No hi ha ecologia sense bellesa

Investigadora en temes de gènere i conflicteQuan parles de religió et poden titllar de proselitista o il·luminada; quan parles de bellesa, de cursi, i, segons quina mirada tens sobre joves i infants, de maternal o protectora. Idees abstractes en un món –el de les opinions– massa difús i contaminat. Però llavors aterres i tens una conversa real amb una amiga real, al voltant d'un àpat real pintat del sol més amorós, que és el de l'hivern. I en aquesta conversa, en què no surten temes generals ni d'actualitat, sinó la vida quotidiana i profunda, parles dels fills, de la feina, de l'amor. I t'explica una cosa que ja comença a ser viral, malgrat que poques vegades se'n parli obertament: el desencís de molts joves –com el seu fill de setze anys–, desencís vital en un escenari en què el consumisme és omnipresent, el narcisisme omnipotent i la fi del món imminent. La fi del món literal, a causa dels impactes ecològics que cada vegada sacsegen més el nostre planeta. Joves i nens que s'han criat entre aquesta crida constant a l'evasió del món per part del consumisme agressiu i, alhora, l'altra cara de la mateixa moneda, un discurs ecologista apocalíptic que dibuixa escenaris realment foscos. Crec que va ser Dostoievski qui va dir que només la bellesa salvarà el món, i precisament la Bellesa (amb majúscules, indissociable també de la joia de viure) ni es ven ni es troba en els missatges que, amb l'excusa de sensibilitzar-nos, ens perforen l'ànima.

La fi del món també ve anunciada per moltes tradicions religioses, però aquesta fi és només l'etapa cap a un nou estat de plenitud –en les abrahàmiques– o cap a un incert no-res il·luminat –en les orientals–. Només qui no creu en la Bellesa perd la vida volent-la comprar o deprimit per un món de lletjor incorregible. Ens pertoca a totes, a tots, percebre aquesta bellesa que ens salva, compartir-la, propagar-la, reverenciar-la.