“L’amistat és ser-hi en els bons i els mals moments. És tenir converses sobre la vida fins a les tantes. És ser sincer”

Núria Valls, directora general de Fundesplai, va aprendre a fer amics des de ben petita. “A la meva escola cada tres mesos anàvem de colònies. Després, d’adolescent, els meus amics i jo ens n’anàvem junts de campaments”, rememora. Durant aquells dies, diu que va aprendre a fer-se gran. “Quan ets de colònies és com si en una setmana o en 10 dies passessin totes les coses del món”, diu rient. “Fas germans de l’ànima, i és cert que després cadascú segueix el seu camí, però has compartit un moment molt intens”, reflexiona.

El camí de la Núria la va dur a dedicar-se al món del lleure social, i l’any 1992 va començar a treballar en els projectes que serien la llavor de Fundesplai. Aleshores, els amics els va començar a fer a l’altra banda, a la dels adults. Fa 15 anys va viatjar a Guatemala per participar en una trobada de la Lliga Iberoamericana d’Organitzacions de la Societat Civil, i allà va conèixer la seva amiga Alejandra Solla, directora de la Fundació SES d’Argentina, una organització que lluita per la inclusió juvenil. “Fa molt temps que ens coneixem, però fa tres o quatre anys l’amistat es va aprofundir, i vam traspassar la barrera de companyes de feina i de lluita”, assenyala. Ara l’Alejandra és la presidenta de la Lliga, i la Núria n’és la vicepresidenta.

En les seves vides, diu la Núria, hi ha molts elements compartits. “Totes dues estem compromeses socialment, totes dues estem separades amb dos fills, i crec que som dones més o menys fortes, amb ganes de fer moltes coses”, reflexiona. També conviuen amb les diferències. “Venim de cultures diferents, ella de la llatinoamericana i jo de l’europea. Això es nota. Jo soc molt directa, ella és més bona relacions públiques. A ella li agrada molt cantar, i a mi no m’agrada”, bromeja. Durant un temps, de fet, l’Alejandra va cantar professionalment: “Sempre que fem un sopar, la gent li demana que canti”.

Més que la seva veu, però, la Núria admira de l’Alejandra la seva intel·ligència. “És una dona brillant, jo n’he après moltes coses. Curiosament, ara és el fill de la Núria qui aprèn de l’Alejandra. “Li agraden les ciències polítiques i ara està de becari a l’organització de l’Alejandra, a l’Argentina, i li està ensenyant moltíssim”, explica orgullosa.

Per a la Núria, l’amistat és ben bé això: “Jo diria que l’amistat és un aprenentatge, és una manera de créixer, és ser-hi en els bons i en els mals moments. És ser sincer”. S’ho pensa, i conclou: “És tenir converses sobre la vida fins a les tantes de la nit”. Com quan era una nena i anava de colònies, més o menys.