“Es pot ser feminista i anar a la moda”

La directora del Fashion Institute of Technology (FIT) de Nova York, Valerie Steele, que visita Barcelona amb motiu d'un col·loqui d’experts en moda, demana crear alternatives a la “gran teoria masculina de la moda”

Sostenidors, cotilles, crinolines, mirinyacs, guardainfants i polissons. Tots, estris per deformar el cos –de les dones, en la gran majoria dels casos– al llarg dels segles i segons el cànon de bellesa imposat per la moda de cada moment. Són les peces que articulen El cos vestit, l’exposició permanent de moda del Museu del Disseny que l’experta en moda Valerie Steele ha visitat just abans de l’entrevista, així que la pregunta és gairebé obligatòria: ¿els sostenidors són l’única peça de vestir repressiva que portem les dones d’avui dia? La resposta és clara: “No ho crec. Al Japó es queixen que moltes empreses obliguen les dones a portar talons alts durant tota la jornada… Però en aquestes circumstàncies no és la moda que oprimeix les dones: és gent que s’imposa a les dones a través de la moda”, explica.

Doctora en història per la Universitat de Yale, comissària de moltes exposicions de moda i autora d’una trentena de llibres –el més nou, Fashion theory. Hacia una teoría cultural de la moda (Ampersand, 2018)–, Steele ha estat a Barcelona per oferir la conferència inaugural del II Col·loqui d’Investigació en Tèxtil i Moda que ha tingut lloc al Museu del Disseny el 21 i 22 de novembre. Titulada Desconstruir el cànon, Steele hi ha demanat eixamplar el focus en tot allò que tracti sobre el món de la moda. “S’han fet un milió de pel·lícules sobre Chanel i hi ha tants altres temes interessants i gent talentosa a qui podríem prestar atenció...! Crec que hem d’anar més enllà del que anomenaria la gran teoria masculina de la moda, que se centra en uns cànons i ignora tantíssims altres aspectes”, reclama.

Eina d'expressió

Interessada en el factor més emocional de la moda i en els seus vincles amb la psicoanàlisi, Steele confessa que, per a ella, “un dels grans misteris continua sent per què tanta gent encara considera que la moda és frívola, o fútil, si tothom es vesteix cada dia”. La moda és rellevant a nivell personal, social i cultural, ens vestim per a cada ocasió, encara que sigui de manera inconscient, encara que ho neguem. “Els homes també consumeixen moda. Quan un em diu que és un tema que no li interessa gens ni mica, jo li pregunto: «Ah, no? I llavors qui et compra la roba, la mama? Perquè si te la compres tu crec que sí que t’interessa una mica com et vesteixes »”, i riu per sota del nas.

Steele té una teoria que ajuda a entendre on arrela aquesta actitud de menyspreu respecte a la moda: “Crec que, en molts sentits, reflecteix un prejudici inconscient respecte a les dones, perquè la moda continua associant-se molt a les dones. La gent opina que l’esport és important perquè tradicionalment ha interessat als homes, i si és cosa d’homes sembla que sigui més important. Dir que la moda és frívola és una mica misogin”, rebla. 

Com a carta de presentació i declaració d’intencions a primera vista, la roba que portem ens ajuda a expressar la nostra personalitat i identitat, i el col·lectiu LGTBIQ+ fa temps que ho sap i en treu suc. “A la major part d’Occident tothom pot vestir-se com vulgui, tot i que és clar que en alguns indrets el patriarcat força les dones a cobrir-se”, apunta. I puntualitza: “Es pot ser feminista i anar a la moda. La idea que la moda és antifeminista és antiquada, amb arrels al segle XIX; fins als anys 70 moltes feministes van sentir que la moda els anava en contra”. Però aquesta llibertat d’elecció fa que Steele defensi la moda com a eina d’expressió i reafirmació de totes les diversitats.

La compra com a teràpia

La sostenibilitat és el que marca el present i el futur de la indústria tèxtil, la segona més contaminant del món i només precedida per la petroliera. Amb tot plegat, què podem fer per evitar la moda ràpida, la sobreproducció de roba de mala qualitat? “És un problema mediambiental espantós. No és sostenible tenir camps enormes coberts de polièster que mai es biodegradarà. Tot el sistema ha de canviar, no es pot canviar simplement demanant als consumidors que deixin de comprar moda ràpida, perquè se’ls ha entrenat per comprar la roba més barata. No vull demonitzar els consumidors. Són els governs els que han de fer un cop de cap i crear una legislació que ho controli. ¿Pots millorar aquesta indústria sense canviar els fonaments del capitalisme?”, pregunta retòricament.

“Anem de compres per sentir-nos millor, però per què ens sentim més feliços quan comprem? I quina mena de felicitat és, i quant dura? No és un tema només per a Freud, és també per a Marx. Consumer fashcism!”, clama amb el puny en alt i fent un joc de paraules entre moda ( fashion) i feixisme ( fascism). Com a alternatives a la moda ràpida proposa comprar menys i millor. Per a aquells que tinguin un pressupost ajustat, comprar de segona mà o fer com s’ha fet tota la vida: “Portar peces a la modista per apedaçar-les i modernitzar-les per dur-les més temps. Ara bé, aquesta segona vida no l'hi pots donar a la roba de moda ràpida, perquè la gran majoria és una porqueria”, diu l’experta.

“La moda és com una aspiradora gegant”

Punkies, hippies, roquers, gòtics, mods, hiphopers, trapers… ¿Hi ha algun estil potent encara al món que la indústria de la moda no hagi revisat ja diverses vegades? Segurament no, i totes les tribus urbanes i tendències minoritàries o underground han pogut trobar a les botigues de moda ràpida algun cop a la vida peces de vestir que versionaven les que per a elles són uniforme i bandera. I això no sempre agrada.

Valerie Steele ho explica en aquesta anècdota: “Recordo el 1992 preguntar a una colla de fetitxistes què els semblava la col·lecció de Versace, que aquell any estava farcida de peces de pell arrapades al cos i plenes d’arnesos i cintes de bondage”, i per fer memòria amb una sola imatge cita el famós vestit de bondage que Gianni Versace va dissenyar el 1992 per a la seva germana i successora Donatella, ple de tires de pell negra a l’escot i al tors, realment una fantasia fetitxista. Ah, sí? Steele se m’atansa i a cau d’orella em rebel·la el que li van confessar els fetitxistes en qüestió: “Em van dir que no els agradava gens. No m’ho podia creure… Si era una col·lecció preciosa i tenia tots els detalls que a ells els posen! Però en realitat el que els feia ràbia, segons van dir-me més tard, era que fins llavors sabien que qui anava vestit així era perquè li agradava un tipus particular de sexe; amb Versace aquell look tan seu es va convertir en moda per a tothom”, rebla Steele.

“La moda copiarà qualsevol estil potent. La moda és com una aspiradora gegant, xucla tots els estils interessants per comercialitzar-los”, avisa l’experta per prevenir-vos de l’atac de ràbia que tindreu quan vegeu a l’aparador de qualsevol botiga la còpia barata feta sense miraments del vostre look. L’únic bo és que la moda és tan frenètica que totes les fotocòpies que us surtin avui, al cap d’un mes ja s’hauran esvaït. 

El futur, informal i esportiu

El filòsof alemany Walter Benjamin va dir: “La moda es mofa de la mort”. Mutable, camaleònica i àgil, abans que es pugui dir que està acabada reneix en altres patrons, volums i teixits. Però per saber de quin mal hem de morir, Valerie Steele ens fa una prospecció del que serà moda en un futur pròxim. Si la moda, com la història, és cíclica, no hauria de ser tan difícil de predir. I no, els seus auguris no sorprenen ningú que visqui al món occidental i vagi pel carrer amb els ulls oberts: “La moda cada cop és més informal i esportiva. Fins i tot hi ha gent a qui els texans ja li resulten massa formals perquè acostuma a portar pantalons de xandall. A les passarel·les veurem xandalls fets de caixmir, i et podràs comprar una dessuadora de Balenciaga per més de 1.000 euros”.

La predicció es basa en el tipus de vida que portem especialment a les grans ciutats, corrent a tot arreu durant jornades maratonianes que són difícils de complir amb sabates de taló i faldilla de tub, per exemple. Ara bé, malgrat semblar esportistes, “no farem més esport”, apunta Steele, i diu, bromista: “Fins i tot voldran semblar esportistes aquells que l’únic exercici que fan és córrer del sofà a la nevera”.

També apareixeran més tribus urbanes, segons Steele, gent que buscarà expressar la seva manera de veure i viure el món a través de la moda i que acabaran influint i inspirant el sistema de la moda, que té ulls arreu i capacitat de copiar qualsevol estil. “Fa molt de temps que ja no es porta un únic corrent que proposa un dissenyador famós. Sí que encara hi ha col·leccions molt influents, però l’imperi de la moda s’ha trossejat, s'ha dividit en moltes tribus, igual que Iugoslàvia es va convertir en diversos països. Abans Dior deia «Aquest és el look », i dones d’arreu del món el lluïen. Ja no”, explica Steele.

Més continguts de