mentre que Muniesa, a l'esquerra, era més conservador), Eusebio reforça la idea de protegir-se amb la pilota seguint la premissa de fer les coses amb un sentit bastant definit.
No val tenir-la i prou, cal traçar una línia que dibuixi horitzontalitat o verticalitat quan toqui, que conegui el moment exacte en què cal posar o treure una marxa. Perquè ja s'ha vist que els defensors poden contribuir amb assistències llargues buscant la velocitat de Portu, que Àlex Granell sorprèn amb una diagonal quan menys t'ho esperes, o que Borja i Aleix continuen superant rivals filtrant passades a l'espai. Diferents recursos en benefici d'un Girona que no ha perdut la fam i que combina el múscul amb el toc qualitatiu, la capacitat per fer aixecar el públic de Montilivi per una acció brillant o per una pressió insistent quan es tracta de recuperar. Això també és del segell d'Eusebio, que demana als seus homes que avancin metres sense cap por, i envia un missatge que implica ser valent.
El pressupost condiciona les arribades
Malgrat haver ingressat més diners que mai gràcies als traspassos de Pablo Machín i Rubén Alcaraz (2 milions d'euros, amb l'afegit de mig milió més pel migcampista segons les variables), Quique Cárcel sap que els moviments que hi haurà d'aquí a la fi del mercat, cessions del Manchester City al marge, estan condicionats pel pressupost i el límit salarial, un mal que el Girona solucionarà si hi ha una venda considerable. Juanpe i Portu han estat a l'aparador des del primer minut. La suma de les dues clàusules arriba als 30 milions (12 i 18), tot i que en el cas del murcià hi ha uns condicionants depenent de quin sigui el club interessat que farien augmentar lleugerament la xifra. Eusebio, que ha dit públicament que confia en la continuïtat de tots els pesos pesants, ha reconegut que s'haurà d'esperar fins als darrers dies per saber qui pot incorporar al mig del camp i a la davantera, les dues posicions que vol reforçar tant sí com no. Queda la incògnita del lateral dret, on el bon rendiment de Pedro Porro i la possibilitat de situar-hi Ramalho –també cal tenir en compte el futur de Sebas Coris– podrien fer que no arribés cap reforç si l'economia no dona per a més. Veient el rendiment contra el Tottenham, potser Montilivi s'estima més que no marxi ningú, encara que això signifiqui congelar les arribades.
