La història de les ulleres de sol: de l'os de foca als vidres polaritzats

Es creu que els inuits del Canadà van inventar-se les primeres ulleres de sol fa 2000 anys

Fa un sol que espetega enmig de la gran extensió nevada que conforma l'Àrtic canadenc. Aclucar els ulls ajuda a veure-hi una mica millor, però la llum rebota com una pilota per tot arreu; la blancor ajuda a magnificar-la. Un inuit agafa un os, probablement de foca, hi fa dues escletxes fines i se'l posa davant dels ulls. Acabaven de néixer les primeres ulleres de sol de la història.

Així es creu que es van inventar, ara fa 2000 anys, les primeres ulleres per protegir la vista de la claror, i de fet se'n conserven alguns exemplars en comptats museus d'història d'Amèrica del Nord, com per exemple el de Chicago.

Però després d'aquestes protoulleres de sol orgàniques i sense vidres, segons el volum 'Eyewear. A visual history' (Taschen), del col·leccionista i dissenyador d'ulleres Moss Lipow, el rastre de les ulleres de sol es perd fins a arribar a la Xina del segle XIII. En realitat allà es feien servir ulleres molt fosques amb una finalitat molt concreta que no tenia res a veure amb el sol, ni tan sols amb l'excés de llum: els jutges xinesos duien unes ulleres de vidres molt foscos per evitar que la mirada els delatés davant els presents. El testimoni l'està convencent? La defensa l'esfereeix? La sentència serà favorable? Ningú no ho podia saber perquè les lents de quars ajudaven el jutge a mantenir la imparcialitat necessària per exercir el seu càrrec. Fins i tot el gran viatger Marco Polo va deixar constància d'aquest hàbit professional en els seus escrits del que havia vist per l'Àsia.

La maragda de Neró

Entre els inuits canadencs i els jutges xinesos va haver-hi una altra persona que va fer servir una pedra preciosa per veure-hi millor, però no se sap del cert si ho feia perquè tenia hipermetropia o bé perquè blocava la llum, com fa qualsevol ullera de sol. Era l'emperador romà Neró i, tal com va deixar escrit Plini el Vell, el gran mandatari anava arreu amb un monocle de maragda. A la mítica pel·lícula 'Quo vadis' (Mervyn LeRoy, 1951), centrada en el regnat de Neró, no es van descuidar d'incloure-hi aquest detall.

Aquests tres apunts històrics no marquen l'inici de la popularització de l'ús d'ulleres de sol, que encara va trigar un bon grapat de segles a arribar: de fet, no és fins al tombant del segle XX que les marques s'aventuren a comercialitzar alguns models d'ulleres de sol que havien dissenyat per a professionals que estaven molt exposats a la llum i que en bona part depenien d'una bona visió per preservar la seva integritat física. Un exemple són els aviadors de l'exèrcit dels Estats Units, per als quals Ray Ban va idear el model d'ulleres que encara ara es porta, les Aviator, patentades el 1936.

Uns altres conductors, en aquest cas terrestres, també van tenir a la mateixa dècada el seu propi model d'ulleres per conduir cotxes –que no tenien sostre– i motos. Les ulleres en qüestió duien uns laterals de cuir per evitar que qualsevol glopada d'aire o polsim afectés els ulls del conductor i fos el detonant d'un accident. La tradició ha arribat fins als nostres dies i, de fet, als estats d'Illinois i Iowa avui dia les normes per anar amb moto estableixen com a opcional portar casc i com a obligatori portar ulleres de sol.

Protegir-se dels paparazzis

A l'època daurada de Hollywood les ulleres de sol estaven a l'ordre del dia. Tant actors com actrius en feien servir amb dues finalitats: donar-se aires d'interessant i protegir-se dels flaixos dels fotògrafs del cor que els perseguien dia i nit. Des de Rita Hayworth fins a Marilyn Monroe, totes van caure rendides als encants del model 'cat eye', literalment "ull de gata", perquè la muntura ascendeix cap a les temples i fa la cara més juvenil i jovial.

De gent de fama que s'ha fet seu, icònic i reconeixible, un model d'ulleres de sol n'hi ha tanta com vulgueu: les discretes i rodones de John Lennon, les sempre excèntriques d'Elton John, les de tres lents de Prince, les negres de doble pont del dissenyador Karl Lagerfeld o les XXL d'Anna Wintour, editora en cap de l'edició nord-americana de 'Vogue', que, segons ha confessat alguna vegada, les porta absolutament sempre a la manera d'aquells jutges xinesos, per preservar el seu parer de mirades alienes. I, esclar, les mítiques d'Elvis, que es van subhastar aquesta primavera per més de 142.000 euros, segons dades de Forbes.

Canvi radical de mida

En la història recent s'han vist ulleres de sol de tota mena i mida: des de les maxiulleres dels anys 70 fins a les diminutes que porten avui dia els cantants de 'trap' i amants del lletgisme en general, més per estètica que per protecció, perquè les lents tot just tapen els ulls. Un altre model que està causant furor des de fa un parell d'anys és el de ciclista dels anys 90: normalment de colors fluor, amb els vidres polaritzats i de mirall i amb una muntura molt esportiva. Per a gustos, ulleres.

 

"Per portar una ullera de baixa qualitat, val més no portar-ne"

Més enllà del disseny, l'estètica i que la forma de la muntura ens afavoreixi, cal triar les ulleres de sol tenint en compte que la seva finalitat és protegir-nos els ulls correctament. Hi ha tres paràmetres bàsics a tenir en compte quan ens comprem unes lents de sol: que ofereixin una absorció de llum adequada, que protegeixin els ulls de la llum ultraviolada i que els vidres tinguin qualitat òptica. "Per portar una ullera de baixa qualitat, val més no portar-ne”, rebla Alfons Bielsa, president del Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC).

Segons Bielsa, les dades de la Federació Espanyola d'Associacions del Sector Òptic (Fedao) revelen que el 25% de les ulleres que es venen fora dels establiments d'òptica –com ara les cadenes de moda, els basars o els mercats al carrer– no protegeixen de la radiació solar. I que els vidres siguin molt foscos no és garantia de res, "perquè et dilaten la pupil·la i et poden fer molt mal si no porten protecció" contra els raigs ultraviolats.

Per curar-se en salut, doncs, Bielsa recomana comprar les ulleres de sol en una òptica, "que és un centre sanitari amb totes les garanties, i les ulleres sempre van al seu estoig i amb un certificat. Si les compres en un 'top manta' poden portar un certificat, però que sigui fals".

La importància de protegir-se els ulls és inversament proporcional a l'edat: "Com més jove, més important és la protecció. Fins als 25 anys l'ull no s'acaba de formar, i els nens tenen els ulls 20 vegades més sensibles a la radiació que un adult", comenta el president del COOOC, i posa un exemple: "Veiem nens i nenes a la platja coberts de crema solar però sense ulleres de sol. Estan molt exposats perquè la radiació arriba directa a la retina, ja que l'ull està en formació".

Dels quatre factors de protecció que hi ha per a les lents de sol, "el més recomanable és el 3: absorbeix entre el 82% i el 92% de la llum visible i protegeix de la radiació ultraviolada", explica Bielsa, que també indica que el factor 4 és per a condicions extremes, com ara esports de mar o de muntanya, i que estan prohibides per conduir fins i tot de dia perquè absorbeixen fins a un 98% la llum. Quant als factors 1 i 2, són adequats per anar per la ciutat cada dia, però per exemple no per conduir de nit.

Més continguts de