Jardins verticals per a l’urbanita modern

BarcelonaAl’espai de coworking Vapor Lab, a Reus, el Jordi Rico, en comptes d’una cadira i un escriptori, hi té llogada una paret. Allà té exposada de manera permanent una mostra dels seus jardins verticals, que aprofiten tot l’espai disponible per desplegar un ventall de verds i blaus. Les possibilitats són infinites: des de tenir un petit hort al balcó fins a enjardinar una façana sencera, una entrada de la casa o la paret de l’oficina. Pugen en vertical gràcies a diversos mòduls, i depenent del sistema conformen autèntics quadres vius sobre els murs. Aquest tipus de jardins, explica el Jordi, de Verdjardins, tenen múltiples beneficis: redueixen la contaminació sonora, milloren la qualitat de l’aire i regulen la temperatura. Per això, han fet forat a les ciutats, on l’espai reduït limita el nombre de plantes que es poden tenir a casa.

Els problemes de l’urbanita verd

El Xavier Rius, investigador de la Facultat de Química de la Universitat Rovira i Virgili, el 2013 va començar a treballar en un sistema de jardins verticals que solucionés els tres problemes amb què es troba tot urbanita amant del verd: la falta de temps, la falta d’espai i la falta d’habilitats. Tot va començar amb una tomaquera a l’oficina. Com a part de la seva tesi doctoral, el Xavier volia descobrir quins nutrients eren necessaris per controlar-ne la producció, el creixement i el gust. Alguns dels coneixements que va adquirir li van servir per llançar al mercat Citysens, un jardí vertical amb què intenta posar solució a aquesta triple problemàtica de tenir plantes a casa. Per això, Citysens es rega automàticament, i conté quatre plantes que ocupen un màxim de 30 centímetres d’ample i 1,5 metres de llarg i no necessiten terra.

El sistema de reg automàtic que incorpora Citysens, a més, es pot controlar de manera remota mitjançant una aplicació mòbil. Així, la falta de temps o el fet d’estar llargs períodes de temps fora de casa deixen de ser un problema. Gràcies als estudis del Xavier, el jardí que ha dissenyat tampoc necessita terra, ja que, en estar basat en el sistema de la hidroponia, el reg ja incorpora tots els nutrients. “La hidroponia és una tecnologia molt interessant, que es fa servir des de fa molts anys en hivernacles”, explica el químic. “Fa tants anys que cultiven la terra que al final ha perdut els nutrients, i costa més adobar-la que no pas dissoldre fertilitzant en l’aigua i alimentar les plantes directament”, il·lustra.

Així és com funciona també el seu jardí: “Quan regues, també aportes totes les sals minerals”. Això és possible gràcies al fet que Citysens sap la quantitat necessària que cada espècie necessita per poder créixer i sobreviure, i la inclou en unes pastilles que es barregen amb l’aigua. El sistema de la hidroponia també permet tenir més plantes en menys espai. “Com que amb el reg ja li dónes tots els aliments que necessita, les arrels no necessiten fer-se grans i llargues. Ocupen menys espai i pesen menys, una condició essencial per muntar un jardí vertical”, assenyala el Xavier. Com que, així i tot, les arrels necessiten un suport on agafar-se, el Xavier i el seu equip han substituït la terra per pinyols de préssec, reciclats de la indústria del suc.

De moment, Citysens ofereix la possibilitat de tenir un jardí vertical de quatre famílies de plantes diferents. Una de les opcions permet tenir un petit hort culinari a casa, amb julivert, menta i alfàbrega; i una altra inclou plantes que, segons la NASA, purifiquen l’aire. “Són plantes que, a més de crear oxigen, netegen l’aire de compostos perjudicials que provoquen les pintures o el fum dels cotxes”, il·lustra el Xavier. Són el potus, la palmera areca o la sansevièria.

De disseny suec i català -Pär Blanking i l’agència de disseny Lúcid-, Citysens també aposta per la proximitat a l’hora de produir els jardins. Per això col·laboren amb el centre de treball de la Fundació Santa Teresa, al Vendrell, que dóna feina a persones amb discapacitat mental en risc d’exclusió social. “Som emprenedors perquè creiem que hem de treballar en pro de la innovació al nostre territori, però també tenint en compte la sostenibilitat i la responsabilitat social”, conclou aquest químic.

L’aïllament vegetal redueix fins a 10 decibels la contaminació sonora.

Milloren la qualitat de l’aire i l’oxigenació dels espais: un metre quadrat de superfície vegetal genera l’oxigen que necessita una persona durant un any sencer.

Augmenten la humitat ambiental en espais secs.

Funcionen com a aïllants tèrmics i redueixen l’efecte d’illa de calor de les grans ciutats.

Ofereixen la possibilitat de crear horts urbans cultivables.

Segons investigadors del Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL) i de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), a les zones residencials amb més espais verds hi ha un risc més baix de mortalitat, principalment per malalties cardiovasculars. L’objectiu de l’estudi, publicat a Environment International, era proveir els metges i polítics d’eines i dades per millorar la salut pública a les zones urbanes. La investigació es va basar en 12 estudis en poblacions d’Europa, l’Amèrica del Nord i Oceania d’entre menys de 2.000 individus i més de 43 milions.