La bicicleta, molt més que un mitjà de transport

BarcelonaLa bicicleta viu una edat d’or en el seu doble vessant, com a mitjà de transport i com a esport. A més, des del punt de vista de la sostenibilitat, té molts valors que afavoreixen l’extensió del seu ús, perquè no contamina, no fa soroll i és àgil. Malgrat això, encara no té ben resolta la seva convivència amb els cotxes, sobretot a les grans ciutats i a les carreteres de muntanya.

A Formentera, el joier Roc Majoral explica que la bicicleta és el mitjà de transport per antonomàsia de l’illa. Ell hi havia anat des de petit, però va ser a Barcelona quan va començar a sortir amb bicicleta amb una idea més esportiva. “Hi anava amb amics, amb la colla, i aviat es va convertir en el meu esport”, recorda.

Actualment, el Roc assegura que anar amb bicicleta s’ha convertit en tota una manera de viure pels valors que li aporta. “És una via d’escapament que em fa oblidar de tot tan bon punt començo a pedalar, perquè estàs en moviment i tens la sensació de llibertat”, assenyala. A més, per més que visqui en una ciutat, en trenta minuts pedalant pot arribar a la muntanya, sigui a Collserola o a altres espais verds, com la serralada Prelitoral del Maresme.

A part del component d’evasió, Majoral destaca la socialització que suposa el fet d’anar amb bicicleta, per totes les hores compartides en les excursions amb els amics, i també per l’exigència física que es requereix, malgrat que d’entrada no ho sembli. Ell la fa servir diàriament per traslladar-se de casa al taller, i els matins de cap de setmana fa excursions més llargues.

Mentrestant, Albert Adami, net dels fundadors de la marca catalana Rabasa, i el seu director actual, recorda com el 1922, l’any de la fundació, les bicicletes que venien estaven pensades únicament com a mitjà de transport. “Tenir un cotxe era un luxe; per tant, la gent confiava en la bicicleta per anar amb més rapidesa i econòmicament d’un lloc a un altre”, diu Adami.

Pràctica i ecològica

Quan la motocicleta i el cotxe es van estendre, la bicicleta va quedar relegada a una joguina per a criatures i per fer esport. “El seu ús només tenia aquesta dicotomia, que encara avui es manté, però ara ha ressorgit amb força com a mitjà de transport, perquè lliga amb l’ecologia. A més, és molt pràctic perquè pel poc esforç que suposa i el seu pes lleuger pot fer moure forces pesants amb agilitat”, opina Adami.

Sobre les tendències que han afectat la bicicleta, de la qual n’hi ha tants models com usos se’n poden fer, el director de Rabasa considera que, en el fons, “els canvis fets són petits, perquè geomètricament no se’n poden fer gaires”. D’altra banda, Adami, que actualment porta la bicicleta d’un únic plat amb 12 o 15 pinyons, també comenta que la divisió antiga que hi havia entre bicicletes d’homes i de dones ha canviat. Antigament, les bicicletes per a les noies tenien un tub baix entre pedal i pedal perquè els fos més fàcil pujar al seient amb faldilla. “Es creia també que el tub recte entre pedal i pedal faria impressió a les noies”, diu Adami. Encara que són conceptes i models d’altres temps, al mercat encara es poden trobar bicicletes amb la distinció per a homes i dones.

Per la seva banda, Jordi Barri, que professionalment es dedica a dirigir el grup de restaurants saludables Teresa Carles, sosté que “la bicicleta genera addicció”. I, per remarcar-ho, recorda estudis que han investigat com “anar amb bicicleta genera substàncies positives, com la serotonina”. Sigui com sigui, ell ho comprova diàriament, perquè anar amb bicicleta el fa sentir “més feliç”.

Barri va descobrir la bicicleta quan uns amics van animar-lo perquè els acompanyés els caps de setmana. “Durant les excursions llargues dels dissabtes i diumenges vaig fer una colla d’amics amb qui compartim reflexions i confidències. Et trobes unit per la bicicleta”, diu. De fet, la tradició dels grups d’amics que van amb bicicleta ha estat sempre molt arrelada al nostre país.

A poc a poc, Barri va acabar convertint la bicicleta en esport, i després en esport professional. “M’hi va engrescar un amic, en Valentí Sanjuan, amb qui vam fer un pacte perquè ell s’alimentés millor, i jo, a canvi, aprenia d’ell a entrenar-me professionalment”. Ara el Jordi ja pot dir que ha fet la cursa més dura del món en mountain bike, la Cape Epic, que es fa a Sud-àfrica i suposa pedalar diàriament 100 quilòmetres durant vuit etapes. Acabar-la, malgrat totes les dificultats que van patir els dos ciclistes, els va animar a tornar-la a fer, i actualment ja s’entrenen per participar-hi per tercera vegada.

A l’hora d’entrenar-se, Jordi Barri reconeix que l’esport de la bicicleta té un component egoista: “Si vols estar preparat, t’has d’entrenar una mitjana de 10 o 15 hores a la setmana, i per tant t’has d’organitzar molt bé per compaginar-ho amb la feina, la parella o la família”. Durant els dies laborals entrena amb un rodet connectat amb Bluetooth que li permet fer entrenaments en línia amb altra gent. I és els caps de setmana quan va a ports de muntanya, “on no hi ha gaire trànsit”, explica. Justament, la difícil convivència amb els cotxes fa que el director del grup Teresa Carles triï els llocs de muntanya més allunyats per entrenar-se.

Consells per començar

Per a tots aquells que es vulguin iniciar en l’esport de la bicicleta, l’esportista Astrid Barqué recomana que es comenci amb una bicicleta tot terreny (BTT), que permet anar per tota mena de terrenys sense haver de patir per si es punxa una roda. I en ser un esport de resistència, també recomana fer exercicis per muscular el tronc inferior del cos.

A l’hora de vestir-se per pedalar, el més important, segons Barqué, és protegir-se la pell del cul. “Hi ha pantalons especials amb un coixinet, que s’anomenen culot”, diu. D’aquest tipus ja n’hi ha en format de pantaló ample, i per tant ja no cal anar amb malles ciclistes estretes. Malgrat això, Barqué opina que les malles (els pantalons) i els mallots (les samarretes) tenen avantatges, perquè permeten agafar velocitat sense el perill d’enganxar-se amb elements que es puguin trobar pels diferents terrenys. I, d’altra banda, els mallots tenen butxaques posteriors, a la part lumbar de l’esquena, on es poden desar objectes que es necessitin mentre es pedala.

A part de les malles i els mallots, Astrid Barqué també recomana guants, “sobretot si es té una pell fina”, per prevenir les llagues a les mans. “A poc a poc es poden anar fent més inversions, com ara unes sabates amb cala per tenir un pedal automàtic, i així treure més rendiment de cada una de les pedalades”, afirma.

I entre les millors rutes per començar, Barqué suggereix les Vies Verdes, com la del Carrilet, que va de Girona a Sant Feliu de Guíxols, o la de Xerta i la de Ripoll, que, “malgrat que són complexes, són aptes per a tothom que vagi habitualment en bicicleta”. Si es viu lluny d’aquestes Vies Verdes, Astrid Barqué recomana l’apli Wikiloc, on hi ha rutes que es poden perfilar amb filtres de distància, nivell de dificultat i la bicicleta amb què es va (de carretera o de muntanya). “És una apli en què els usuaris poden pujar-hi rutes i, per tant, constantment té propostes noves”, conclou Barqués.

Bicis plegables de disseny

A Barcelona, Lluís Ferrer dirigeix el concessionari oficial a l’Estat de la marca anglesa de bicicletes plegables Brompton Junction. “El disseny original es va crear el 1975, però no es va començar a comercialitzar fins al 1982”, diu Ferrer. Des de llavors el tipus de plegat de la bicicleta és el mateix, amb una coreografia exacta de 5 moviments.

Plegar la bicicleta es va estendre de seguida a moltes més marques del mercat, per la facilitat que suposa per traslladar-la o desar-la, però Ferrer sosté que “cap marca ha aconseguit un plegat tan senzill i eficient com el de la Brompton”, que té un preu semblant a l’últim model del telèfon mòbil Apple. “El preu es justifica perquè les bicicletes estan fetes a mà”, diu Ferrer.