Joan-Carles Mèlich: “Quan estàs plenament integrat estàs mort com a ésser humà”

BarcelonaAprenem a caminar, a parlar, després a llegir i a escriure, a comptar… Però, quan aprenem a veure? El filòsof barceloní Joan-Carles Mèlich, actualment professor de filosofia de l’educació a la UAB, es va trobar en ple confinament a causa de la irrupció de la pandèmia revisant autors i llibres quan una frase de Maurice Merleau-Ponty va eclipsar l’espai: “La veritable filosofia consisteix en aprendre de nou a veure el món”. “Aquesta frase llegida en plena pandèmia –explica Mèlich– em va estimular per escriure un nou llibre sobre aquesta necessitat no només de veure de nou el món, sinó d’aprendre a habitar-lo de nou”. 

El resultat d’aquesta reflexió és La fragilidad del mundo (Tusquets), un títol que s’afegeix a la nombrosa obra d’aquest pensador, en especial durant les dues últimes dècades. Rialler, pedagògic, vital, la seva recerca no es limita a l’àmbit d’una sola disciplina, sinó que hi trobem múltiples referències literàries, artístiques, religioses o musicals, fet que el converteix en un pensador comunicatiu capaç de contagiar idees i reflexions a un públic ampli i divers. “Per aprendre de nou a veure el món també és necessari abandonar el règim disciplinari. Aquest és perillós, com a mínim en l’àmbit de les humanitats. Les disciplines bloquegen l’experiència del món perquè estan més pendents de si mateixes, de la seva coherència i de la seva lògica que de l’esdevenir de la història i les seves ambigüitats”, afirma com a declaració de principis. “Cal ubicar-se als marges i aprendre a pensar des de l’ordre d’una biblioteca, que no té res a veure amb el d’una disciplina. A diferència d’aquesta, el de la biblioteca és fràgil. Es troba a mitja llum, és un ordre a la penombra que no obeeix a la imposició dogmàtica d’un règim amb pretensions de ciència, de moral o de política”.

L’ètica de la vergonya

Aquesta ubicació als sempre fràgils i provisionals marges va més enllà del posicionament acadèmic: “No sabem habitar el món perquè ens hem pensat que estava al nostre abast. Ja Robert Musil, a L’home sense qualitats, ens parla de la matematització del món, és a dir, hem convertit el món en una cosa al nostre abast que es pot analitzar matemàticament, que és el que fa la tecnologia, la qual és una eina que ens permet pensar-nos que podem fer amb el món el que volem. Això, des del meu punt de vista, és perillós, perquè ens ha fet creure que es pot establir una relació de perfecta sintonia amb el món, com si el paradís fos possible. Però és radicalment fals, ja que l’ésser humà no pot habitar el paradís. Aquest és l’ideal totalitari, sigui de dretes o d’esquerres, que pretén una societat perfecta”. 

Lluny de caure en el relativisme nihilista, però, Mèlich ens proposa una ètica de la compassió que, en aquest últim llibre, complementa amb el que denomina una “ètica de la vergonya”. Com diu, “ser ètic no és actuar bé, sinó actuar sabent que mai actuarem del tot bé". "Vivim en un món de pocavergonyes, més encara, de sinvergüences, com deia la meva àvia. Tot i que no és correcte en català, jo proposaria admetre aquest terme, perquè no és ja el pocavergonya, sinó el que no en té gens ni mica! Sense mala consciència no hi ha possibilitat de demanar perdó i, avui dia, qui demana perdó? Per regla general ningú, perquè ningú té vergonya. Per això crec que és fonamental entendre l’ètica des d’aquesta visió”, explica.

En un món de tuits que s’evaporen deixant núvols de crispació continua, d’algoritmes que modelen ànimes, d’identitats líquides que es congelen, de recompenses immediates, la proposta de Mèlich intenta germinar entre les escletxes: “Proposo aprendre a habitar dissonant amb el món, ja que mai estem del tot integrats. Aquesta dissonància provoca en moltes persones molt de neguit i tot està abocat a evitar els conflictes existencials. Els éssers humans mai estem del tot situats. Esclar que és bo, cert grau d’integració, però quan estàs plenament integrat estàs mort com a ésser humà”. 

Receptes que no ajuden

Aquesta dissonància estimula la cerca, la reflexió, el present, perquè “habitar el món és aprendre a habitar el desarrelament, és aprendre a habitar la fragilitat". "Saber habitar consisteix en no saber habitar, en no ser competent”, afegeix. L’elogi d’aquesta mida al trontoll i la sacsejada, a la despulla i l’obertura radical, el fa escriure una frase contundent: “L’autoajuda no serveix per a res”. Quan li recordo, riu i contextualitza: “Al nostre temps l’autoajuda ha ocupat bona part de la plaça pública. Si vas a una llibreria generalista només cal veure com la filosofia ha quedat desplaçada fins i tot en l’espai, i on hi havia pensament ara hi ha autoajuda. Crec que no serveix, perquè no aborda el problema en la seva radicalitat, la singularitat, la situació. Et dona la resposta abans de tenir la pregunta i, en cert sentit, reemplaça l’aspecte dolent de la religió. L’autoajuda dona receptes i les receptes funcionen només a la cuina (i no sempre). Quan dic que cal compassió i una ètica de la vergonya, no vull que sigui una recepta. La filosofia no recepta, proposa; per tant, proposo una manera de veure i habitar el món que implica tenir cura en un sentit ampli. La compassió no és una recepta, perquè no et diu com. Per a mi, La mort d’Ivan Ilitx de Tolstoi és un exemple de compassió”.

Com el cèlebre autor rus, l’anarquisme espiritual d’arrel cristiana ressona en Mèlich. “No m’interessa el cristianisme metafísic, però sí el cristianisme ètic. Crec que, respecte a Déu, la majoria de la gent se situa com a la Setmana Santa: hi ha la gent del divendres (Déu ha mort) i la del diumenge (Déu ha ressuscitat). La meva filosofia és la del dissabte, l’eclipsi de Déu. On és Déu? L’única resposta que he trobat és que Déu és en la persona que pateix, per això parlo d’Ivan Ilitx”.

“Fins que no entenguem –conclou– que per habitar el món és necessari entrar en relació amb alguna cosa indisponible, no hi haurà res a fer. Si seguim pensant i repetint que «tot està per fer i tot és possible» és perquè encara no hem entès res. No tot és possible. Un món plenament disponible és immund”.