Roba, sabates i complements impresos en 3D

BarcelonaLa indústria de la moda produeix anualment gairebé el 10% de les emissions globals de CO2, el seu consum d’aigua és dels més importants –7.900.000 m3/anuals– i és responsable del 20% de la contaminació industrial d’aigua. Però és un sector que continua creixent: es calcula que la demanda de fast fashion –la moda basada en la fabricació barata–, el consum freqüent i l’ús de peces de vestir de curta durada creixen un 2% anual. Cal repensar el model i per a aquesta indústria la impressió 3D pot ser una solució, almenys parcial. “Pot ser una bona alternativa perquè suposa la introducció de pràctiques més sostenibles. Implica un cost elèctric, però podem imprimir als laboratoris de fabricació, reduïm les emissions de transportar roba d’un lloc a un altre, s’innova amb la utilització de nous materials, i es pot ajustar la producció a les necessitats reals, reduir costos i personalitzar les peces", diu Francesca Tur, publicista especialitzada en el món de les tendències i creadora de Tendencias.TV. "El 3D va de bracet de la sostenibilitat i té un punt democratitzador perquè es treballa amb codi obert, i això permet la col·laboració a nivell global. A més, la fabricació digital implica un llenguatge estètic nou”, diu.

Convivint amb el 3D

La impressió 3D ja és una realitat, més enllà de l’alta costura de la dissenyadora Iris Van Harper, que fusiona tècniques pioneres i materials luxosos en 3D. A la moda actual ja hi trobem peces, detalls, bijuteria, complements i acabats impresos en 3D. Tur està convençuda que conviuran diferents models: “S’obren camins, i com sempre no hi haurà només una ruta. La moda ràpida també buscarà el seu forat en el 3D”. Un exemple d’aquesta convivència són les vambes street wear de Fick Company, que tenen una sola fabricada en 3D mentre la part superior de la sabata està feta en una fàbrica tradicional de calçat. “La idea era fer unes xancletes, però al veure les possibilitats de la impressió 3D i la seva versatilitat vam fer un canvi de rumb”, assegura Enrique Millán, un dels socis fundadors.

“Per a nosaltres la impressió 3D és el mitjà per dissenyar solucions innovadores que permeten tenir un impacte més enllà dels productes que hi ha al mercat, per ser més eficients i sostenibles”, diu Aldo Sollazzo, assessor de l’exposició Print 3D del CosmoCaixa i director de Noumena, un grup d’empreses centrat en la impressió 3D, la tecnologia de materials sostenibles i l’anàlisi de dades per produir components que tinguin un impacte ambiental positiu. Des del 2017 estan treballant en un material que purifica l’aire. El resultat és Wearpure.tech, un polímer avançat que absorbeix els gasos principals que contaminen l’aire. Està pensat específicament per a la fabricació en impressió 3D i té el seu origen en un mineral comú que es troba arreu del planeta. “El cost de la matèria primera és ínfim, el fem a Espanya, i el podem incorporar a qualsevol superfície: teixits, polímers, pintures, paper o vidre”, explica Sollazzo. Tenen previst que estigui al mercat a principis del 2022. Llavors podrem comprar peces de roba que tinguin incorporat aquest polímer que després d’absorvir els gasos els converteix en una pols invisible que no és nociva per a la pell ni per a l’ambient. Han calculat que 10 milions de samarretes amb Wearpure.tech incorporat absorbiran tants gasos contaminants com el Central Park de Nova York durant un any sencer.

Noves realitats

El febrer del 2020 Mango llançava la seva primera col·lecció de bijuteria 3D i aquest maig ha tornat a apostar pel 3D amb una col·lecció de sabates i accessoris. Totes dues en col·laboració amb l’empresa basca Comme des Machines, especialitzada en fabricació sostenible i personalitzada amb tecnologia 3D. L'empresa basca ha col·laborat amb marques com Reebok, Nike, Palomo Spain, Loreak Mendian i Helena Rohner, imprimint sempre en 3D productes biodegradables i fonamentats en la sostenibilitat. Per a la seva CEO, Aran Azkarate, la fabricació digital és la fabricació del segle XXI: “La moda es veurà transformada radicalment en totes les fases de la cadena de valor i la impressió 3D és una eina clau en la construcció del nou paradigma. La fabricació digital permet pensar els residus dins d’una narrativa més àmplia. Els residus de qualsevol tipus poden ser transformats en matèria primera, cosa que permet a les empreses dissenyar un loop sostenible i eficient”.

Per a Anastasia Pistofidu, cofundadora de FabTextiles i de Fabricademy, el futur de la moda no passa només per la impressió 3D, ja que també són importants els nous materials, la sostenibilitat, la fabricació digital i tots els processos de la indústria 4.0. La indústria on els processos de producció són més àgils i flexibles s’adapta en funció de la demanda i de manera personalitzada. Webs com Thingiverse, on es poden baixar i penjar arxius amb tota mena d’objectes per imprimir en 3D, o la plataforma Os-circular-fashion, dedicada exclusivament a la moda, evidencien que el 3D ha vingut per quedar-se. “El 3D incentiva que es creï comunitat, aprenent els uns dels altres a través d’espais d’infraestructura compartida com els laboratoris de fabricació, contribuint a la socialització de la tecnologia i a la ciència ciutadana”, diu Pistofidou. Sollazo tampoc creu que tothom comenci a vestir amb peces impreses en 3D, però “el que sí que es farà és barrejar components 3D que permetin que la roba sigui còmoda i personalitzada”.