Carn vegetal per a una nova generació

Barcelona"Una forta abraçada a tota la família vegana. Que l'hamburguesa de tofu vos faci bon profit". És una piulada publicada de finals d'octubre que anava acompanyada de la imatge d'un entrecot fent-se a la planxa. L'autor no en detalla els motius, però sembla evident que la intenció era fer befa dels vegans, especialment de les imitacions dels plats tradicionals, com l'hamburguesa, que en els últims anys s'han reproduït a partir de vegetals (soja, tofu, proteïna vegetal). Aquesta mena de reaccions són habituals, especialment ara que els plats d'origen vegetal ja no només es venen en els espais vegetarians –com la recentment inaugurada carnisseria vegana de Barcelona, la primera de Catalunya– sinó que també ocupen espais als supermercats majoritaris. Avui dia cada cop és més fàcil topar-se amb més productes sense rastre d'origen animal que, fins fa res, associàvem a una carnisseria de les de tota la vida. És el cas dels nuggets, les aletes o les mandonguilles veganes.

"L'auge de la carn vegetal és evident i respon a una voluntat de canvi d'una part creixent de la població, sobretot jove, que vol menjar d'una altra manera. Que estiguin funcionant tan bé és un símptoma molt visible d'aquest nou paradigma", explica Marta Tafalla, doctora en filosofia, professora d'ètica i estètica a la UAB i membre del consell científic del Centre for Animal Ethics a la UPF. Segons diu Tafalla, les carns substitutives, és a dir, les que busquen assemblar-se a la carn que tradicionalment associem a una dieta carnívora però sense tenir cap part animal, són un magnífic pont per a aquells que estan en plena transició de completar una dieta 100% vegana: "Si per motius ètics decideixes deixar de menjar carn de sobte, se't pot fer una muntanya. Trobar-te aquests substitutius facilita les coses".

Els estudis realitzats indiquen que el consum de menjar vegà ha crescut prop d'un 50% des del 2020, una dada que confirma l'èxit d'una empresa com Heura, possiblement la marca de menjar de carn d'origen vegetal més coneguda del nostre circuit. Amb la base de la seva proteïna vegetal, que recorda molt al gust de pollastre, explicaven en una entrevista a l'ARA que fa dos anys havien triplicat la facturació de l'anterior. Una tendència que no s'hauria d'haver aturat, al contrari, si fem cas de les dades: a l'Estat hi ha prop de 4 milions de persones que segueixen una dieta vegetariana o vegana, cosa que suposa un 10% de la població total i que situa l'espanyol com un dels 10 estats més vegetarians del món segons un estudi de Lantern.

Una ajuda a la transició

Núria Bou, de 30 anys, recorda que quan va decidir ser vegana va necessitar investigar ingredients que desconeixia i noves receptes per obtenir una dieta prou variada, que li agradés i que sabés fer: "Aquí tots tenim molt integrat com cuinar en la dieta mediterrània, però la cosa es complica quan passem a la vegana. La corba d'aprenentatge va ser complicada", diu. En aquest sentit, la progressiva introducció d'aquests productes ha suposat un alleujament per a vegans com Bou, que va trobar en la carn d'origen vegetal una ampliació de gustos que enyorava. A més, també li ha facilitat la vida a l'hora de compartir àpats amb els que segueixen una dieta carnívora: "Ja puc convidar a qui vulgui a casa, fer aquest tipus de producte i que ningú no em faci mala cara... fins i tot puc fer un estofat! A més, m'ha permès ampliar el radi dels restaurants, ja que molts estan introduint aquest tipus d'aliments", explica.

Sandra Martínez, de 30 anys, ja en fa 12 que segueix una dieta vegana, una opció conscient per "motius ètics, empatia i compassió envers els animals" i que va reafirmar quan va informar-se sobre la petjada de la indústria càrnia respecte al canvi climàtic. Martínez, que reconeix que si es pot permetre ser vegana és perquè té "el privilegi d'escollir què menjar", ha trobat en les carns substitutives una alternativa en "consonància" amb els seus valors: "És un producte que facilita la reducció del consum de carn, no només per als vegans, sinó també per als carnívors que l'han incorporat per motius de salut i sostenibilitat".

El problema de dir-ne 'carn'

Paral·lel a l'èxit també n'ha crescut el rebuig. Les crítiques i les mofes que reben els vegans acostumen a ser inofensives, però poden arribar a ser molestes. "Respon a una tendència generalitzada de menystenir la minoria", explica Sandra Martínez, que apunta al fet que el veganisme "interpel·li a les contradiccions que tots tenim, d'aquí que siguis difícil de gestionar". Un dels fets més incomprensibles per a algunes persones gira al voltant de la necessitat del col·lectiu d'adoptar noms –carn, salsitxes, embotits– i buscar gustos idèntics als que han renunciat voluntàriament. De fet, fins i tot la Unió Europea va haver de pronunciar-se en aquesta batalla i l’octubre del 2020 va rebutjar una esmena que pretenia prohibir l'ús dels termes carn o hamburguesa per als productes d'origen vegetal. Així la Unió Europea va aprovar que d'aquests nous productes sí que se'n pugui dir carn. Marta Tafalla no acaba d'entendre la polèmica i per què molesta que s'utilitzin paraules com hamburguesa o nuggets per referir-se a menjar vegetal. "¿Realment és tan important el llenguatge?", és pregunta la doctora: "El més rellevant és que sàpigues de què estàs parlant. S'està donant importància a unes paraules que no en tenen", explica. Tot i que estan acostumats a les crítiques, Tafalla pensa que el canvi cap a la reducció del consum de carn "és inevitable", perquè les noves generacions pugen "molt conscienciades". D'aquí que en faci un avís als crítics: "Tingueu paciència i escolteu el que us diuen els joves".