Arts marcials
Estils Estils de vida 19/02/2023

Vèncer la por i atrevir-se a fer coses: tot el que el kung-fu pot fer per millorar la teva vida

Un llibre recull els principis d'aquesta filosofia xinesa i proposa aplicar-los en el dia a dia

4 min
Londres, monjos Shaolin practicant Kung Fu a Chinatown. Carl Court/Getty Images

BarcelonaSegur que molts de vosaltres recordeu l’actor David Carradine en el seu paper de Kwai Chang Caine, l’inoblidable petit saltamartí, a Kung Fu, un personatge en una recerca espiritual però que sabia repartir a tort i a dret quan convenia. La sèrie va despertar l’interès de les societats occidentals per les filosofies orientals i va provocar que s’obrissin centenars d’acadèmies d’arts marcials arreu.

Dani Galindo és un dels experts de kung-fu més reconeguts d’Espanya, i ha estudiat durant anys el pensament i el mode de vida dels grans mestres d'aquesta disciplina. D’aquest coneixement en surt el llibre Cinturón negro de la vida (Vergara), que recull els seus aprenentatges de la filosofia oriental i que els acosta al dia a dia per intentar treure tot el partit al nostre potencial i viure amb plenitud. Galindo, que fa més de 20 anys que practica kung-fu, explica: "Des de ben jove m'he plantejat moltes coses que veia que molts altres de la meva edat no es plantejaven. Sempre m'he anat fent preguntes, i les preguntes són molt poderoses: què vull, de què tinc por, si vull estar amb la persona que tinc al davant, etc., i necessitava trobar respostes". L'expert considera que la gent, avui, està molt perduda: "Cada vegada veig més gent deprimida, sense passió pel que fan; cada vegada hi ha més ansietat i estrès. I potser el que passa és que no hi ha ningú que els hagi fet plantejar-se si els agrada la seva vida. Bàsicament vaig escriure el llibre per ajudar les persones des del coneixement que jo tinc per mirar d’impulsar les seves vides".

El primer pas, fer front a les nostres pors

La filosofia kung-fu shaolin es basa no tant a treballar el cos com la ment, i, com apunta Dani Galindo, en el fons, "el primer és atrevir-se a fer les coses malgrat la por". "El que és important és atrevir-se a enfrontar els obstacles que són més grans que tu. Quan entrenes kung-fu ho fas davant d’una persona més forta que tu i això et fa créixer. Això ho hem d’extrapolar a la feina i la vida", afegeix. Aquestes reflexions s'acosten molt als valors propis de l’educació emocional, en la qual és experta Eva Bach, escriptora i pedagoga, que recentment ha publicat Com cuidar la salut emocional (Plataforma Actual). Bach explica: "Sentim por quan alguna persona o cosa que estimem està en perill i l’amenaça és (o la percebem) més gran que els nostres recursos per fer-hi front. Una bona opció per mitigar-la és, primer, autoaplicar-nos algun recurs per calmar-la i desangoixar-nos. Aleshores, podrem reflexionar amb més claredat, fer el que està a les nostres mans per protegir-ho i confiar en allò que no depèn de nosaltres".

Aprendre a conèixer-nos és el primer pas per millorar. Com apunta Eva Bach, "autoconeixement significa ampliar la consciència sobre mi mateixa, aprendre a identificar com m’afecten les coses, com acostumo a respondre davant de diferents circumstàncies, quines són les meves actituds habituals, els meus patrons o estils de resposta predominats, també on s’originen o què els origina, què ens fa bé i què ens fa mal, amb què podem i què ens pot, on tenim un límit, una dificultat o bé una destresa...". "La consciència sempre és una llum amb poder transformador o, si més no, mitigador", afegeix.

Un cop enfrontades les nostres pors, Dani Galindo fa una invitació a "llançar-nos, a fer coses, a iniciar canvis malgrat la por; en definitiva, a ser amos de les nostres decisions": "Vivim en una societat on hi ha moltes distraccions, on la tecnologia ens absorbeix. Tenim massa inputs, i aquestes distraccions ens impedeixen saber si estem fent el que volem fer. És dur i difícil, però és necessari pensar què volem fer amb la nostra vida". Galindo lamenta que la tònica general en la societat d’avui sigui escoltar gent que es queixa constantment de cansament o de no sentir-se bé. I recalca: "Em preocupa especialment quan ho sento en persones joves". "De vegades necessitem un impuls a les nostres vides, i el que necessitem és una empenta. Doncs el llibre és com saltar al buit amb paracaigudes, una empenta necessària per adonar-te que has de fer coses per canviar", diu. Galindo, però, alerta que la saviesa i la introspecció demana un entrenament: "Si no entens el més bàsic, serà difícil que aprofundeixis en les coses més importants. Cal anar pas a pas i tenir present que moltes de les coses que ens passen són cosa nostra, de com gestionem les nostres emocions".

Així doncs, en el fons es tracta de fer un treball profund de les nostres emocions. Eva Bach resumeix com en podem fer una gestió correcta a partir de quatre punts clau: atendre les nostres emocions; expressar-les; calmar-les si ens sacsegen, ens fereixen, ens sobrepassen o ens tensen, i transformar-les o integrar-les.

El moviment genera moviment

Una de les idees més interessants del llibre de Galindo se centra en el fet que el moviment genera moviment. El mateix autor reconeix: "És increïble quan s'entén el concepte i s’aconsegueix aplicar-lo a la vida. El resultat és impressionant. El primer que cal és entendre que necessitem fer alguna cosa per impulsar el moviment a les nostres vides, i tan important com el moviment és la inèrcia. Comencem amb un petit gest i, si aconseguim posar-nos en marxa i agafem inèrcia, el canvi pot ser molt poderós". Altres conceptes que Galindo destaca són la constància, la paciència, la superació, l’autoestima, la humilitat, la valentia, eines per a l'esport i per anar per la vida. Ha extrapolat tots els coneixements que es poden treure de l’esport i que es poden aplicar a la vida, tot i que insisteix que el llibre "és de filosofia pura": "Repeteixo moltes idees, perquè he constatat que la filosofia entra per repetició i per actuació, i tinc clar que la paciència és l'arma més poderosa que hi ha per aprofundir en la vida i arribar lluny".

Cinturón negro de la vida és un llibre que el seu autor va escriure pensant, especialment, "en aquelles persones que estan perdudes": "Hi ha molta gent que se sent trista perquè no sap com reconduir la seva vida, i hem de tenir present que no ens fa tristesa l'acte, sinó el dubte. Quan saps que has de prendre la decisió de canviar, això ja és un motor i implica un moviment. La veritable ansietat i la por és el dubte. Crec que tothom que vulgui donar un impuls a la seva vida hi trobarà coses que l’ajudaran".

5 píndoles derivades del kung-fu

Escull alguna cosa que et faci por. I ara canvia aquesta por per curiositat.

Aprèn a utilitzar la inèrcia al teu favor. Des de baix s’agafa impuls per arribar a dalt.

La millor manera de sortir d’un laberint és travessar-lo. Els grans objectius, dividits en petites passes, són assolibles.

Comoditat no equival a felicitat. Una persona veritablement forta és aquella que aprèn a viure en la incertesa.

Les coses es transformen si es mouen prou. El moviment genera moviment. Si t’has d’equivocar, que sigui pel costat del moviment, no del de la inactivitat.

Paciència, perseverància i resiliència. Eva Bach ens explica com treballar-les

Paciència. És una virtut clau, perquè hi ha moltes coses a la vida que no depenen de nosaltres i que requereixen uns temps que no estan a les nostres mans. Qualsevol activitat que sigui de ritme lent, o que tingui uns temps que no es puguin alterar, contribueix a la paciència. El simple fet d’esperar que un semàfor es posi verd per travessar, encara que no passin cotxes, hi pot ajudar.

Perseverança. Requereix paciència. És molt important per prosseguir amb els nostres objectius i projectes, malgrat les dificultats i els contratemps que ens puguin sorgir. D’entre les coses que ens ajuden a desenvolupar-la, considero essencial el fet de no posar totes les expectatives ni recompenses en la consecució de la meta que perseguim, sinó que aquesta estigui desglossada en petites i successives fites per arribar-hi. I que ens anem proporcionant també recompenses al llarg de tot el recorregut.

Resiliència. És important per tal que les situacions adverses de la vida no ens enfonsin, sinó que puguem créixer com a persones i aprendre a través d’elles. Per desenvolupar-la, l’essencial és disposar de vincles personals saludables i de xarxes afectives que ens sostinguin quan es presenten aquestes situacions adverses. 

stats