IgualadaEl Rec.0, el festival de botigues de moda emergent d’Igualada, inicia demà dimecres (i fins dissabte) una nova edició. En porta ja un grapat (des de la seva estrena l’any 2009) i aquesta tardor ho fa amb la incorporació de noves marques, algunes d’abast internacional. Nike (de la mà de la tenda Base), les també esportives Salewa (Alemanya) i Dynafit (Àustria) i la marca italiana de boxa Leone desembarquen a la capital de l’Anoia per unir-se a altres multinacionals que porten temps amb el Rec.0, com Levi’s, Adidas, Converse, Puma i New Balance. Malgrat la penetració d’aquestes grans firmes, l’organització fa una crida per reivindicar la seva identitat com a festival autòcton. Assegura que el 80% de les seves marques encara són del territori català, tant petites com grans, en referència a les conegudes Brownie (també una novetat d’enguany), Munich, Antonio Miró, Textura i Punto Blanco, entre moltes altres.
“La riquesa del Rec, des dels seus inicis, és aquesta combinació entre supermarques internacionals, marques nacionals catalanes, dissenyadors i petites firmes emergents”, explica Marina Iglesias, una de les cofundadores del festival d’Igualada. “La gràcia d’aquí està en la barreja”, conclou Iglesias.
El que volen els organitzadors és que el Rec esdevingui “una radiografia de la moda catalana”, bàsicament d’aquells productors que tenen un estoc per treure’s el que els ha sobrat de la temporada passada. “Està clar que el Rec és un festival que funciona”, confirma Iglesias.
“Un dia és un dia”. Amb aquest lema s’obre demà l’edició d’enguany com una “invitació a viure el festival com una experiència de compra, però també d’oci i cultura”. Les marques més conegudes (Tous, Buff, Boboli, Toni Pons, Micu Micu, Aldo Martins, Misako, Camper…) conviuran durant quatre dies amb els guanyadors de la 080 Barcelona Fashion (com D’Ars), així com amb una mostra d’artesans de la pell i marques de moda sostenible i del territori (Iaios, Top Manta, Boira…). Tot regat amb activitats culturals que amenitzaran les compres, com la música del projecte Gavina.mp3, el grup festiu Lo Tour de Carol i la cantautora Ivette Nadal, a més de tastos de vins, visites guiades pel barri i tallers infantils. Un autèntic festival.
Una ocupació simbòlica
Durant setze anys, l’esdeveniment s’ha convertit en tot un referent per a dissenyadors, marques i consumidors. Les seves xifres han anat escalant amb el pas dels anys fins a multiplicar per deu el nombre de participants i triplicar la llargada del seu circuit. Però precisament no ha assolit l’objectiu pel qual es va fundar: la recuperació de l’antic barri tèxtil que, amb el pas dels anys, ha anat quedant abandonat pel tancament de les seves adoberies. Moltes de les fàbriques, algunes de les quals s’aprofiten durant el Rec per instal·lar-hi les pop-ups, queden buides durant la resta de l’any per un planejament urbanístic que no permet cap altre ús que l’industrial. Els fundadors del Rec demanen, des de l’any 2009, que el barri recuperi la vida amb altres usos (cultural, comercial, lúdic) i, fins i tot, amb habitatges accessibles.
És per això que, d’una forma purament simbòlica, demà s’escenifica l’ocupació d’una de les adoberies, que s’adapta per unes hores com a espai habitable per a dues persones. “És una transformació simbòlica, una performance per visibilitzar el que podria arribar a ser aquest barri –argumenta Marina Iglesias–, que es pugui transformar en vida, en botigues, cafeteries, bars, centres culturals i també habitatges”.
Els organitzadors del Rec, alguns d’ells ja residents al barri, reclamen des de fa anys una acció municipal que permeti el canvi d’usos d’un espai abandonat. “La idea és que, si resulta tan complicat fer una modificació urbanística completa, es puguin fer almenys plans parcials que afectin petites zones i que es vagin reconvertint a poc a poc”.
Les normes urbanístiques d’Igualada, que daten dels anys vuitanta, no permeten l’ús residencial, ni comercial, ni cultural en aquest barri de més de 50.000 metres quadrats de sòl industrial amb edificis en desús que se sumarien a uns 50.000 més de solars buits. “Això equivaldria a 10 camps de futbol!”, s’exclamen els fundadors del Rec. De fet, per a la celebració del festival, l’Ajuntament recorre a una de les clàusules urbanístiques que permet vendre a les fàbriques productes vinculats a la seva activitat. Al cap i a la fi, una llicència puntual que no permet fer-se extensiva la resta de l’any. El Rec.0 va començar inicialment per aturar un pla urbanístic que el 2009 amenaçava amb enderrocar gairebé totes les adoberies. Els seus cofundadors insisteixen que el festival morirà quan sorgeixi la possibilitat de reomplir les naus amb noves activitats. Però s’albira una llarga vida. “Està clar que, si el barri s'ocupa algun dia, el festival s'haurà de desplaçar, reinventar o, fins i tot, desaparèixer –admet Iglesias–, però de moment continua i, si tots els factors es mantenen, continuarem igual”.
Aniversaris especials
La dissenyadora manresana Míriam Ponsa, present al Rec des dels seus inicis, celebra els seus 25 anys al festival per fer-hi una exposició retrospectiva amb mostres dels seus dissenys inicials. Ponsa, que sempre assisteix presencialment al festival, ha programat visites guiades al seu espai per a l’edició d’enguany. Defensa que el festival continuï sent rupturista com el primer dia. "M’enamora que el seu ADN estigui intacte”, va declarar Ponsa l’any passat.
Aquest any la marca escollida per fer la peça Rec.0 ha estat Aldo Martins, que just celebra els seus 50 anys d’història. Amb motiu del cinquantè aniversari de la marca de punt igualadina, Aldo Martins ha creat una bufanda d’edició limitada per al Rec.
