Si puja gaire el nivell del mar, què passarà amb les platges catalanes?

BarcelonaPlantar el para-sol, estendre la tovallola i llançar-se a l'aigua ha estat un dels millors remeis contra la calor. Les persistents calorades ho poden estar posant en qüestió, i ara s'afegeix un altre interrogant derivat de la pujada contínua del nivell del mar: Catalunya està preparada per mantenir les platges? Les projeccions de futur més optimistes del canvi climàtic plantegen una pujada del nivell del mar d'entre 30 i 50 centímetres fins al 2100, però els experts cada cop s'inclinen més a pensar en escenaris més pessimistes. El que més, preveu que l'augment serà superior als 80 centímetres. Davant d'això, les receptes clàssiques estan quedant obsoletes i els científics dissenyen solucions innovadores per protegir les platges.

L'interrogant desperta inquietud, com s'ha fet palès enguany amb la jornada Els reptes de la gestió del litoral organitzada per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), on han intervingut experts com el cap de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Leo Bejarano. En sintonia amb les dades del Servei de Vigilància Marina Copernicus, que coordina la Comissió Europea (CE), subratlla que l'històric observador meteorològic Josep Pascual ha constatat des del 1990 a l'Estartit que el nivell del mar a Catalunya s'incrementa de mitjana uns tres centímetres cada deu anys. "Ens pot semblar molt poc, però això té unes implicacions a escala econòmica, social i ambiental que no ens ho podem ni imaginar", garanteix Bejarano.

A més de l'increment del nivell del mar, s'afronten altres perills climàtics, com el de la temperatura, l'acidificació i els temporals marítims extrems, cosa que "porta a l'erosió costanera i a la pèrdua de platges", adverteix Bejarano, amb l'afegit que el 85% de la població de Catalunya viu a prop de la costa i que s'hi concentren moltes infraestructures vulnerables. Així que no fer res per mitigar els efectes del canvi climàtic no és una opció. Bejarano ho exemplifica amb un estudi sobre els costos que van haver d'assumir les administracions per reparar els estralls del temporal Glòria del 2020, sobretot davant del fet de "no tenir les infraestructures litorals ben adaptades": 287 actuacions van costar 518 milions d'euros.

Els científics no s'estan de braços plegats, com s'ha evidenciat també enguany en una sessió divulgativa sobre la pujada del nivell del mar en el centre cívic barceloní Casa Orlandai. Segons l'enginyer del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Vicenç Gracia, l'increment de 80 centímetres fins al 2100 significarà que "el lloc on deixar la tovallola serà cada vegada menys" perquè les platges seran més estretes. Davant d'això, ens hi podem adaptar —acceptar la pèrdua de platges— o bé incrementar les defenses —recórrer a l'enginyeria clàssica, com ara fer més dics, o alimentar la platja artificialment amb sorra—, però considera que cal anar més enllà amb solucions innovadores com aquestes:

Conèixer millor el medi: visors i ciència ciutadana

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya disposa del Servei d'Informació de la Dinàmica Litoral (SIDL), que proporciona múltiples dades obertes i visors, com ara per comparar l'evolució històrica de la costa o els efectes dels temporals. Des del seu laboratori de la UPC, Gracia afegeix que tenen el projecte Pitacora, amb el qual construeixen sensors per tal que els practicants de caiac, submarinistes i altres usuaris recullin dades.

Solucions basades en la natura: plantar praderes de posidònia

Seria el cas de plantar praderes de posidònia en el fons marí, una planta que amb les seves arrels reté la sorra i amb les fulles fa d'atenuador de l'energia de l'onatge. Hi ha diversos projectes en marxa per fer-ho possible i, si bé encara hi ha moltes plantes que moren, Gracia està convençut que "d'aquí a 10 anys la replantació de posidònia serà un fet".

Sistemes d'alerta com els del temps: es pot inundar la platja demà?

El laboratori de la UPC ha creat un sistema d'alerta primerenca a Barcelona sobre possibles inundacions a causa del fort onatge i que proporciona la previsió en franges de 8 hores. Segons Gracia, "tothom està hiperacostumat a veure el temps que farà demà, però no com es pot inundar la platja", i el nou sistema pot ser útil per preveure els dies que convé abstenir-se d'acostar-s'hi. Està en fase de proves des del 2023 i encara es necessitarà un llarg temps per afinar-lo, per evitar així les falses alertes que facin que la ciutadania en desconfiï.

Planificar a llarg termini: les rutes d'adaptació

"S'ha acabat planificar com ho fèiem fins ara a curt termini", subratlla Gracia. Ara es plantegen les rutes d'adaptació costanera al canvi climàtic, que incorporen diverses estratègies a llarg termini en funció del tipus de costa: no és el mateix el Maresme, que té tren, grans edificis, platges estretes i pendents relativament forts, que altres indrets. La Generalitat està pensant a construir aquests escenaris i enviar-los a consulta pública, en el marc del futur Pla de Protecció i Ordenació del Litoral (PPOL), que preveu tenir aprovat en el 2027, segons ha expressat el seu coordinador, Albert Grases, en el marc de la jornada de l'ICGC.