10 establiments amb encant i amb molta història al darrere

Us proposem fer ruta per alguns dels establiments centenaris més emblemàtics del país

6 min
La façana de la botiga Casa Corderet, a Tarragona

BarcelonaFer maletes amb la il·lusió de descobrir noves maneres de fer i de viure. Comences a planificar el viatge i penses que tocarà passar pel centre d’aquella ciutat que has triat visitar, de manera que quan hi arribes hi vas, plena d’expectatives. Però, els últims anys, visitar els centre de les grans ciutats europees acostuma a ser experimentar allò que se’n diu un déjà vu, ja que els carrers comercials d’aquestes viles semblen fotocòpies, amb establiments de grans cadenes que poden tenir bon producte o bones ofertes però que van mancats de personalitat. De fet, aquesta és una de les grans queixes dels comerços tradicionals, aquells que porten tota la vida contribuint a fer barri i que han de competir amb aquestes cadenes i grans superfícies en inferioritat de condicions. Establiments emblemàtics –molts dels quals històrics– que malgrat tot continuen donant caràcter a les ciutats i que hauríem de preservar com cal.

Josep Maria Roig, secretari de l’Associació d’Establiments Emblemàtics i propietari de la pastisseria La Colmena, una de les pastisseries més antigues de Barcelona, reivindica la necessitat de posar en valor i preservar aquest patrimoni comercial, ja que "són un punt de referència en pobles i ciutats. Hi han passat diverses generacions i, malauradament, cada vegada en queden menys", diu.

La façana de la pastisseria La Colmena.

"Estem perdent la memòria comercial del país i això no ens ho podem permetre. Si es fan museus per preservar la memòria artística i d’altre tipus, ¿per què no ens ajuden a nosaltres, que som un museu vivent i conservem les tradicions i els productes artesanals propis de cada zona?", es pregunta. "Els comerços històrics i emblemàtics també contribuïm a la memòria del país". Abans la gent se sentia aquestes botigues com a pròpies, però, com denuncia Roig, "són comerços que amb els anys han anat quedant aïllats, que no poden competir amb grans comerços i cadenes i que s’han anat veient abocats a tancar". 

Segons el secretari de l’Associació d’Establiments Emblemàtics, hi ha diversos factors que han contribuït a aquesta sagnia de desaparicions de comerços emblemàtics, com "la competència de grans cadenes i d’internet". "També hi ha influït la manca de relleu generacional, especialment en els comerços menys rendibles, i el tema de la pujada de lloguers en els locals situats en les zones més turístiques, especialment a les ciutats més grans", diu. Intentant ser positiu, Roig apunta que, per contra, "l’especialització i el bon ofici serà el que ajudi a mantenir aquests establiments. Hi pots trobar coses que no trobaràs enlloc més i, a més, coneixen el producte que toquen, i això té un valor". I afegeix que, perquè puguin mantenir portes obertes, "també cal que la gent hi vagi a comprar, no només que hi passi pel davant i se’l miri". 

Un suport que ha d’anar més enllà de premis

Des de l’any 2000 la Generalitat, per mitjà del departament d’Empresa i Treball, ha distingit un total de 867 establiments de Catalunya amb els Premis Nacionals als Establiments Comercials Centenaris, amb l’objectiu distingir els establiments comercials i mercats municipals en actiu que al llarg de més de cent anys han ofert un servei de qualitat i personalitzat als seus clients, tot adaptant-se als canvis en les necessitats de compra de la ciutadania que s'han anat produint al llarg de la seva trajectòria professional. Uns reconeixements que Josep Maria Roig troba insuficients, ja que no contribueixen a preservar aquest patrimoni. "Aquestes botigues històriques haurien d’estar protegides de veritat –diu–. Si convé, els edificis haurien de ser adquirits per les administracions i que aquestes establissin un lloguer correcte. Un local fa un carrer i si en tenim un de diferencial, ajudarà els altres. És cert que tenim establiments emblemàtics que en teoria estan protegits, però no sempre és així i molts es van desvirtuant", denuncia.

Es fa difícil fer una tria dels molts comerços centenaris que hi ha al país, gràcies a la dedicació i l'esforç de famílies que mantenen viu un llegat que és història viva del comerç a Catalunya. Aquí en teniu alguns a tall d’homenatge, però podem fer una llista entre tots plegats per dibuixar el mapa d’establiments amb història del país. Ens hi ajudeu? Podeu enviar-nos aquí les vostres botigues centenàries preferides.

Casa Adroguer Nou (Solsona)

L'emblemàtic establiment comercial solsoní fundat l'any 1870 Casa Adroguer Nou es va reinaugurar el 2016. Després de gairebé tres mesos de reformes, la botiga, inconfusible per la imatge de l'ampolla de Codorniu a la façana, va reobrir amb una nova activitat però mantenint l'essència d'una botiga del segle XIX. L'establiment se centra bàsicament en la venda de vins, begudes i licors i també ofereix un punt de degustació.

El Barato (Reus)

Reus conserva un catàleg envejable de comerços centenaris, com les pastisseries Padreny i Poy, les òptiques Salas i Creu Blanca, les sastreries Jofré i Pujol, la cereria Salvadó, la merceria Parisi, la cotilleria Amill o la botiga de roba El Barato, al carrer Major, algunes de les quals encara conserven l'estètica antiga. El Barato té les portes obertes des del 1881. Es dediquen a la venda i el lloguer de disfresses, i a més s'encarreguen de vestir totes les festes i els carnavals a la localitat de Reus.

L'interior de la botiga El Barato, a Reus.

Broc-Art (Girona)

A la plaça del Vi de Girona hi trobem aquest establiment que va obrir portes per primera vegada el 1911. Quan s'entra a Broc-Art, el que cal fer primer és mirar cap a dalt. Al sostre hi ha unes pintures originals, realitzades pel pintor banyolí Pigem, amb bonics motius de núvols i rosers. L'aparador també és original i se'n conserva la fusta i uns miralls antics. Avui és una brocanteria, però abans havia estat una cotilleria regentada per la besàvia de la propietària actual.

La botiga Broc-Art de Girona.

La Casa de les Boines (Terrassa)

Botiga fundada el 1886 i situada al centre històric de Terrassa, al carrer Església, just al costat de la catedral de Terrassa. Ara mateix la gestiona la quarta generació, dedicada a la venda de gorres i barrets, així com altres complements de vestir. També venen articles regionals i, per Nadal, el joc del quinto.

La Casa de les Boines, a Terrassa.

Can Vilanova (Vic)

Els inicis de Can Vilanova, el 1850, van ser a la plaça Paradís i amb els anys es va instal·lar al carrer dels Argenters, al laberint de carrers estrets que conformen el nucli antic de la ciutat, on encara és actualment. Al llarg d’aquest temps s’ha adaptat als canvis, però sempre mantenint l’origen: fruits secs, cera, vi, farina, vi de missa i sagrades formes.

Casa Corderet (Tarragona)

Una de les botigues més antigues de Catalunya. L’any 1751, la Cereria Antiga Casa Corderet va revolucionar el món del comerç local com el primer obrador a diferenciar l’espai de fabricació del punt de venda. Tot i alguna petita renovació, l’establiment conserva l’aire del passat, amb els mateixos taulells, les mateixes lleixes, l’aparador idèntic del segle XVIII i uns vessaments d’estàtues romanes a banda i banda de la façana.

L'interior de la botiga Casa Corderet, a Tarragona.

Pastisseria Andreu (Montblanc)

La Pastisseria Andreu, fundada l'any 1845 al cor de Montblanc, és un dels negocis més emblemàtics de la ciutat medieval. Elabora de forma artesana dolços típics de la zona, com ara els merlets i montblanquins, especialitat de la casa.

La Pastisseria Andreu, a Montblanc.

Drogueria Farreny (la Bisbal d’Empordà)

Des del 1880, al carrer de la Riera de la Bisbal d’Empordà perviu aquesta drogueria, que es va fundar amb el nom de La Fidelidad, on es despatxaven queviures, licors, colònies, pintures i sobretot pastisseria. Amb la Guerra Civil es va deixar l’obrador de pastisseria i cada vegada més l’orientació i l'especialització de la botiga han sigut a la drogueria i la pintura. L’estructura de la botiga d’estil modernista es va renovar l’any 1906 i es manté actualment intacta i funcional fins avui dia.

La Drogueria Farreny.

Cal Muntó (la Seu d’Urgell)

Merceria i botiga de roba fundada l'any 1895 i situada sota els porxos del carrer Major de la Seu d'Urgell. Encara avui hi continuen venent articles de moda per a home i dona, roba de la llar, vestuari laboral i roba interior.

Farmàcia Bausili (Igualada)

Sembla que l'establiment ja existia al segle XV. Des de 1748 ha estat regentada per la família Bausili i es considera la farmàcia més antiga d'Europa, oberta sense interrupció. La decoració modernista, amb vidrieres emplomades decorades amb flors i formes geomètriques, és del 1909.

stats