Drenatge limfàtic, massatges facials o raspallar-se el cos: què hi ha de cert en aquestes tècniques?

Nova YorkSi passeu una mica de temps a TikTok o Instagram, segur que haureu vist algú que raspalla o fa massatges a la pell a la recerca d'una millora, ja sigui de salut o de la seva aparença. Els testimonis d'aquestes experiències abunden: diuen que el raspallat del cos serveix per afluixar les extremitats rígides, el gua sha (un massatge facial que es fa amb un tipus especial de pedra) per tenir una mandíbula esculpida, els estris vibratoris per fer massatges facials serveixen per a reduir la cara de son i el raspallat en sec per “desintoxicar”. Aquests continguts acumulen desenes de milions de visites a TikTok en els últims anys. S'hi poden veure celebrities com Gwyneth Paltrow i Elle Macpherson assegurant la seva eficàcia.

Totes aquestes tècniques se centren en el mateix concepte: promoure la circulació d'un fluid incolor i aquós anomenat limfa, que transporta els glòbuls blancs cap a i des dels òrgans del cos i transporta els residus de les cèl·lules i els teixits als ganglis limfàtics, on es filtren i tornen al torrent sanguini. Se suposa que el moviment d'escombratge del raspallat en sec -que consisteix a fer cercles petits amb raspall per tot el cos— i els impulsos dels estris vibratoris per fer un massatge facial van desfent amb cura els possibles bloquejos en el flux limfàtic. El gua sha i el raspat de cos –que és una versió completa del gua sha amb eines similars– i el massatge amb un corró de jade –en el qual es fa rodar una eina de pedra arrodonida sobre la cara–, són tècniques destinades a empènyer, o drenar, el líquid limfàtic cap als ganglis limfàtics, on es filtra i després es retorna al torrent sanguini.

Però en tots aquests testimonis hi falten les respostes a algunes preguntes clau: aquestes pràctiques de veritat estimulen el flux limfàtic? I, si és així, quins resultats podem esperar-ne?

Com funciona el sistema limfàtic?

En molts sentits, el sistema limfàtic és el germà menystingut del sistema circulatori, ja que és menys conegut i investigat que el seu homòleg, segons explica Shan Liao, professora adjunta d'Immunologia de la Universitat de Calgary a Alberta, Canadà. No obstant això, és un sistema essencial per al bon funcionament del sistema immunitari i la salut cel·lular. La limfa s'acumula de manera natural en els teixits del cos i després viatja a través d'una intricada xarxa de vasos fins als ganglis limfàtics, que actuen com a sistema de filtració abans que el líquid torni al torrent sanguini, segons diu Liao.

La limfa no es bombeja com la sang: “No tenim un cor limfàtic”, destaca l'experta, encara que els vasos limfàtics sí que bateguen una mica. També poden utilitzar el pols dels vasos sanguinis, fent servir aquesta força per ajudar el moviment. Però el flux limfàtic es genera sobretot quan respirem, ens estirem i ens movem.

Quan el fluid limfàtic no es mou a través dels vasos de manera correcta, pot acumular-se en els teixits, la qual cosa ocasiona inflamació o limfoedema, afegeix Liao. Això pot provocar rigidesa o pesadesa en les extremitats, un rang de moviment restringit i canvis en el gruix o la coloració de la pell. El limfoedema és un problema que es dona sobretot en pacients amb càncer i persones que s'han sotmès a una cirurgia, ja que els vasos limfàtics poden estar bloquejats per tumors o danyats per la radioteràpia i les intervencions quirúrgiques, que poden fer malbé les seves connexions. A més, al voltant d'una de cada 100.000 persones tenen gens que porten a desenvolupar un limfoedema crònic, en la infància o en la joventut. La inflamació per qualsevol mena d'acumulació limfàtica pot fer-nos més propensos a infeccions recurrents, en particular quan no es tracten, ja que les cèl·lules immunitàries no poden viatjar amb eficiència fins als seus objectius, destaca Liao.

En el cas de la majoria de les persones sanes, el flux limfàtic és adequat tant si fem alguna cosa per millorar el nostre sistema limfàtic com si no.

No obstant això, hi ha moltes pràctiques de medicina alternativa —des de la medicina tradicional xinesa fins a la naturopatia i l'ayurveda— que utilitzen aquestes tècniques del massatge limfàtic per “restablir l'equilibri” del cos i impulsar la funció immunitària en les persones sanes. Encara que no són estrictament necessàries per fer-nos estar sans, aquests mètodes sí que són una manera de posar-se en sintonia amb les fluctuacions naturals del cos, afirma Melissa Ventimiglia, professora adjunta de medicina familiar a la Facultat de Medicina Osteopàtica de l'Institut Tecnològic de Nova York. I també poden tenir efectes immediats, encara que temporals, en l'aparença de la pell.

Què opinen els experts sobre el drenatge limfàtic?

Les referències a la limfa en la medicina tradicional xinesa es remunten a 2.000 anys enrere, segons diu Yumi Ridsdale, practicant de medicina xinesa a Ontario, Canadà. “Per descomptat que no fan servir el terme sistema limfàtic, "perquè aquesta paraula no existia com a tal”, comenta, però la medicina tradicional xinesa emfatitza la importància de la circulació limfàtica i els practicants moderns d'aquesta mena de medicina solen incorporar el gua sha, el raspat corporal i el raspallat en sec en els seus tractaments.

Hi ha pocs estudis acadèmics que analitzin si aquestes tècniques funcionen bé i els que hi ha es limiten a mostres petites. Les recerques existents suggereixen que la tècnica del massatge de drenatge limfàtic manual, que consisteix a fregar i donar copets lleugers a unes determinades parts del cos per fomentar el moviment i el drenatge de la limfa, són eficaces per reduir la inflor en els pacients amb càncer. Altres recerques, encara que també limitades, suggereixen que el gua sha i el massatge facial amb corrons podrien augmentar la circulació sanguínia i l'aportació d'oxigen a la pell, necessària per al creixement de cèl·lules noves.

Fer massatges a la limfa pot ajudar a estimular el seu flux i evitar una sensació de “congestió corporal”, segons explica Melissa Ventimiglia, especialment després de dormir o passar molta estona asseguts. També es poden notar canvis immediats en la pell i el rostre —una reducció de la inflor o un aspecte més esculpit— amb el gua sha o altres tècniques similars, tal com diu Yumi Ridsdale, encara que aquests efectes només duren unes hores com a molt.

I és que les claus per mantenir la salut limfàtica són les mateixes que valen per a la nostra salut en general: fer exercici, menjar sa i respirar profundament. Tractant-se del drenatge limfàtic i totes les tècniques i eines de massatge relacionades, Ventimiglia diu: "Feu-les servir si en gaudiu".

Com provar-ho

Pots fer-te un massatge a la cara i al cos amb la part tova dels dits, els artells o els palmells de les mans, o amb corrons, raspadors o raspalls secs. La millor regla per al cos és començar pels dits dels peus i de les mans i avançar cap al centre. En canvi, si es vol raspallar en sec, cal fer petits moviments circulars per les extremitats i l'abdomen.

En el cas del rostre, es treballa des de la línia mitjana de la cara i es va cap amunt i cap a fora. Algunes persones passen els artells a través de la línia de la mandíbula o els pòmuls, unes altres recomanen empènyer els talons de les mans als costats de la boca i arrossegar-los cap a les temples (imagina que la teva mà és com un cuc que arriba fins a les orelles).

Com que els vasos limfàtics tenen vàlvules unidireccionals, tota la xarxa circula en una única direcció, diu Ventimiglia, per la qual cosa cal fer el massatge en la mateixa direcció que el flux limfàtic existent. Si es fa en contra del flux natural no serà útil, encara que no sigui perjudicial.

Si no tens clar quina ha de ser la direcció del massatge, “pots aprendre fàcilment sobre mapes limfàtics en llibres o fins i tot a YouTube, no és tan difícil”, diu Ridsdale. Fins i tot a la pàgina web de Martha Stewart hi ha una guia. Però tingues en compte que “més no és millor”, destaca. Entre 10 i 20 minuts en qualsevol zona és més que suficient perquè les coses flueixin.

També hi ha alguns ganglis limfàtics grans que pots ajudar a drenar aplicant una mica de pressió, aconsella Ridsdale: per exemple a les axil·les, per sobre de les clavícules, a l'engonal, a l'espai de sota l'orella i darrere de la mandíbula. Ajudar la limfa és una manera de prendre's un moment per pensar com se sent el nostre cos a cada moment, assegura Ridsdale, i afegeix que, en la seva opinió, “tothom hauria de fer-ho”.