Tenir fills? No, gràcies!

BarcelonaL’Anna Rodellas té 41 anys i no té fills. “No va ser una decisió presa en un sol dia. Era una cosa que tenia clara: no he volgut tenir mai fills. Els nens m’agraden, estic rodejada de nens a la meva vida, però no he volgut tenir fills. El problema és que ho he hagut de justificar davant la societat des que tenia 30 anys”. El seu cas és com el de moltes altres dones que, de forma conscient i voluntària, opten per no ser mares, una decisió, però, que costa d’acceptar socialment perquè “la maternitat encara és un mandat per a les dones”, tal com diu Rosa Frasquet, antropòloga i membre del Grup de Recerca en Antropologia del Parentiu i del Patrimoni de la UB.

L’Anna explica que la gent fa comentaris, preguntes i fins i tot li retreu la decisió. “La gent es permet jutjar la meva vida personal i la meva intimitat sense cap problema. A mi m’han dit que sóc egoista i que em penediré d’aquesta decisió. Ara ja no m’afecta tant, però quan era més jove sí. Sembla que la dona que no vol tenir fills és antinatural i et passes mitja vida a la defensiva”. En canvi, al seu company mai ningú li ha preguntat res, no ha hagut d’aguantar comentaris ni retrets. “Al contrari, li diuen que quina sort que té de tenir una dona que no vulgui fills”, subratlla l’Anna.

El problema de base d’aquesta situació i la de totes les dones que no volen ser mares l’explica Frasquet: “Avui en dia, en les nostres societats encara es considera que feminitat és sinònim de maternitat i, per això, quan una dona renuncia voluntàriament a ser mare se la qüestiona perquè no encaixa en els patrons culturals de la feminitat. Al segle XXI encara considerem la maternitat obligatòria”.

Reivindicar la normalitat

Per lluitar contra aquest estereotip el món anglosaxó ha vist néixer conceptes per definir aquestes dones, un dels quals el de generació No-Mo ( no mother ), que serveix per referir-s’hi sense connotacions negatives. És una manera de reclamar que la seva opció pugui ser tan natural com la d’un home. A més, s’ha multiplicat la publicació de llibres sobre aquest tema. Un dels més venuts és Rocking the life unexpected, de Jody Day, directora i fundadora de l’associació britànica Gateway Women, formada per dones sense fills.

Day explica en aquest llibre la seva experiència: als 40 anys va adonar-se que no tindria mai fills, una realitat que li va costar molt d’acceptar i que li va suposar, i encara li suposa, retrets i comentaris negatius de gent del seu entorn. “Em vaig sentir molt sola en aquell moment”, diu per telèfon des de Londres. “No vaig trobar cap mena d’empatia cap a la meva situació. Estava passant una cosa que jo no havia previst i no podia trobar cap dona del meu entorn, ni personal, ni familiar ni laboral que en volgués parlar”.

Per això va decidir fundar Gateway Women, que dóna suport a les dones sense fills a través de trobades, conferències o sessions online, i comparteixen articles, informació i confidències. “L’experiència va servir per adonar-me que compartir les sensacions ajuda molt, que et pot canviar la vida”, diu Joy. També critica “l’actitud de la gent cap a les dones sense fills”: “Tothom es permet opinar, criticar i ser molt dur amb nosaltres perquè no complim els estereotips. Això s’ha d’acabar”. Ella es defineix com “una dona de més de seixanta anys, sense parella, sense fills i amb un gat, però sobretot, feliç”, i afirma: “Això incomoda la societat perquè trenco massa esquemes de cop”.

Egoistes i poc entregades

Per a Rosa Frasquet és evident que encara pesen molts estereotips sobre les dones que no volen ser mares. “Se les percep com a egoistes, dones que prioritzen els interessos i el benestar individuals, que renuncien a un projecte de vida d’entrega i de cura, que són elements molt associats a la feminitat, i per això se’n té una percepció negativa”. Frasquet reconeix que si comparem aquesta situació amb la dels homes que no tenen fills “la diferència és increïble”. En el cas dels homes “s’entén perfectament que no vulguin criatures i hi ha una acceptació social d’aquesta opció, que es viu com a natural i acceptable”.

Per a aquesta antropòloga el repte, ara, és similar al que es va viure fa dècades amb els anticonceptius. “Les feministes van fer molta feina per aconseguir que les dones tinguessin dret a l’anticoncepció; ara toca conquerir el dret a no ser mares”. “Cal que es reconegui com un fet legítim per desvincular la feminitat de la maternitat”, conclou.

Les xifres apunten que el nombre de dones que no són mares augmenta clarament, però cal destacar que en aquesta decisió hi juguen un paper important la crisi econòmica i la falta de polítiques a favor de la conciliació, que fan que moltes dones hagin de triar entre la carrera professional i la maternitat. Segons dades del CSIC, entre el 13% i el 14% de les dones nascudes el 1965 no tenen fills, mentre que en la generació anterior -nascudes el 1955- aquest percentatge era del 10%. Les xifres pugen entre les dones que tenen al voltant de 40 anys, per tant, nascudes a la dècada dels 70. Segons dades de l’OCDE, un 18% de les dones espanyoles entre 40 i 44 anys no tenen fills, tot i que les estadístiques no distingeixen quin tant per cent ho fan per voluntat pròpia.

Tot i que les xifres són altes, l’opció encara no està acceptada socialment. Anna Rodellas opina: “Per canviar-ho hem d’acabar amb els contes de princeses que els diuen a les nenes que el seu objectiu a la vida ha de ser trobar un príncep blau i formar una família”. Rodellas respecta que hi hagi moltes dones que senten un gran desig de ser mares però creu que ara mateix no hi ha espai per a les que no el senten.

Begonya Enguix, antropòloga de la sexualitat i el gènere, professora dels estudis d’arts i humanitats de la UOC, apunta que els grans avenços que han fet les dones els últims anys encara no són suficients “per superar una visió totalment estereotipada dels rols de gènere”. De fet, ella considera que associacions com Gateway Women fan una feina molt important per normalitzar la realitat de les dones sense fills i reivindicar el seu dret a decidir sobre el propi cos, però destaca com encara se’ls posa “un accent revolucionari, com si estiguessin fet un acte trencador, però en realitat no ho és”.

Enguix creu que el problema de fons és que “tal com està organitzada la societat moltes dones es veuen obligades a triar entre la maternitat i la carrera, encara que no sigui una tria conscient, i així hi ha moltes dones que arriben als 50 anys i s’adonen que no han tingut fills, sense haver-ho planejat, però ha sigut el preu que han hagut de pagar per tenir una carrera d’èxit”.