"M'angoixa no poder fer plans"

Barcelona"Entre desembre i gener ens reunim els amics amb els quals sempre fem una setmana de vacances d'estiu junts i comencem a buscar". A Maria Vidal li agrada planificar les coses amb temps i aquests dies reconeix que nota un cert neguit perquè no pot pensar més enllà d'una setmana i no pot visualitzar com seran els mesos que venen. "A l'estiu ens ajuntem vint persones; el primer any vam començar a buscar a l'abril una casa rural amb unes característiques concretes i ens van dir que ja anàvem tard, i per això vam decidir avançar-nos tant i ja fa alguns anys que ho fèiem així", reconeix. Però aquest any tot són incògnites. ¿Quan passarem a la fase 3, que teòricament permetrà moure's amb llibertat pel país? Hi haurà casals d'estiu? Com serà la tornada a l'escola al setembre? Què passarà si hi ha un rebrot? Hi ha moltes decisions de la vida quotidiana que no es poden deixar per a l'últim moment, i moltes persones com la Maria no porten bé l'alt grau d'incertesa actual.

"El principal canvi de la modernitat, tot just fa uns dos-cents anys, és la nostra experiència amb el temps, com el pensem i el projectem". Francesc Núñez és sociòleg de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i recorda que la necessitat de projectar el futur a llarg termini també l'apliquen els estats en forma de pressupostos i plans directors a cinc i deu anys vista. "I això té conseqüències quan tot s'atura: perdem el far". Molta gent ha perdut el far aquests dies per culpa de la incertesa que ha afectat des de grans esdeveniments, com la celebració de festivals de música que s'han anul·lat amb greus conseqüències econòmiques, fins a coses més domèstiques. "La meva filla cada any va a una casa de colònies que li agrada molt, i encara no li podem dir si hi podrà anar o no", explica Maria Vidal, que reconeix que està mirant de gestionar la incertesa de no poder fer plans però admet que li costa. Moltes famílies a aquestes altures de l'any ja tindrien lligades quines setmanes els fills faran casals, quines es quedaran amb els avis i quines marxaran al càmping o a la casa del poble. Ara tot això està a l'aire.

Dolors Líria és psicòloga i membre de la junta del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya: "Quan vam començar el confinament visualitzàvem com seria el retorn d'una manera, però estem veient que ja no serà com havíem imaginat i ens veiem obligats a conviure amb la incertesa durant un llarg temps". Líria explica que quan estàs enmig del problema [com a l'inici del confinament] no penses en fer plans, però quan veus una mica la llum, costa més gestionar-ho perquè se'ns fa molt llarg no poder concretar res. "En principi a tots ens agrada fer plans, però hi ha gent que viu amb més angoixa la incertesa que aquells que conviuen bé amb la improvisació".

Per a Maria Vidal, tan angoixant com no poder planificar és haver perdut les rutines diàries d'abans: al matí treballar, a la tarda anar a buscar els fills a l'escola i després portar-los a extraescolars. "Necessito unes rutines, i ara que no puc tenir-les em neguiteja perquè no sé si ho estic fent bé a la feina amb el teletreball ni si estic prou pels nens".

Per a Líria, la recepta per gestionar tot plegat passaria per dos camins. Per un costat, focalitzar la vida en el present, en el que podem fer avui i no en el que no podem fer o en el que potser podrem fer la setmana que ve però encara no sabem del cert. Hi ha molta gent que viu a l'àrea metropolitana de Barcelona i que, quan l'Estat va anunciar les quatre fases de desconfinament, va començar a planificar trobades familiars d'un màxim de deu persones a partir de l'11 de maig –l'inici de la fase 1– i després les va haver de desfer amb una gran decepció perquè la zona no va canviar de fase. L'altre camí per a la psicòloga, pensant en les persones que necessiten tenir un cert control del futur, és fer un pla A i un pla B. "Farem això i, si no podem, farem això altre".

"Necessito tenir-ho tot el màxim de planificat possible per després improvisar si fa falta i estripar el planning, però si no apareix res millor a fer sempre tenir el camí marcat". Josep Maria Andreu reconeix que la situació actual l'angoixa força perquè li agrada molt fer plans i organitzar-se la feina i el temps d'oci amb temps. "La sensació que arribi un cap de setmana i malgastar-lo sense fer res perquè no l'has planificat amb temps... per exemple, llevar-se un dissabte tard al matí, veure que fa un sol fantàstic i voler aprofitar-lo anant a un lloc, trucar i que ja estigui ple, no m'agrada". Andreu creu que aquesta pulsió per planificar a llarg termini li ve d'un temps –quinze anys– en què va treballar en una feina que li ocupava tots els caps de setmana i només tenia algun dissabte o diumenge lliures de tant en tant, i necessitava organitzar les trobades familiars i amb amics amb força marge de temps. A Maria Vidal li passa una cosa semblant: "Sempre necessito saber què faré un cap de setmana, però també m'agrada tenir-ne algun de lliure sense res per decidir sobre la marxa; ara necessito planificar quin cap de setmana improvisarem". A més, Vidal té tres germanes més, totes casades i amb fills, i alguns tenen feines amb guàrdies –hi ha una infermera i un bomber– i les reunions de família no es poden deixar a la improvisació, admet.

"El risc d'un imprevist sempre hi és, però si planifiques el minimitzes i el controles. Als que volen controlar el temps no els agraden els imprevistos, i el coronavirus és el més gran dels imprevistos", argumenta el sociòleg Francesc Núñez. I per què hi ha tanta gent com Maria Vidal i Josep Maria Andreu a qui els agrada, o necessiten, planificar a llarg termini? Segons Núñez, la base de la modernitat és l'ús de la imaginació projectada cap al futur per generar emocions positives, i les emocions les generen tant les coses reals com les coses imaginades. La psicòloga Dolors Líria recomana a aquestes persones a les quals els costa conviure amb la incertesa temporal que facin un esforç de pensar més a curt termini aquests dies: "En l'organització de la vida quotidiana hem d'acceptar que la situació no és la que voldríem, si no no gaudim de les coses que a poc a poc sí que estem recuperant". Els infants en general també necessiten unes rutines i unes certeses temporals, per això Líria explica que "s'hi ha de parlar i explicar-los que aquests dies no hi ha certeses, i que hi ha diferents possibilitats segons cada escenari per no donar unes expectatives que després no es puguin complir".

Francesc Núñez també ressalta una certa contradicció en el fet que quan ho tenim tot tan ben planificat i l'agenda ben organitzada, sempre tenim la sensació que no tenim temps de fer res. Segons aquest sociòleg, ens omplim el temps per no perdre'ns res, "però això alhora ens estressa". Per això considera que ara que el coronavirus i el confinament ens han alliberat de la tirania del rellotge i l'agenda, també ho vivim amb angoixa. Si s'allarga gaire més aquesta situació, potser tots plegats aprendrem a viure més al dia sense planificar tant, però Núñez ho descarta: "Socialment tenim unes inèrcies que són difícils de canviar; només podria passar si canvia el sistema econòmic, i no ho preveig tot i el coronavirus".