El 080 corona de nou el potencial de Carlotaoms

BarcelonaLa moda és un déjà vu. I el 080, a vegades, també. Set mesos més tard, dues jovenetes tornaven a abraçar-se emocionades quan van sentir el nom de Carlotaoms. No els en faltaven motius, a Elisabet Carlota i Elisenda Oms: acabaven de guanyar el Premi Nacional al Disseny Emergent per “la seva capacitat de traduir un concepte en una col·lecció, per la recerca, per l’ús dels colors, pels estampats i per la creativitat”, segons el veredicte llegit per Simonetta Gianfelici, presidenta del jurat en aquesta edició. Dues col·leccions sobre la passarel·la i dos guardons. El premi? A més de tornar gratis al 080, un xec de 15.000 euros gentilesa de Desigual i un estand gratuït a la fira Who’s Next de París. Una bona empenta per fer créixer una marca que s’autodefineix com a “ agender [sense gènere] i de quilòmetre zero” i que amb la col·lecció premiada va demostrar un gran potencial.

Qui també pot llançar les campanes al vol és Txell Miras. Un dels referents entre els dissenyadors independents catalans tanca una setmana de cine: acaba d’inaugurar NU#02 -una botiga a l’Eixample que comparteix amb Josep Abril i Miriam Ponsa- i ara s’emporta el Premi Nacional a la Millor Col·lecció, prenent el relleu de Celia Vela. Miras va agrair que es valorés una col·lecció tan “arriscada” com la seva, on va desconstruir els codis del vestuari religiós però sense perdre ni estil propi ni sentit comercial.

La moda com a denúncia

Després de l’entrega de premis va ser el torn de Brain & Beast, que tancava la quarta jornada del 080 en una Casa Llotja de Mar plena fins a la bandera. I és que aquest irreverent trio de creadors són especialistes a atreure multituds, a l’estil de Manuel Bolaño. La col·lecció Interlude N.01 simbolitzava un impàs: Brain & Beast diu adéu a la seva botiga del Born i, a partir d’ara, centrarà la seva energia a utilitzar la moda com a vehicle de denúncia. Amb els 18 looks que van treure a la passarel·la -lluïts per amics- ja es va copsar que tot i sofisticar-se no perdran el seu ADN, basat en la mescla esbojarrada de teixits (des de brocats de Gratacós fins a mantes de Càritas). Com sempre, reivindicació punyent, però en clau festiva.

Qui s’ho pren tot més seriosament és Xavi Grados, un jove dissenyador d’Igualada que també aspirava al premi que es va endur Carlotaoms. La seva col·lecció de debut va ser una declaració d’amor al punt, treballat des de l’emoció continguda. Va presentar looks sobris i arquitectònics per a home i per a dona, que van compartir uns interessants tops desagullats en blau. Tot plegat molt conceptual. Qui va fugir de la introspecció és Núria Bisbal, la creativa d’Aldomartins. A Vent del nord va mesclar moltes referències (estil victorià, toc militar, anys 70 i estampats ètnics), però la combinació d’ingredients li va sortir dolça i femenina. El pròxim hivern vol vestir-nos amb pantalons acampanats i faldilles de micropana, bruses amb llaçada al coll i meravellosos abrics i capes de jacquard decorats amb ribets de pell. En canvi, Menchén Tomàs va fer sortir la seva versió més canalla, amb cotilles, vestits bomber i diverses peces que combinaven canalés i estampats geomètrics. Però no es va oblidar de les nits de festa més refinades, amb vestits esquitxats amb lluentons de nacre.

Luxe a l’abast de pocs

Al llarg del dia també van desfilar dues marques comercials com Yerse i Torras, correctes, i dues de molt exclusives. VM La Sibèria va enlluernar amb una proposta pensada per enaltir les seves magnífiques peces d’abric que embolcallaven vestits, tops i pantalons confeccionats també en pells naturals. Pur luxe a l’abast de molt pocs. Lupo -la prestigiosa marca de bosses de mà- va inspirar-se en l’arquitectura de Barcelona per bastir una col·lecció d’esperit sport chic i molt estructurada, amb una encertada mescla de textures.