Estils 06/03/2014

"Vull tenir barba": 'hipsters' costi el que costi

Els implants de pèl a la cara creixen a Nova York. Una barba sencera costa més de 5.000 euros, dissimular les clapes, uns 2.000

Ara / Efe
3 min
Un noi amb barba a Williamsburg / Charline Tetiyevsky

Nova YorkSer barbamec i 'hipster' alhora pot ser un problema. Es torna a portar l'estètica llenyataire: les mandíbules han de ser frondoses per estar a l'última.

"Hola, no em jutgeu per preguntar això, però m'estic començant a desesperar. Acabo de fer 22 anys i continua sense sortir-me barba, més enllà d'una lleugera ombra de bigoti", escriu un jove al fòrum Beard Board (una mena club dels barbuts) després d'haver provat sense èxit medicines que combaten l'alopècia.

Als Estats Units ja han trobat la solució: barbes implantades. La demanda de pèl a la cara s'ha disparat els últims mesos a les clíniques d'implants de Nova York, tal com recull el 'New York Post'.

A Nova York, la barba comença a tenir un toc de distinció polivalent: barba per als executius que volen ser més agressius, per als galants que volen ser més masculins i per als 'hipsters' que volen ser més 'hipsters'. I les consultes d'empelts capil·lars comencen a notar un augment de clients que pregunten específicament per un trasplantament del pèl de la cara.

Implantar una barba sencera costa entre 7.000 i 8.000 dòlars (entre 5.000 i 5.800 euros ) i, si el que cal és un farciment o dissimular aquelles zones en què el pèl no creix tant, el preu pot rondar els 2.000 o 3.000 dòlars (1.500 o 2.2003 euros ). Val la pena?

"El trasplantament de cabells facial s'ha fet popular en gran part perquè la gent s'ha adonat del resultat tan natural que es pot obtenir", assegura a EFE el doctor Kevin Ende, que va començar a oferir aquest servei el 2007 i en l'últim any ha vist com es convertia en un dels serveis estrella de la seva clínica a Madison Avenue. Cada setmana té una o dues persones que demanen informació.

"Al principi va començar com un servei per a aquells pacients que s'havien cremat la cara, per acne o per cicatrius que fan que la barba hagi perdut continuïtat a la cara", explica el doctor.

A la consulta de la doctora Yael Halaas, també a Manhattan, els més habituals eren dones que estaven canviant de sexe i que no podien aconseguir una barba espessa amb el tractament hormonal. També jueus ultraortodoxos ("una comunitat en la qual la barba té un paper important", diu a EFE) i algunes comunitats asiàtiques i llatinoamericanes que genèticament desenvolupen menys borrissol facial.

"Però des de fa tres anys arriben cada mes almenys 4 o 5 'hipsters' d'entre 20 i 30 anys que volen la barba només per una qüestió de moda", assegura aquesta metgessa d'origen cubà-argentí.

El procés quirúrgic no és gaire diferent de qualsevol empelt capil·lar: el lloc clàssic d'on s'agafa el pèl és la part del clatell i, un cop agafat, es pot implantar al cap, als braços, a les cames o a la cara.

"El pèl, tot i que no és igual, dóna un resultat molt natural si el poses en la direcció i l'angle correctes, és a dir, paral·lel a la cara", assegura Ende, que recorda que no és una operació dolorosa sinó que, amb una senzilla anestèsia local, es porta a terme, i l'endemà el pacient està com nou.

"Una vegada implantada, la barba cau i al cap de tres mesos torna amb el cicle natural dels cabells. T'afaites, la retalles... en fas el que vulguis, com si fos una barba natural", afegeix el doctor Ende.

Halaas matisa que "com que és pèl del cap, creix a una velocitat diferent que la barba natural o les celles, que estan programades per a un altre ritme".

Però malgrat l'auge 'hipster' a barris com Williamsburg, a Brooklyn, on la barba espessa dóna un aspecte de modernitat i bohèmia i artística, Ende apunta que els barbamecs enyoren, sobretot, la masculinitat que dóna una mandíbula espessa.

"Segueix sent una de les raons per les quals és popular aquest trasplantament. Els pacients que no tenen cap tipus de pèl tenen cert sentiment de feminitat. I pensen que amb el pèl que tenen no n'hi ha prou, i volen semblar més masculins", conclou Ende.

La barba, al llarg de la història, ha representat valors positius, com la virilitat, la saviesa i un estatus social. També de negatius, com el barbarisme (d'on etimològicament ve la paraula: en llatí 'barbarus' significa estranger), excentricitat o satanisme. De la mateixa manera que s'ha representat tradicionalment amb barba a Jesucrist, Déu, Thor o Posidó.

Avui, però, els clients d'Ende o Halaas porten fotos de Ryan Gosling, Jake Gyllenhaal, Tony Parker, alguna estrella del rock independent o fins i tot de Javier Bardem.

stats