Veselin Vujović: “El Barça ho intentarà, però Karabatic és insubstituïble”
BarcelonaGeni, figura i un jugador llegendari amb carisma. Veselin Vujović (Cetinje, Montenegro, 1961) parla amb la mateixa contundència i naturalitat amb què encarava una porteria. La barba amb més talent de la història de l’handbol torna a casa, on va jugar del 1988 al 1993. El tècnic del Zagreb visita el Palau (18.30 h, Esport3) amb l’objectiu d’intentar complicar la vida al Barça, amb un peu a la final a quatre de Colònia.
Deixant de banda els favoritismes, l’eliminatòria està oberta.
Relativament. El Barça té tots els números per eliminar-nos. La nostra manera de viure l’handbol, però, no hi entén, d’abaixar els braços. Així som els balcànics. Intentarem evitar una derrota clara i, si podem, guanyar.
L’escenari complica la tasca?
Totalment. El Palau és un veritable fortí, una pista especial. Hi ha pocs equips que poden dir que han sortit vius de Barcelona.
A la Lliga de Campions no se sap mai...
És un torneig en què pot passar de tot, però som realistes. El Barça porta dos anys sense guanyar el títol. Això el fa més perillós. De fet, es mereix aquesta Champions.
¿És possible superar la seva millor versió?
Els de Pascual tenen tanta qualitat que no necessiten fixar-se en el rival per preparar un partit com aquest. No hi ha xocs d’anada i de tornada per als conjunts grans. Si ells juguen com saben, són gairebé invencibles.
Què espera del seu equip, doncs?
Vull que els meus homes mostrin el seu nivell. Si ho fan, estaré satisfet. No voldria perdre per culpa de nervis o errors infantils. Hem d’estar al 100%. Intentar-ho o morir.
El premi seria ser a la final four de Colònia...
És una bestiesa. La F4 aplega els millors de l’handbol europeu. És un luxe i un prestigi ser al Lanxess Arena. Seria un orgull participar-hi i parlaria molt bé de la nostra temporada i de la meva feina.
¿Tornar a entrenar a l’Asobal és una utopia?
És complicat, tot i que Espanya és la meva segona casa. El Barça afronta el curs amb tots els títols pràcticament guanyats. Anar a la competència és relativament absurd.
Veig que té les coses clares.
Sóc feliç a Zagreb, a prop de casa (Sèrbia). Actualment s’està obrint un potent mercat als països àrabs, Polònia o Romania, però no em sedueixen aquests destins.
Què podria fer-lo canviar d’opinió?
Poques coses. Disfruto molt amb aquests nois tan joves, amb el meu equip. La plantilla és com una noia bonica i sempre és difícil deixar una dona així. Et poden oferir diners, però tu n’estàs enamorat.
¿Una oferta del Barça no el temptaria?
No m’ho he plantejat. Pascual està fent una gran feina i espero que segueixi molts anys al club. No voldria ofendre’l... Però si en un futur m’oferissin el càrrec de primer tècnic, estaria encantat d’acceptar-lo.
Futur, Barça i Karabatic sembla una combinació que s’intueix complicada...
El club es va adormir amb aquest tema. Els responsables de l’equip no van tenir visió de futur i no es van plantejar què passaria si el francès deixés l’entitat. El Barça ho intentarà, però Karabatic és insubstituïble. El temps dirà si la plantilla és capaç de mantenir el nivell sense ell.