Terrats, l’últim refugi per a l’esbarjo

BarcelonaDiumenge. 12 del migdia. En un terrat del barri de Gràcia, un d’aquells on la gent puja a estendre la roba, hi ha una família –dos adults i dos nens petits– jugant a tocar i parar. Els dos nens corren i riuen, animen els pares a perseguir-los mentre aquests van parant de tant en tant per agafar aire. Després de dos dies tancats a casa, aquest espai obert, amb vistes a tota la ciutat i espai suficient per córrer i saltar, els dona la mateixa alegria que quan surten de la ciutat per anar d’excursió.

Al terrat del costat, un home i els seus tres fills petits juguen a mirar els edificis de la ciutat i a comptar els pocs avions que hi passen. Se saluden i comenten els dies que porten tancats a casa. S’animen mútuament i s’acomiaden fins al dia següent. “Nosaltres pujarem cada dia”, diu el pare amb els tres fills. No gaire lluny una parella llegeix al sol del seu terrat comunitari, i més enllà una noia fa una serie d’exercicis de ioga sobre una estora, mentre una parella i la filla adolescent fan allò que en diem running però fent voltes al terrat esquivant la roba estesa.

Els terrats s’han convertit en l’últim refugi en els dies del coronavirus. Fins i tot ahir al matí a Barcelona, on feia un dia gris carregat de núvols, una família matinera feia estiraments al seu terrat comunitari poc després de les 9 h. I és que, en temps de confinament, aquests espais a l’aire lliure ens permeten durant una estona fer tot allò que fa una setmana era normal i ara no ho és. “El que ens passa és que no deixem de ser primats evolucionats i estem constituïts per fer exercici, no per estar tancats”. Ho diu Rafael Penadés, psicòleg, que apunta que “el confinament va en contra de la nostra naturalesa no només psicològica, sinó també biològica”. Tant és així que quan passem molt temps tancats “augmenten els nervis, l’ansietat, les tensions... i no ens trobem gaire bé”. És per això que ell recomana molt aprofitar tots els espais que tinguem al nostre abast per poder sortir de les quatre parets de casa “i els terrats comunitaris són una magnífica opció”, destaca. “Aquest moment que estem vivint ens dona l'oportunitat per recuperar els terrats que abans tenien molta importància i ara estan oblidats. Aquests dies poden ser molt positius, poden convertir-se en un lloc d’esbarjo que ens connecta amb el món exterior i ens transporta”, diu aquest expert.

En la mateixa línia s’expressa Jaume Descarrega, psicòleg clínic i membre de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, que recorda que els éssers humans “tenim unes necessitats de mobilitat, socials i d’esbarjo que amb el confinament se’ns fan difícils de satisfer”. Per això, diu, hi ha gent que pot sentir “una certa claustrofòbia provocada per aquesta situació d’estar tancat entre quatre parets i d’aquí neix la necessitat de prendre una mica l’aire, i un espai com un terrat pot ser molt bona opció”.

No coincidir amb altres persones

Els dos experts només reclamen que es tinguin en compte totes les recomanacions de les autoritats sanitàries també en aquests espais i que s’eviti el contacte amb altres persones. “Les comunitats es poden organitzar per torns per evitar coincidir, si fa falta” –diu Descarrega–, i fins i tot es poden crear grups de WhatsApp, si cal, perquè tot quedi controlat i per escrit”, sobretot en comunitats amb molts veïns on és més difícil controlar el flux de gent que puja i baixa de la zona comunitària.

A Ciutat Vella, en un bloc gran a tocar de la Rambla, l’Aina i la seva família han començat a pujar al terrat per esbargir-se aquests dies. “Vam començar a pujar dissabte per distreure’ns i sortir de casa. A l’estiu ja ho havíem fet perquè a casa fa molta calor i pensem que és una bona sortida, per això sempre la tenim en compte i ara més, que no podem sortir al carrer. En aquest moment és un bon lloc per fer-hi exercici, mirar el cel i que ens toqui l’aire”, diu. Ella i el seu marit tenen dos nens, de 8 anys i 8 mesos, i estan pujant dues vegades cada dia. “Fem com a l’escola: una pausa per esmorzar i una per berenar, però ens ho emportem tot a dalt i mengem allà”, diu, excepte aquest dilluns, que no han pogut fer-ho perquè plovia. El que sí que es van trobar diumenge al matí és que hi havia tres veïns més que havien tingut la mateixa pensada i això els ha fet pensar que caldrà fer uns horaris per intentar no coincidir més. “Tenim un veí que puja a saltar a corda, un altre que està confinat perquè acaba de tornar de Rímini, a Itàlia, i s’atabala a casa, i un altre que puja a prendre una copa de vi”, explica. “Com que tots tenim dret a pujar i fer servir aquest espai, ens haurem d’organitzar els pròxims dies per no coincidir”, diu.

A Gràcia, en un bloc amb una desena de veïns, han preferit acordar-ho parlant. “Uns pugen al matí i uns altres a la tarda”, diu una veïna francesa que fins ahir no sabia que podia accedir al terrat comunitari de la seva finca. “Ni tan sols sabia que en tenia la clau”, comenta amb somriure. A ella, l’accés a aquest espai li va molt bé per poder sortir amb la seva filla de dos anys, que quan passa molt de temps tancada al pis de poc més de 70 metres que tenen acaba posant-se molt nerviosa. La pluja que ha caigut aquest dilluns a Barcelona de manera insistent ha trencat molts plans d’esbarjo. “Però sembla que demà tornarà a fer sol”, deia la jove francesa, amb esperança. Tenir la nena tot el dia tancada a casa no és fàcil i l’estona al terrat s’ha convertit en fonamental des de divendres passat.

Nens tancats i nerviosos

Jaume Descarrega explica que els nens són especialment susceptibles a la situació de confinament que estem vivint: “Les criatures acostumen a tenir molta necessitat de cremar energia, corrent, saltant, cridant... i és important que ens puguem adaptar perquè ells puguin alliberar aquesta energia d’alguna manera”. Tot i això, recorda que a casa també es poden fer moltes coses amb els nens i nenes i recomana “explicar-los que estem vivint una situació excepcional i ensenyar-los que pot ser bo i divertit estar a casa”. Per això diu que s’ha de tirar de creativitat i inventiva i destaca que a casa “podem jugar, fer exercici, activitats que ens agraden com llegir o escoltar música o veure programes interessants a la tele”. Tanmateix, reconeix que “l’ideal és sortir una mica”. Rafael Penadés també explica que per als nens “és més difícil estar tancats perquè el seu cos els demana córrer i estar a l’aire lliure, i en aquestes condicions no poden”. Recomana “tenir en compte aquesta realitat i intentar-ho suplir a casa, fent exercicis i activitats perquè cremin energia, però si tenim un terrat aprofitem-lo, perquè la inactivitat els va molt malament”, comenta.

I un cop a dalt què podem fer? “Només amb el fet de pujar i fer un tomb ja alliberem energia i és molt bo”, diu Jaume Descarrega, mentre que Rafael Penadés va una mica més enllà i proposa algunes activitats: “Jo recomanaria pujar en família i fer alguna cosa tots junts, una activitat tots plegats pot ser molt positiva. Podem recuperar jocs de tota la vida o simplement córrer o jugar a fer mímica i endevinar pel·lícules, el que més us agradi”. A banda, també diu que “és un bon moment per compartir alguna tècnica entre tots, com fer estiraments, respiracions o exercicis de meditació, per relaxar-nos. I si el terrat és petit podem pujar a llegir i compartir una lectura entre tots. Qualsevol d’aquestes idees és bona”, apunta, i recorda que el confinament que estem vivint “no és un càstig sinó una mesura de protecció i l’hem d’intentar passar de la millor manera possible”.