Cinc coses sobre el temps que pots aprendre a l’estiu

BarcelonaLa suor és el mecanisme més important que tenim per regular la temperatura del cos. Quan fem exercici o quan la temperatura ambiental és molt alta comencem a suar perquè la nostra temperatura es mantingui estable. Desprendre'ns de líquid ens fa baixar la temperatura? En realitat, el que ens refresca és que la suor s'evapori del nostre cos. Perquè la suor passi de líquid a vapor fa falta calor, una calor que s'agafa de la nostra pell. Per això suar fa baixar la temperatura del nostre cos. Feu un experiment ben simple: llepeu-vos la part posterior de la mà i bufeu-hi; noteu fresca, oi? Si proveu de bufar-vos l'altra mà la sensació no serà la mateixa. Quan bufem provoquem l'evaporació de la humitat i això ens causa automàticament una pèrdua de calor.

Però per què suem més quan hi ha més humitat? Encara que no la veiem, a l'aire que ens envolta hi ha aigua, o vapor d'aigua més concretament. Cada petit espai d'aire pot contenir una certa quantitat d'aigua “invisible”, però quan n'hi ha massa diem que l'aire se satura, i apareix aigua líquida. Ho podem entendre pensant en la boira: quan hi ha boira és que a l'ambient hi ha més vapor d'aigua del que hi cap a l'aire. Tenim la sensació que quan hi ha més humitat suem més, però en realitat el que passa és que quan la humitat és alta l'aire es resisteix a absorbir la nostra suor. Si la suor no s'evapora no ens alliberem de calor i, per tant, estem cada cop més incòmodes.

El sol avui crema menys que al juny

D'entre totes les coses que els meteoròlegs expliquem repetidament, segurament aquesta és la més complicada d'assumir: el sol no ens crema més la pell perquè faci més o menys calor, sinó segons l'angle amb què els rajos solars ens incideixen. Podeu fer un senzill experiment amb una llanterna: si enfoqueu verticalment sobre la taula veureu una taca petita i de llum intensa i, si la inclineu observareu com la taca es fa grossa i més difusa. Doncs això mateix ens passa amb el sol. És durant el solstici d'estiu, pels volts de Sant Joan, quan el sol és més vertical sobre els nostres caps i té més capacitat de cremar-nos. Aquesta verticalitat va baixant tant per davant com per darrere del calendari, simètricament. Per tant, per més que costi de creure, el sol crema tant el 15 d'agost com a finals d'abril, i més aviat és la circumstància que a l'agost fa més calor i que freqüentem molt més les platges i piscines el que fa que no ho percebem d'aquesta manera. No us deixeu enganyar per la temperatura: per saber si us cal vigilar més o menys el sol, bàsicament només cal mirar el calendari.

L'arc de Sant Martí al jardí

Per combatre un migdia d'avorriment a la piscina o al jardí, què us sembla si hi fem aparèixer l'arc de Sant Martí? És més fàcil del que us imagineu, però ens caldrà una pistola difusora. Gradueu-la en la posició que sigui més similar a una cortina de petites gotes d'aigua, perquè volem crear una mena de cortina de pluja, no pas un raig potent. Ens hem de col·locar en un lloc on la llum del sol hi arribi bé i, la cosa més important, el sol l'hem de tenir a l'esquena. Si feu tot això, quan engegueu la pistola difusora veureu aparèixer un bon tros de l'arc de Sant Martí. Cal tenir en compte que l'arc de Sant Martí apareix formant un angle molt concret d'uns 40º respecte a la llum del sol, de manera que és possible que hàgiu d'enfocar amunt i avall fins a trobar l'angle bo. Després podeu girar-vos i veure com de cara al sol no funciona.

L'arc de Sant Martí no és sinó la llum del sol desplegada. La llum del sol conté tots els colors barrejats, i el que fan les gotes d'aigua és separar-los. Mitjançant processos de reflexió i refracció la llum del sol rebota a la part del darrere de la gota i torna a sortir, ara amb els colors desplegats. Un segon rebot pot produir un segon arc amb els colors invertits.

La bossa de patates al cotxe

Segur que us ha passat alguna vegada. Excursió amb cotxe a la platja. Les ulleres, el tub, el para-sol, la crema... i us acabeu deixant l'aperitiu al vehicle. Quan hi torneu el cotxe està bullint i la bossa de patates fregides s'ha inflat tant que hauria pogut explotar. Per què s'infla? L'aire que hi ha dins la bossa està aïllat de l'exterior, i té les condicions de temperatura i densitat de quan es va precintar. Mentrestant, dins el cotxe el sol i l'efecte dels vidres provoquen que la temperatura es dispari. L'aire calent és menys dens, de manera que l'aire de dins la bossa, que està aïllat d'aquesta calor, es comença a expandir i fa que la bossa s'infli i es tensi. Podeu fer un simple experiment per comprovar-ho a casa: compreu una bossa de patates i abans d'obrir-la escalfeu l'aire al voltant de la bossa amb un assecador de cabells. Veureu com de seguida s'infla com un globus. Per cert, l'aire de dins la bossa és només nitrogen, perquè els fabricants n'eliminen l'oxigen per evitar que el producte es faci malbé aviat. Potser això us sonarà artificial, però en realitat un 75% de l'atmosfera és nitrogen.

Una capsa lligada a un globus a alta mar?

De la mateixa manera que un pescador es va trobar el Cobi inflable mentre navegava l'endemà de la cloenda dels Jocs, us podria passar que navegant o fent el mort a la platja un migdia d'agost us trobéssiu una petita capsa de porexpan lligada a un gran globus desinflat. Dos cops al dia s'envia a l'atmosfera des de Barcelona un globus equipat amb sensors de temperatura, humitat, vent i pressió. L'objectiu d'aquests llançaments és saber les condicions a les diferents capes de l'atmosfera, una informació sense la qual la previsió del temps seria molt més difícil. Al món es fan cada dia entre 850 i 1.000 llançaments com aquests per poder subministrar condicions inicials com més precises millor als models de pronòstic. Els globus, carregats d'heli, s'enfilen fins a més de 20 quilòmetres d'altura, exploten i cauen a plom en un lloc impossible de controlar. El vent dominant a l'estiu a Barcelona és el de sud o sud-oest, cosa que fa que molt sovint els globus caiguin sobre el mar en direcció nord. No és estrany que fos un pescador del Maresme qui trobés el Cobi.