“Poder portar el teu fill a la feina és conciliació familiar real”

Ioga, una guarderia i treballar sense horaris, les propostes d’una empresa per tenir empleats feliços

Són les dues del migdia de l’últim dijous de desembre. Tot i que l’hivern meteorològic ja fa gairebé un mes que ha entrat, la temperatura i el sol conviden a fer exercici a l’aire lliure. A la terrassa de l’edifici del Palau de Mar a Barcelona una desena d’empleats d’Holaluz practiquen ioga seguint les instruccions d’un professor. “És impossible no aprofitar aquesta terrassa i desconnectar durant el migdia”, diu Laura García, membre de l’equip de màrqueting de l’empresa, que mentre fa les asanes afegeix: “Les companyies cada vegada són més conscients que si els treballadors estan contents a les empreses, tenen més ganes de fer coses i de tirar endavant els projectes”.

Els dimarts i els dijous són els dies de ioga, i els dilluns, dimecres i divendres els empleats poden fer crossfit, un programa d’exercicis d’alta intensitat, amb un entrenador a la Barceloneta.

“Un dels valors que tenim a la companyia és que les persones van primer, i persones són tant els nostres clients com els nostres empleats”, assegura Carlota Pi, cofundadora d’Holaluz, una comercialitzadora d’electricitat online. Per a Pi, els treballadors s’han de poder desenvolupar íntegrament i això vol dir tant professionalment com personalment. “Les persones completes des de tots els àmbits aporten molt més”, afegeix.

Carlota Pi és mare de tres filles i no ha hagut de triar entre la maternitat i la seva carrera professional, per això vol el mateix per als seus empleats i l’empresa compta amb una guarderia.

Alletar en el descans

Avui és 29 de desembre i, en plenes vacances de Nadal, hi ha tres nens a la guarderia. Maica Carrió, membre de l’equip d’atenció al client, aprofita un descans per anar a alletar el Marc, el seu fill de dos anys. “Com a mare treballadora, que a la feina hi hagi una guarderia és molt tranquil·litzador, i poder venir amb el teu fill és conciliació familiar real”, afirma. La Maica fa set mesos que treballa en aquesta start-up i en l’última entrevista de feina ja va venir amb el nen perquè no tenia ningú per deixar-lo. “He arribat a estar responent un correu amb el Marc en braços i donant-li el pit”, diu, i afegeix: “Mentre altres companys aprofiten els descansos per sortir a fumar, jo vinc a veure’l. En una escola bressol estaria 8 hores sense mi, i aquí cada hora puc anar venint”.

Pi recorda que a l’inici van tenir crítiques per reservar un espai de 20 metres quadrats, dels 400 totals que ocupa l’oficina, a una guarderia, però ella fa un símil amb el reciclatge: “A ningú li sobra espai a la cuina, però qui decideix reciclar ho fa per principis, doncs aquí és el mateix”. Ara fins i tot en èpoques de vacances organitzen un casal amb activitats, com excursions i manualitats, per als fills de tots els empleats.

Una altra de les característiques de l’empresa és que els treballadors no tenen un horari fix que han de complir. “Establim uns objectius a un any vista, que és el nostre llarg termini. Diem «D’aquí un any volem ser aquí» i per aconseguir-ho tota la companyia dissenya els projectes que s’aniran fent cada trimestre i cada setmana. Quan tu has participat en el disseny d’aquests projectes i d’aquestes metes, ja no fa falta que et mesuris per quantes hores treballes”, assegura Pi, que també reconeix que això requereix treballadors molt responsables. En aquest sentit, Laura García, de màrqueting, revela que moltes vegades s’acaben treballant moltes més hores que si hi hagués un horari fixat: “Ara bé, hi ha altres setmanes que ja has complert el teu objectiu i pots sortir abans”.

Aquest sistema està donant resultats a la companyia, que aquest 2016 ha entrat en beneficis per primer cop en 6 anys i ja factura 100 milions d’euros, un 43% més que el 2015.

Però no tothom serveix per treballar en aquesta empresa, els tres fundadors poden arribar a fer fins a 7 entrevistes a una persona abans de contractar-la. “No contractem ningú que no tingui els valors de la companyia, considerem que el 70% de l’èxit de l’empresa és la contractació”, assegura Pi.

Totes les parets de l’oficina són guixables, l’objectiu és afavorir que hi pugui haver reunions diàries de 10 minuts, realment efectives, i a peu dret, en les quals els treballadors dibuixen esquemes a la paret. “Han de ser reunions molt curtes, molt executives i per compartir què farà aquell equip aquell dia. Això serveix per saber que tots estem remant en la direcció correcta i que estem sumant esforços entre tots”, explica la cofundadora.

Aquestes reunions diàries es fan quatre dels cinc dies laborables de la setmana. El cinquè dia fan la reunió setmanal d’una hora en què es mesura com avança el projecte i si els indicadors que s’han triat per avaluar-lo funcionen correctament o no. Aquesta empresa es caracteritza per mesurar-ho tot i malgrat ser una companyia digital és habitual veure-hi plafons amb tot de creus vermelles o vistos de color verd dibuixats. “Quan hi ha una creu vermella vol dir que aquella setmana allò que ens havíem proposat no ha passat. El que és important és veure la tendència del trimestre. Si hi ha molt vermell ens alerta que no complirem els objectius o que els indicadors que hem triat no són els adequats”, aclareix Pi.

Un altre dels aspectes que es mesuren és l’estat d’ànim dels treballadors, per això a l’ascensor de sortida hi ha un polsador perquè tothom quan se’n va, en acabar la seva jornada laboral, pugui preguntar-se a si mateix com li ha anat el dia. “Per exemple, si t’has divertit, si has pogut fer les tasques que esperaves fer aquell dia, prems el color verd; en canvi, si estàs fent una cosa que no t’acaba d’agradar o surts massa tard, prems el color vermell”, explica Pi.

Els responsables de la companyia reben cada dia i al final de la setmana un petit informe de quina proporció de verds i vermells estan marcant els empleats. “Ara estem al voltant del 75% de verds i del 25% de vermells. El més important és que ens indiquen tendències de l’estat d’ànim general”, diu Pi, que afegeix que sovint un motiu per marcar el vermell pot ser per la insatisfacció de no haver complert les expectatives de fer totes les tasques planificades per a un dia. “Hi ha una clara diferència entre treballar i estar ocupat, és a dir, entre estar ocupat o estar fent el que realment has de fer. Tu et pots mantenir ocupat tot el dia i te’n vas d’aquí i no has fet el que havies de fer. Si a mi un dia em passa això, premo el vermell”, conclou Pi.

Més continguts de