Moda
Estils Moda 17/02/2023

Què tenen en comú la reina Letícia i la regidora de cultura de Vilanova i la Geltrú?

La peça simbòlica del Carnaval de Vilanova i la Geltrú i molt popular a principis del segle passat treu pit en una exposició que reivindica la seva catalanitat

5 min
Alguns dels mantons que es podeu veure a la mostra de Vilanova i la Geltrú

BarcelonaQuè tenen en comú la reina Letícia, la Manola de Ramon Casas –protagonista de les etiquetes d’Anís del Mono– i la regidora de cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú? Doncs una peça de roba de seda amb brodats exquisits que han lluït en ocasions especials. “De ben joveneta somiava que em casaria amb un mantó de Manila”, recorda Mercè Mateo, protagonista d’un dels testimonis orals que recull l’exposició Sortir brodats. Els mantons de Manila, oberta al públic fins al 5 de març a Vilanova i la Geltrú, una mostra centrada en aquesta peça ornamental de lluïment vinculada a la cultura popular.

El seu mantó blanc es va convertir fa uns anys en un vestit nupcial: “Em vaig casar amb 40 anys i 3 fills, i volia un mantó que em subjectés bé el cos per no caure enmig de la cerimònia”, recorda somrient. Mateo, actual regidora de Cultura, sap com ningú de la rellevància del mantó a Vilanova i la Geltrú. “És un símbol d’identitat i es regala en ocasions especials. Jo mateixa en tinc cinc o sis de diferents mides”, reconeix.

Mercè Mateo el dia de la seva boda amb el mantó de Manila

A la capital del Garraf, com alguns municipis de les Terres de l’Ebre, el mantó de Manila guarneix la dona durant les festes populars. Es lluirà diumenge de forma oficial per Carnaval, però també en altres esdeveniments: “Al Ball de Mantons, a les Competències Musicals, a les Comparses i a les Danses Vuitcentistes. També els fem servir per guarnir els balcons”, detalla. Però, com s’ha convertit el mantó de Manila en una peça de devoció vilanovina?

De la Xina a Sevilla

Els mantons de Manila provenen paradoxalment de la Xina dels grans emperadors, el país de la seda, i eren una peça d’estatus entre la noblesa. A partir de la colonització de les Filipines per part de la Corona espanyola, Manila es va convertir en el segle XVI en un punt estratègic d’intercanvi de mercaderies que connectava Orient amb Occident. Els comerciants xinesos oferien als espanyols sedes i porcellana, que carregaven en el conegut Galió de Manila, un vaixell de transport internacional que connectava la ciutat amb Mèxic per arribar finalment a Sevilla. “Els espanyols admiraven les meravelloses peces de seda brodada amb què es cobrien molts cops els objectes de porcellana”, explica Pere Arenas comissari de l’exposició. Al principi, el color i la vistositat dels mantons no van tenir bona acollida entre la noblesa espanyola perquè no s'adeien amb la moda sòbria imposada pels Àustries, però al llarg dels anys, els dissenys xinesos es van anar transformant amb motius més occidentals com els brodats de flors autòctones: roses, margarides i lliris; i es va introduir el serrell, d’origen àrab. Aquestes modificacions van satisfer els gustos espanyols, que ràpidament es van apropiar de la peça i la van començar a treballar a mà.

Un altre dels mantons de l'exposició.
Fotografies antigues de dones amb mantons de Manila.

El boom va arribar a finals del segle XIX, quan el mantó de Manila es va convertir en una peça de lluïment essencial present a revetlles, corrides de toros i esdeveniments públics de tota mena. “A Vilanova hi ha constància de l’ús de mantons de Manila des del 1852”, explica Arenas. Els venia un representant de la Companyia de Filipines. També hi va influir la indumentària de les dones dels indians que tornaven de Cuba a la capital del Garraf i van instaurar aquesta peça entre la classe adinerada de l’època. “Vilanova era coneguda com l’«Havana Xica»”, recorda Mateo, i els primers balls de Carnaval els protagonitzaven dones benestants, vestides amb mantons i que tiraven confits per ostentar el seu poder.

Reivindicar la catalanitat del mantó de Manila

A principis de segle XX, el mantó de Manila es democratitza gràcies al procés d’industrialització que abarateix costos, i la societat catalana també se’l fa seu com a peça de guarniment. A Catalunya es produïen aquestes peces a Barcelona, Badalona –com la fàbrica Giró o Can Casacuberta– i Cerdanyola del Vallès. “El mantó de Manila també és part de la nostra història, com la mantellina i el vano, però crec que encara s’han de superar complexos”, diu Carmina Pairet, propietària de l’Arca i col·leccionista de la majoria dels mantons que s’exposen a la mostra vilanovina. Pairet reconeix que encara hi ha prejudicis quan parla amb les persones que se’l volen vendre: “Algunes no saben què fer-ne o com portar-lo, i d’altres consideren que no els representa”. La propietària de l’Arca considera que no hi ha motius per avergonyir-se i defensa la catalanitat de la peça: “Catalunya ha fabricat, ha lluït i ha pintat mantons de Manila, i no ho hem d’amagar”, conclou.

Una altra de les peces de l'exposició, semblant a la del cartell d'Anís del Mono.

La peça de la dona seductora

Precisament, artistes i intel·lectuals dels anys 20 com Joaquin Sorolla o Hermenegild Anglada Camarasa i Ramon Casas també van posar de moda el mantó a l’explorar el vessant més sensual de la peça. Júlia Peraire, musa del pintor modernista, o la Manola d’Anís del Mono retrataven l’ideal de bellesa de l’època. “Una dona de mirada penetrant que seduïa amb el mantó de Manila a través de l’actitud”, explica Pairet. A vegades com a senyora, d’altres com a flamenca o femme fatale. “El duien les sex symbol de l’època”, afegeix Arenas. Al llarg de les dècades, la manera com es lluïa el mantó de Manila també variava, així com els dissenys, que s’adaptaven a les tendències del moment. Col·locat com un xal, en forma de pic per tapar l’esquena o el màxim atreviment “a la moronga”: el mantó es porta com un vestit amb el pic al davant. “Les cupletistes se’l posaven així, amb la picardia que no duien roba interior”, explica Arenas. D’aquesta manera si les dones més agosarades es treien els pics del mantó, la tela relliscava pel cos i quedaven despullades al moment. “Hi ha llegendes urbanes d’abans de la guerra que algunes vilanovines ballaven amb el mantó sense res a sota”, afegeix Arenas. Deixant la morbositat de la peça en qüestió, el mantó de Manila sobreviu al pas del temps i s’exhibeix amb orgull a ciutats com Vilanova i la Geltrú, on diumenge guarnirà, de nou, les espatlles de les comparseres del Carnaval.

Un nou renaixement

De la passarel·la al carrer. El mantó de Manila viu una segona joventut a mans de marques que l’han redissenyat i li han tret l’olor de naftalina. Hi ha qui manté l’esperit clàssic com Dolce & Gabanna o Dior, que s’ha inspirat en la cultura popular andalusa per llançar l’actual col·lecció d’entretemps. Altres firmes espanyoles com Pertegaz, Duyos, Palomo Spain o Dominnico l’han adaptat a la seva manera. “Era un repte agafar el mantó de Manila com a base i fer-ne noves peces trencadores per representar la seva pluralitat”, assegura el dissenyador Domingo Lázaro de la proposta Idolatría, presentada fa uns anys a Madrid. Aquesta peça femenina també elimina barreres de classes i generacionals perquè tant pot vestir la reina Letícia en actes oficials com la “reialesa digital”. Les models Heidi Klum i Kate Moss, la cantant Florence Welch o, fins i tot Rosalía a la Gala del Met del 2021 li han rendit el seu propi homenatge.

Un dels mantons de la marca Dominnico

 

 

stats