Casar-se en la intimitat d’‘¡Hola!’

El marquès de Griñón, Carlos Falcó, s’ha casat, i resulta que això és notícia. Almenys per a ¡Hola!, que segueix obcecada a resseguir totes les vicissituds de la parella que formen l’aristòcrata i l’exmodel -que ningú recorda de cap anunci...- Esther Doña, a la qual a mi m’agrada més anomenar Esther Ñoña, per l’avorriment que em sol generar tant a nivell estètic com verbal. Donant per bo que sigui notícia que algú que ja s’ha casat tres cops -ell és molt tradicional, es casa amb totes...- ho torni a fer, crec que les famolenques revistes haurien de tenir més cura en la caça i captura d’històries pseudoglamuroses per dignificar les seves pàgines.

La boda entre Falcó i Doña Esther, per a la qual no van sortir ni de casa perquè es va fer en un palau propietat d’ell a Madrid, va tenir un total de cinc assistents. Els dos nuvis, l’advocat d’ell -que devia vigilar que a última hora no li canviessin cap paper al marquès-, la dona d’aquest -imaginin quin pal haver d’anar sol a un casament on ets l’únic invitat, és com anar al Burger King un dia que no vols cuinar però amb esmòquing...- i un alcalde que els casava, que, com sempre passa a la gent de l’establishment, era amic de la parella. En conjunt, un desplegament de rancior prou important per fer encara més trista la mort d’arbres per convertir-los en paper cuixé.

Però atenció perquè la rancior no acaba aquí. Aquesta grandiosa cerimònia civil es va fer d’amagat. Boda secreta, titulaven els mitjans. Cap dels cinc fills de Falcó sabia res del casori, i així, un cop ja s’havia formalitzat l’enllaç -hiperformalitzat, podríem dir, perquè són parella de fet des de gairebé quan van començar a sortir-, els van trucar i els van poder parlar de fets consumats. És fàcil pensar que no els havien dit res als fills d’ell perquè la bogeria pròpia de l’edat podria haver fet que ho expliquessin a tort i a dret. Però, esclar, aquest pretext aquí no funciona, perquè alguns dels fills d’ell són més grans que la núvia. Per tant, partint d’aquesta base, ella també podria haver-ho esbombat. L’altra excusa possible per no dir als seus fills que es casava és que entre aquests hi ha Tamara Falcó, capaç d’espifiar-la confessant secrets que fins i tot no se li han explicat. Però no han dit tampoc que fos per això. O sigui que tot apunta que el casament era només un tràmit que han decidit explotar comercialment a través d’una revista; han fet una mica de xou perquè quedi vendible i no ho han explicat a ningú perquè no els importava gens estar allà sols perquè l’únic que volien era firmar i passar per caixa. Això, o que els fills d’ell -ella no en té, tot i que amb 39 anys encara és a temps de tenir-ne...- no estan gaire encantats amb aquest amor d’última hora del terratinent, que va ser marit d’ Isabel Preysler del 1980 al 1985.

En qualsevol cas, si vostès són fetitxistes de les perles, poden estar tranquils i tranquil·les, perquè ja han anunciat que hi haurà festa grossa. Ella es veu que ja està parlant amb Rosa Clará perquè li faci un vestit, i ningú no té cap dubte que hi haurà un ampli reportatge del festival del brocat i la pedreria que sens dubte faran en una finca d’ell, que de passada promocionaran com a lloc ideal per celebrar-hi cerimònies avantgarde com la d’ells. Per tant, marxin tranquils de vacances. Esther Doña està profundament enamorada de l’octogenari i vol fer tots els passos que marca casar-se pel ritual d’ ¡Hola! Per cert, els nuvis ja estan de lluna de mel. Han anat a diferents llocs de l’Àfrica. Això, tenint en compte que ell és molt amic del rei emèrit, em porta a pensar que potser faran un posat a Botswana. M’encantaria. L’Espanya bizarra picant-se l’ullet des de les revistes...

Com Falcó, tampoc han tingut gaire sort aquesta setmana els grans ducs de Luxemburg, Enric i Maria Teresa. Es veu que la seva residència estival s’ha vist afectada per l’incendi de Bormes-les-Mimosas -pot ser més pijo, un topònim?-, a la Costa Blava, i els han hagut d’evacuar a “un lloc segur”. ¿Devien fer nit en un pavelló esportiu? ¿Li devien portar una poma golden i un entrepà de pernil dolç, a Enric? ¿Els ha permès l’experiència entendre Alba Carrillo a Supervivientes? ¿Les forces de seguretat franceses van ser realment republicanes i van tractar tothom igual? ¿Van considerar que l’únic lloc segur era un hotel de cinc estrelles? ¿Veurem fotos del camisó ducal que duia Maria Teresa a la una de la matinada quan va sortir rabent de casa? Quan vius envoltat de riqueses i et diuen que potser se’t cremarà la casa, ¿penses a emportar-te el Rembrandt o el Monet, o vas tan sobrat que fuges passant de tot? Quantes preguntes que no puc respondre. Els demano disculpes. A veure si ¡Hola! ens ho arregla la setmana que ve. Per cert, que marxo de vacances. A veure si aconsegueixo reconciliar-me amb la vida... Ens retrobarem aquí mateix d’aquí tres setmanes. Si no se’m crema el palau, esclar...