La dessuadora entra al museu

Nova YorkHi ha poques peces de roba amb tanta càrrega política, social i racial com la dessuadora. Durant molt de temps va ser el símbol de la moda urbana i més recentment l’hem vist al centre de campanyes publicitàries i a passarel·les de moda. La dessuadora és, avui, un imprescindible de l’armari contemporani, una declaració de lleialtat a una escola o a un equip, roba còmoda per a un viatge en avió i una imatge que pot desencadenar por i pànic.

Desitjada i criticada en la mateixa mesura, tot sovint mal entesa, la dessuadora està connectant actualment amb la desigualtat social, la cultura juvenil i la brutalitat policial, i fins i tot estan prohibides en determinats carrers, escoles i institucions del món. I des de principis de desembre ha entrat en un museu. The Hoodie és la primera mostra dedicada a tots aquests matisos polítics que té implícita la dessuadora i va obrir les portes l’1 de desembre al Het Nieuwe Instituut, l’institut holandès d’arquitectura, disseny i cultura digital de Rotterdam. Una exposició que barreja fotografia, música, portades de revista, fotogrames de pel·lícules així com una mostra de més de 600 dessuadores, que té com a objectiu emmarcar aquesta peça que segons la comissària de l’exposició, Lou Stoppard, és “inigualable”, diu, “per les tensions i contradiccions que carrega”.

La comissària explica que feia temps que volia organitzar una exposició sobre aquesta peça de roba, però que li costava trobar un lloc adequat en capitals de la moda més convencional com Londres o Nova York. El Het Nieuwe Instituut, amb el seu interès pels objectes de disseny i la cultura digital, va resultar un lloc ideal per explorar l’evolució de la dessuadora i la seva carrera sociopolítica. “La dessuadora és un bon exemple de producte de disseny que tots utilitzem i portem i que, com a conseqüència, s’ha convertit en gairebé invisible”, diu Guus Beumer, el director de l’Instituut, que havia treballat de director d’art en el món de la moda. “I tot i així, actualment, aquesta peça també té altres lectures de significat i privilegi que s’han de descodificar”.

The Hoodie mostra la història moderna d’aquesta peça de vestir, des de l’aparició de les primeres dessuadores, que portaven els boxejadors i obrers a la dècada dels 30, fins a la seva evolució com un imprescindible de la moda urbana als anys 70 i el seu paper en l’actualitat. La mostra explora quan i perquè la dessuadora va començar a estar relacionada amb determinades comunitats, com el món del hip-hop i Silicon Valley, i com els dissenys d’alguns dels grans noms de la moda hi han arribat a reflectir preocupacions socials com l’elitisme o la neutralitat de gènere.

A la mostra s’hi pot veure la dessuadora de pèl i llarga fins als peus del dissenyador nord-americà Rick Owens, que sembla una cuirassa per a la fi del món; mentre que la versió andrògina i utilitària que en fa Craig Green és una manera innovadora d’explorar la roba de treball. En canvi, les dessuadores de Vetements -la mítica marca parisenca coneguda per la capacitat de provocar i per la influència en el món de la moda gràcies a les seves desfilades, en què reimaginen la roba urbana- apareixen amb una inscripció: “És el meu aniversari i tot el que he rebut és aquesta dessuadora sobrevalorada de Vetements”.

Relació amb la criminalitat

L’exposició també dissecciona com aquesta peça s’ha convertit, sovint, en un estereotip per representar la suposada criminalitat d’algunes comunitats, com els negres o mestissos, així com una eina de discriminació racial, establint algunes connexions com per exemple amb la mort del jove Trayvon Martin, el 2012 a Florida, que va rebre un tret quan portava una dessuadora. “Ocultar-se deliberadament es pot interpretar com un acte de desafiament o de ràbia, i sovint genera incertesa i por”, diu Stoppard, “però molta gent, sobretot els joves o els que se senten marginats de la societat, porten una dessuadora per sentir-se segurs i protegits. Posar-se aquesta peça de roba els fa sentir com si desapareguessin o es poguessin barrejar entre la gent”, diu.

L’exposició acaba amb una anàlisi de l’augment de la cultura de la vigilància i com aquest fenomen pot acabar afectant la nostra manera de vestir. Les càmeres de vídeo a les cantonades o els fanals que permeten gravar la cara de la gent i fer un seguiment dels seus moviments poden provocar que algunes peces com les dessuadores o el burca es converteixin en peces encara més controvertides. “Voler privacitat o mantenir l’anonimat desperta sospites, és una afront a la cultura de la vigilància”, diu Stoppard, i destaca que no gaire lluny d’on s’ha organitzat l’exposició un tribunal de justícia ha començat a jutjar el sistema del govern holandès per detectar el frau a la seguretat social i controlar el nivell de pobresa. Ella i l’Instituut esperen que l’exposició serveixi no només per conscienciar sobre els prejudicis que molts de nosaltres tenim envers les dessuadores, sinó també per canviar actituds i crear un sentiment d’inclusió i comunitat al voltant d’aquesta peça. I qualsevol persona que vagi al museu a veure l’exposició amb dessuadora hi tindrà accés gratuït. “És una peça de vestir icònica i reconeixible, però portar-la amb confiança i sense pensar-hi acostuma a anar lligat amb els privilegis”, diu Stoppard. “Donant als visitants l’oportunitat d’entrar gratis intentem fer visibles les persones que hi ha sota les caputxes”.

Copyright The New York Times