L'aventura del Camí dels Bons Homes

El 1988 se senyalitza el Camí dels Bons Homes, un itinerari turístic transpirinenc que rememora les rutes de migració dels càtars occitans, coneguts també com a 'bons homes' i 'bones dames', que promovien un cristianisme senzill, basat en l’espiritualitat i lluny de l’Església catòlica autoritària de mitjans del segle XII. L’objectiu de recuperar el Camí és dinamitzar els territoris pels quals passa, les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Solsonès a Catalunya i l’Arieja a França. El camí, que s’ha convertit en sender de gran recorregut, el GR-107, es pot recórrer a peu, a cavall o en bici, tot i que fer-lo sobre rodes és realment dur. Recentment també s’ha creat el Camí de l’Últim Càtar, a la zona del Pallars, començant a Bagà (Berga) i acabant a Tarascó (França).

GR-107

Des del consell regulador del Camí dels Bons Homes –creat el 1998 per dinamitzar el Camí i vetllar per la seva qualitat– s’explica l’itinerari de sud a nord, des del santuari de Queralt (Berga) al castell de Montsegur (Arieja, França), creuant pobles que tenen una vinculació històrica amb el catarisme. “És un recorregut que només es fa d’anada i que els francesos solen fer al revés, de nord a sud”, puntualitza Imma Espel, directora de Turisme i Comerç de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà i exresponsable del Camí dels Bons Homes (del 2000 al 2006). Espel assegura que qualsevol persona pot fer l’itinerari a peu sempre que adapti el camí a les seves condicions: “En total són 200 km, que proposem fer-los en 12 dies, que suposen gairebé una vintena de quilòmetres diaris. Sovint les famílies o qui té menys forma física camina un parell de dies o tres, també en funció del temps que tinguin. Aquest tipus de caminant pot fer rutes més curtes com de Berga a Gósol i tornar, recorreguts circulars que permeten acabar al punt de sortida”. Des del consell regulador asseguren que en aquests 20 anys d’existència el nombre de caminants ha tingut una tendència a l’alça. Els perfils són molt diversos, des de famílies a gent jove o gran, sobretot catalans, encara que també hi ha francesos, belgues, holandesos i alemanys que solen venir amb excursions organitzades. Tot i que es pot fer en qualsevol moment de l’any, els estrangers acostumen a fer-lo a la primavera i a la tardor, quan fa menys calor i la natura està més exuberant. De fet, des del consell recomanen en la mesura del possible evitar l’agost, i sobretot no fer-lo quan neva perquè les marques del recorregut no es veuen i és perillós. A Ricard Vila, entrenador personal d’esports de muntanya, no li sorprèn que cada vegada més gent vagi a la muntanya: “La gent està cansada d’entrenar-se en llocs tancats, espais reduïts i encotillats, necessiten sortir a l’aire lliure. Si hi sumes la crisi econòmica dels últims anys, amb l’opció de comprar un bon calçat, pantalons i samarreta, que costa quatre duros, és normal que s’animin a fer el Camí”.

Planifica el viatge

Si t’estàs plantejant fer part o la totalitat del Camí, a la web www.camidelsbonshomes.com hi tens informació útil que et pot ajudar a planificar l’experiència: etapes en funció de la modalitat, senyalització i mapes, com arribar-hi i tornar, activitats culturals i esportives que s’organitzen, o la vuitantena de serveis que hi ha entre allotjaments, guies de muntanya, transport d’equipatge, agències de viatges, taxis i l’oficina d’informació específica. Des de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya recorden la importància de planejar la travessa, tenint informació sobre les etapes i serveis que trobarem per poder fer-la a la nostra mida. Josep Casanovas, vicepresident primer de la Federació i responsable de l’àrea de territori, insisteix que, a més de les condicions físiques, és essencial tenir coneixement del medi: “S’ha de tenir un mínim de formació per estar a la muntanya, tenir present la previsió meteorològica, dur una farmaciola i una bona equipació, fer una bona tria del que es porta a la motxilla per evitar sobrepès, hidratar-se contínuament, no caminar a les hores punta de calor… Petits detalls que ens permetran gaudir de la travessa. El sentit comú és imprescindible”. En aquesta línia, l’entrenador Vila recorda que el primer que has de fer si et planteges fer senderisme, o qualsevol altra activitat esportiva, és avaluar el teu nivell físic, el temps que tens per preparar-te i el pressupost de què disposes per comprar el material necessari. “Un entrenador professional coneixedor de la muntanya t’ajudarà a potenciar les teves fortaleses i potenciar les debilitats”, puntualitza. T’has de plantejar un programa per poder fer l’objectiu que t’has marcat amb certes garanties.

Valor afegit

Imma Espel, que ha fet diverses vegades el Camí, troba interessant la qüestió històrica i el que suposa recórrer una ruta tradicional de la transhumància per la qual fugien càtars i, segles més tard, els que fugien de la Guerra Civil. Però el que més li agrada és el canvi paisatgístic que hi ha: “No té res a veure la flora i fauna mediterrània de Catalunya amb la més atlàntica de França, fins i tot els pobles d’una banda i altra són diferents. Comences a 600 metres d’alçada, arribes a 2.900 i acabes a 600 de nou”. Però, més enllà de l’experiència de caminar pels Pirineus catalans i francesos i tot el que això comporta, hi ha un parell d’activitats que li donen un valor afegit a la ruta. Fins al 25 d’agost se celebra la XXIII edició del Festival Càtar del Pirineu Català, en el qual participen una desena de municipis amb diverses activitats per a tot tipus de públic –música, mercats, fires medievals, jornades culturals, teatre, visites guiades, tallers manuals i d’oficis, excursions i caminades–, on rememoren la forma de vida i les creences dels càtars. A més, alguns restaurants del Camí ofereixen receptes medievals i dels bons homes per conèixer i gaudir de la seva cuina.

El Franc, la seva parella, la Sònia, i un amic, el Joan, van fer el Camí dels Bons Homes l’estiu del 2009. Van ser 9 dies dels quals guarden molt bon record: “Sempre m’ha agradat fer activitats a l’aire lliure, l’esport vinculat a la natura. Havíem fet alguna ruta més petita i ens venia de gust fer alguna cosa més forta”, diu el Franc. El que més els va agradar va ser la sensació d’aventura, d’estar caminant tots tres sense estar geolocalitzats, depenent d’ells mateixos, amb moments de dubte mirant el mapa per saber per on tirar. Per a la Sònia és la millor ruta que han fet caminant: “Després ens vam animar amb el Camí de Sant Jaume, el francès i el del nord, però no tenen res a veure, hi ha molta més gent i una infraestructura turística impressionant. Els Bons Homes és molt autèntic”. El Franc agraeix els moments d’aventura, aventura del Primer Món, en diu: “Quan vam creuar els Pirineus vam dormir en tendes de campanya i va ser realment maco. Són impagables les estones d’estar sols enmig de la natura i els canvis que suposa passar d’una banda a l’altra”, recorda el Franc.