Esport
Estils 07/10/2021

Del delta de l'Ebre al cap de Creus en patí de vela

El periodista de l'ARA Daniel Romaní completa la ruta del sud al nord del país navegant en aquesta embarcació tradicional catalana

4 min
Daniel Romaní el patí de vela utilitzat per la travessia 'Catalunya a vela 2021'

BARCELONANo només hivernen certs animals, també ho fan algunes de les millors idees. Són aquells pensaments que, adormits, esperen el moment ideal per concretar-se. El periodista Daniel Romaní en tenia un i el va convertir en un pla, latent però disposat a fer-se: tornar a fer una ruta llarga amb patí de vela, l'embarcació amb la qual tantes vegades havia navegat de jove, quan feia de monitor. No es pot dir que recórrer tot el litoral del país fos el somni de la seva vida, però sí un propòsit que havia anat apareixent. I aquest estiu va arribar l'ocasió completant el projecte Catalunya a Vela 2021, una ruta des de les Cases d'Alcanar fins al cap de Creus en una embarcació que Romaní coneix molt bé, tot i fer molts anys que no hi navegava. Això sí, muntar-hi "és com anar en bicicleta", diu. Fer-ho de baix cap a dalt també incloïa cert simbolisme personal: tot i la seva gran experiència, començar a l'Ebre era fer-ho en un terreny verge per a Romaní.

Del delta de l'Ebre al cap de Creus amb patí de vela

No va ser un viatge que requerís una gran planificació; de fet, va ser força improvisat. De cop i volt tot quadrava, i l'1 d'agost es va llançar al mar amb el seu patí de vela. L'elecció del mitjà de transport no era intranscendent. A banda de ser-ne expert, Romaní volia aprofitar la ruta per celebrar el centenari d'aquesta embarcació sense timó, nascuda a principis de la dècada del 1920 al litoral badaloní. Apareguda com un vaixell de lleure, diuen que per anar a buscar aigües netes, és ideal per al tipus de travessia que havia ideat el mariner: "És lleuger, fàcil de muntar i desmuntar i aconsegueix una velocitat força important. A més, amb un dia pots fer una bona tirada i et permet arribar a les platges amb facilitat".

La força del vent

Durant els onze dies que va durar el viatge el vent manava. La idea de Romaní era navegar una mitjana de sis hores cada jornada, el que equivaldria a una quarantena de quilòmetres de costa. El periodista va calcular a partir d'un vent mitjà de força 3 i el pla es va complir, tot i algun contratemps que mai es pot predir quan ets a la mar. "De vent sempre n'hi ha una mica, tot i que pot canviar de direcció i trobar-te aturat al mig del mar. Em va passar durant tres hores a la zona del cap de Creus, tot i que el fet d'estar a tocar de Cadaqués va fer que no ens espantéssim", explica. En la major part del recorregut el patí de vela ha anat relativament a prop de terra, encara que també ha aprofitat, quan n'ha tingut l'oportunitat, per endinsar-se a mar obert per guanyar temps. Va ser el cas de la desembocadura de l'Ebre, en què el navegant va posar rumb a l'Ametlla de Mar en comptes de seguir el dibuix geogràfic del delta.

Daniel Romaní en plena navegació.

Romaní va planificar Catalunya a Vela 2021 amb austeritat: portar el mínim i aprofitar allotjaments coneguts quan acabés la jornada a mar. "Tinc la sort de tenir molts i bons amics, i vaig poder dormir a casa seva. Pel que fa al meu equipatge, era ben senzill: roba, raspall de dents i un iPad per poder seguir amb la meva feina a l'ARA", explica el mariner, que no ha deixat d'escriure durant la travessia. A més, va estar acompanyat quasi en tot moment. "Anant amb una altra persona el vaixell és menys lleuger, però es guanya companyia", recorda. Aquesta manera de navegar, a dos, ho fa tot més amè, tot i que quan el vent colla la conversa se'n va a norris.

Com sol passar en una aventura d'aquestes característiques, el viatge va deixar un bon grapat d'anècdotes, la majoria positives i enriquidores. Això sí, no semblava començar amb bon peu quan només faltaven 24 hores per iniciar-se. La tarda prèvia a l'estrena, amb tot preparat, a les Cases d'Alcanar es va desfermar una gran tempesta: "Va començar a bufar una ventolera impressionant, d'aquelles que fa abans d'un xàfec, i el mar estava agitadíssim. Un avís que a l'aigua, com també passa a la muntanya, se li ha de tenir molt respecte, perquè veient com estava el mar en aquell moment no sé si me n'hagués sortit", recorda Romaní. Sortosament, va trobar un molt bon temps durant la majoria de dies de navegació. 

Meduses i mitjons

No es va creuar amb cap tempesta, però les inclemències meteorològiques sí que van fer acte de presència. Va ser en la jornada en què l'aventurer va decidir fer marxa enrere, a Roses i coincidint amb el dia que celebrava el trentè aniversari del seu casament: "Per navegar amb vela lleugera pel cap de Creus ho has de veure clar; no és com el Maresme, on pots parar quan vulguis. Al sortir de Roses cap a Cadaqués, de seguida vaig trobar unes onades enormes, gegants, com no havia vist mai. Per prudència vaig decidir tornar, cosa que no havia fet mai", assegura. La fauna també va aparèixer, sobretot en les incomptables meduses que es va trobar en el camí i que el van portar a haver-se de posar mitjons d'esquiar en ple mes d'agost.

A banda d'aquest petit incís, la travessia pel litoral català de sud a nord va ser plàcida. Romaní va col·leccionar moments per recordar, sobretot a les precioses travessies per la badia dels Alfacs i el massís del Montgrí, i grans persones amb les quals va trobar-se pel camí. Ha conegut gent que l'ha ajudat i ha visitat cales pràcticament desertes en ple estiu, indrets als quals només s'accedeix per mar o després d'una bona caminada per terra.

Aquella idea latent primer va despertar i després es va complir, molts anys després. Ha sigut l'homenatge de Daniel Romaní a una embarcació que s'estima i a un esport que li porta grans records. "El món de la vela és un llenguatge que val la pena conèixer i gaudir", explica el periodista, que creu que avui dia al mar hi ha "massa motor en lloc de vela". De les Cases d'Alcanar fins al cap de Creus en patí de vela, una experiència per recordar que el protagonista recomana a tothom qui s'ho plantegi.

Il·lustració del patí de vela.
Un vaixell català

No hi ha una data exacta que consti en el naixement del patí de vela, també anomenat patí català, però sembla que els primers es van veure entre el 1920 i el 1925 a la platja de Badalona. Embarcació tradicional del país, és de tipus catamarà i compta amb una eslora de 5,60 metres. A més, es caracteritza per no tenir orsa, timó, botavara, ni sabres a la vela. Tot i que avui dia no viu el seu millor moment de popularitat, es poden trobar patins de vela a llocs com Bèlgica, Holanda, Alemanya i França, a banda de Catalunya i la resta dels Països Catalans, on encara se'n veuen a prop de la costa, el seu hàbitat natural.

stats