'Bullet journal', l'agenda perfecta per al desconfinament

BarcelonaEn ple desconfinament no tenim gaire clar què passarà les setmanes vinents, però malgrat la incertesa intuïm que els canvis formaran part de la nova normalitat. El bullet journal (BuJo) és l’alternativa a les agendes predissenyades, el mètode d’organització que s’ajusta al que tu necessites tant si el teu dia a dia canvia com si no. Perfecte sobretot per a qui li agrada planificar, que la seva vida respongui a uns objectius, i li importa la millora i el rendiment vital.

La metodologia creativa

El dissenyador de productes digitals Ryder Carroll és el creador del bullet journal, una metodologia que va més enllà de l’organització. Hi va arribar després de buscar alternatives que l’ajudessin a superar les dificultats organitzatives que li suposava el TDAH que li havien diagnosticat. El resultat va ser una llibreta que es converteix en la teva agenda i on la creativitat hi té cabuda perquè hi incorporis tot el que et convingui.

Darrerament també ha creat l’aplicació Bullet Journal Companion, que no està pensada per substituir l'agenda feta a mà sinó per complementar-la. L’especialista en organització creativa Elena Roche defineix el bullet journal com un mètode d’organització senzill que amb una llibreta i un bolígraf et permet organitzar la vida sencera: “A més dels registres temporals –la típica agenda dia a dia, a mes o setmana vista–, tens les col·leccions on el que apuntes no té res a veure amb la temporalitat –viatges, notes d’una reunió, els llibres que vas llegint, pel·lícules o sèries que vols veure o la llista de la compra–, i els trackers, un seguiment del que vols controlar o millorar amb caselles per cada dia, setmana o mes –aigua beguda, si has pres la medicació, fas esport, com dorms o possibles al·lèrgies alimentàries–, per saber si ho has fet o no. Cadascú pot fer el bullet journal com li convingui i anar-lo canviant en funció del que necessiti, el temps i les ganes que en tingui: “Es coneix més la part creativa amb lettering, adhesius, aquarel·les o washi tapes que la part organitzativa del bullet journal, que no permeten altres sistemes d’organització i alhora és una estona en què et relaxes”.

Per què agrada tant?

La Meritxell Torrent, de 44 anys, admet que des de petita ha decorat les agendes, amb adhesius, lletres i dibuixos. Sempre li han agradat les manualitats, ha fet una mica de papiroflèxia i durant anys el patchwork ha sigut una de les seves aficions. Navegant per internet va descobrir el bullet journal el 2016: “M’ajuda a organitzar-me i em relaxa, quan m’hi poso desapareix la resta de l’univers. M’encanta la seva versatilitat, poder fer el que vulgui amb un boli i una llibreta. Personalitzes l’agenda i a més pots fer-hi dibuixos, apuntar-hi frases que t’agraden, aniversaris, la llista de la compra o una wishlist de regals que t’agradarien i que després són útils quan et pregunten què vols per l’aniversari”. No és imprescindible que hi hagi una cal·ligrafia especial però s'ho passa bé especialment amb la part més creativa: “Aprofito per dibuixar o fer lettering, a vegades enganxo fotos tipus polaroid… La veritat és que s’ha convertit en una barreja d’agenda i diari”. També li agrada el no lligam que suposa poder començar quan vol, dedicar-li temps en funció de la seva disponibilitat, deixar-ho aparcat un temps i reprendre-ho com si res. ¿El material? “Tinc de tot! Entro a una papereria i embogeixo. Surto amb alguna cosa segur”, diu la Meritxell. Reconeix que és la seva perdició: “Em regales un set de washi tape i sóc la més feliç del mon”.

Va aprendre practicant i mirant comptes a Instagram i Pinterest per agafar idees: “Arriba un moment que ja en saps i tens clar què necessites i com vols organitzar-te”. A la planta Nimura de la papereria Raima organitzen diversos tallers com el de Bullet Journal impartit per l’Elena Roche. El perfil majoritari de qui va a les seves formacions són dones entre 18 i 45 anys de tota mena de perfils professionals: “Bàsicament és un públic femení, sobretot mestres que busquen activitats per fer amb paper acaben trobant el bullet journal”.

Vides productives i intencionades

En Màrius Martínez Muñoz, professor titular d’Orientació al departament de Pedagogia Aplicada de Ciències de l’Educació de la UAB, creu que el bullet journal pot ser una bona eina per a la planificació de l’estudi: “Un dels factors que indica que l’alumnat és més madur és la capacitat que té per autorganitzar-se el temps”. Prendre consciència del temps que tens, que passa quan comences a organitzar-lo, és una oportunitat. Programar-te i tenir instruments per veure si compleixes objectius i situar-ho en el temps ajuda que tot vagi millor que si improvises. Si malgrat la planificació no va prou bé pots revisar el que havies previst, saber per què no has assolit els teus objectius, treure conclusions i aprenentatges. I quan funciona t’empodera saber que tens les regnes del que fas, genera autoestima –m’agrado perquè m’organitzo i em funciona–, fa que la resta tingui una visió més positiva de tu i la motivació augmenta.

El creador del bullet journal assegura que és un mètode més d'atenció que d'organització, una oportunitat per organitzar-te sent conscient del que ets, vols i necessites. “Et permet mirar enrere i fer balanç, ser conscient del present i planejar el futur, planificant una vida més a la teva mida”, argumenta la Mireia Cabero, professora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC i impulsora del projecte Cultura Emocional Pública. Entén que si a més de planificar la setmana et marques uns objectius i al darrere hi ha una intencionalitat, pot suposar un canvi profund: “Quan no es tracta només de fer sinó que hi ha la voluntat d’anar en una direcció concreta per ser la persona que vols, els possibles canvis se sustenten en el temps”. I assegura que encara que hi hagi estudis, feina, fills o altres responsabilitats que condicionen una part del nostre temps, seure per pensar i decidir com vols destinar el temps, que és exclusivament teu sense que et vingui imposat, és molt poderós. “Portem moltes setmanes podent fer tan poques coses i de forma tan limitada que a mesura que anem recuperant les nostres llibertats, prendre consciència i decidir a què vull dedicar el meu temps de vida ens ordena. No podem oblidar que per al cervell sempre és més fàcil fer el que s’ha candelaritzat”, conclou Cabero.